La majoria de mallorquins i residents a l’illa saben que a Mallorca no existeix una sola Setmana Santa. Són moltes i variades les Setmanes Santes que conviuen al llarg de la geografia illenca i que prenen forma any rera any a través dels seus pobles. Totes elles constitueixen autèntiques i intenses mostres de la devoció que professa aquesta terra, a través dels seus habitants, volent recrear els instants més significatius de la Passió de Jesucrist.
Sineu no és una excepció, sinó més bé tot el contrari. Aquí es fusionen, per Setmana Santa, devoció i celebració per caminar juntes i transformar-se en la més pura manifestació de fe i art que pugui haver al llarg de tot l’any.

El Divendres. Des dels seus començaments, la processó del Divendres Sant a Sineu ha anat cada any creixent quant a expectació i participació. El vespre, quan sembla que el silenci ha cobert com una immensa cortina tot el poble, l’atmosfera sembla ser el reflex d’un mirall mut, el del desfilar d’homes i dones, joves i nins i formar part de la mostra religiosa més colorista i emocionant que té lloc durant tot l’any litúrgic.Durant les aturades que realitzen els penitents Sineu també guarda lloc a l’expressió popular de la saeta, peça que es canta amb freqüència.
Tal i com confirma l’historiador mossèn Bartomeu Mulet, “als arxius del Patronat encara figura l’origen d’aquesta Processó”. Segons aquests “precedien l’acompanyament processional les antigues banderes anomenades vexil·les de la Passió, de la parròquia, amb els tambors dels Pàrvuls de les Germanes de la Caritat. Els assistents a la processó sense vestimenta penitencial seguien portant ambdós ciris, darrera els quals assistien en aquesta les confraries del Silenci i de Nostra Senyora dels Dolors, de la Congregació Mariana; la Confraria del Sant Crist de la Flagel·lació o de la Menestralia; la Confraria de Nostra Senyora de l’Amargura, creada el 1965; la Confraria de la Pietat de Maria Santíssima; la Decuria dels Soldats Romans a les ordres del Decurió. Completava el grup la Banda de Música de Montuïri. La segona part de l’acompanyament estava formada per la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat, Penitents de la Confraria, Portadors d’encensers, Pas de Nostra Senyora de la Soledat i els seus portardors amb la Presidència de la Confraria. A continuació, i segons els mateixos arxius, seguia la Confraria del Sant Enterrament, d’acord al següent detall organitzatiu: llanternes i estendart propi, penitents de la Confraria, Pas de Crist Jacent i els seus portadors, Escolta de la Guàrdia Civil i Presidència de la Confraria. Tancava el solemne acompanyament la Creu Parroquial amb l’Escolania de nins cantors, el Cler parroquial, el Preste acompanyat dels ministres sagrats, l’Ajuntament de Sineu i la Banda de Música de la localitat”.
“L’origen de les processons ens remunta a molts segles enrere, ja que aquestes nasqueren a moments de necessitat, en les èpoques on hi hagué pesta, fam i guerres. Els devots demanaven al Bon Jesús que plogués perquè no tenien blat, civada ni ordi”, explica mossèn Bartomeu Mulet. “No va ser fins al segle XVI quan varen prendre un altre caire i va ser en aquesta seva segona època quan aparegueren les caperutxes”, detalla l’historiador.
“Durant la seva segona època a Sineu hi convivien ja un total de devuit confraries, les quals es mantenen encara avui”, explica Mulet, qui va ser un dels fundadors d’una d’elles, la confraria de penitents, creada entre els membres de la Menestralia de Sant Cristòfol l’any 1944.
Mulet, que va ser anomenat prevere de Sineu l’any 1941 i actualment es troba retirat, parla emocionat del pas que va trobar que representa el Bon Jesús assotat. “Devia ser del 1500; el vaig trobar bastant deixat i era molt feixuc. La talla de fusta és d’Antoni Verger, el mateix que va fer la façana de la Seu”, comenta.

Devoció. Les processons de Setmana Santa són l’altra celebració que ha donat més fama a Sineu. Solen congregar un públic nombrós que espera joiosament, però devot, compartir tota la tradició i el sentiment que porten aquests actes. Actualment aquesta data “és esplendorosa i la gent la viu amb enorme intensitat i devoció”, comenta mossèn Bartomeu Mulet, que també afegeix: “és precisament perquè es conserva tot exactament igual com era abans que ve tantíssima gent d’altres pobles a les nostres processons”.
Avui, quaranta anys endavant, plegats amb la multitud que es concentra atenta i devota devora les imatges religioses, sembla com si el temps s’hagués aturat a Sineu. El vespre del Dijous Sant i, especialment, del Divendres Sant, tornen a propagar pels carrers i places l’olor a cera fusa i a encens, mentre l’únic renou que es sent és el repicar de tambors marcant el compàs dels penitents...Pom! pom!, pom-pom-po-pom!! La vestimenta dels penitents, pròpia de cada confraria, posa el punt de color a la processó, atorgant-li un caire molt més solemne.
Llanternes, ciris, farols i flors enriqueixen els respectius passos i serveixen de punt de referència a una tradició que agafa cada any més força al poble.
Juntament a la processó del Divendres Sant, Sineu és famosa per la pujada a l’ermita de la Verge Poderosa que es duu a terme la segona festa de Pasqua, encara que aquesta és una tradició implantada recentment.