Hemeroteca Agenda cultural Cartelera Titulares

Tienda Restaurantes De copas Loterías
 BALEARES
 24HORAS
 Opinión
 Illes Balears
 Palma
 Menorca
 Part Forana
 Deporte
 Cultura
 Ibiza y
 Formentera
 SUPLEMENTOS
 La Economía
 Balear
 Fora Vila Verd
 EDICIÓN
 NACIONAL
 España
 Internacional
 Economía
 Deportes
 Cultura
 Ciencia
 Tecnología
 60 segundos
 Edición
 impresa
 Catalunya
 Madrid24horas
 OTROS
 Fotos del día
 Álbum
 Vídeos
 
  Martes, 20 de mayo de 2008. Actualizado a las 12:37
 

L’ÀGORA
Maig del 68

MIQUEL LOPEZ CRESPÍ

Era poc temps després de Maig del 68. La llibreria l’Ull de Vidre naixia rompent motlles.

A començaments dels anys setanta els partits de la futura oposició democràtica eren tan embrionaris, tan dèbils, vivien tan amagats a causa de la brutal repressió, que podem dir que eren quasi inexistents. Llur activitat «pública» no podia passar d’una pintada ocasional, una reduïda repartida de fulls volanders als barris extraradials. Molts dels polítics que ara viuen com senyors gràcies als impostos i contribucions que pagam, devien anar a escola, o els més vells, com Gabriel Cañellas, estudiaven per a ser bons negociants dins el sistema franquista i no els havia passat pel cap lluitar activament en favor de les llibertats democràtiques. Viure i actuar sota la influència del Maig del 68! Reconec que aquella, malgrat les dificultats i la persecució policíaca, fou una època feliç, plena d’esperances en l’esdevenir. Cada exposició feta, cada presentació d’un llibre, cada conferència realitzada, era per a nosaltres un tret al feixisme. Cada èxit d’un artista rupturista envers la concepció de l’art establert, una canonada dirigida contra el cor de la podridura franquista. Cada article escrit a les pàgines de cultura dels diaris dels anys seixanta, un alè de vida, el fonament d’una nova cultura mallorquina que volíem «lliure, desvetllada i feliç», com deia el poema de Salvador Espriu. Foren uns anys irrepetibles i mai, mai més, no tornàrem a creure amb tanta força en la possibilitat de revolta de la cultura. La nostra concepció, la idea que la vida personal de l’artista i la seva obra d’art havien de ser una mateixa cosa, una revolta permanent contra la barbàrie capitalista, s’afermà enmig de la lluminària del maig francès i ha continuat fins ara mateix. Hom va copsant, a mesura que vaig escrivint aquests articles, que mai no podrem saber com érem a finals dels seixanta sense aprofundir en les influències culturals i polítiques que marcaren aquells anys d’aprenentatge. L’any 1967 Editions Gallimard de París publicava el llibre Traité de savoir-vivre à l’usage des jeunes générations, la famosa obra de Raul Vaneigem que condicionaria completament el Maig del 68 i les avantguardes de finals dels anys seixanta juntament amb La societat de l’espectacle, de Guy Debord. Són llibres que arriben a les golfes de les llibreries de Barcelona i Palma i que compram, evidentment d’amagat de la Brigada Social. Llibres cabdals com aquella edició de La revolució traïda de Trotski que nosaltres llegim en una traducció a l’espanyol de Jorge Aberlardo Ramos, La revolución traicionada (Buenos Aires, Editorial Proceso, 1964). I, també, l’imprescindible obra editada –a París l´any 1968!– pels treballadors de Laminación de Bandas de Exevarri Nuestra huelga. Una obra de què he parlat en més d’una ocasió i que demostra a la perfecció com era de lluny el nou moviment obrer de l’estat de qualsevol pràctica reformista com les que, en altres estats europeus, la socialdemocràcia i el neoestalinisme dels PC portaven la classe obrera i el poble. Partits que, com escriurien els estudiants i obrers de París en el Maig del 68, eren «els condons de la Revolució». Són tres llibres, entre molts d’altres d’història, filosofia, assaig i literatura, prou significatius sorgits quan manquen uns mesos per a l’esclafit del Maig del 68, just en els anys de més potència i projecció exterior de la Revolució Cubana, de la lluita del poble del Vietnam contra l’imperialisme ianqui. I no hem d’oblidar mai, com ja hem deixat apuntat en altres articles, el paper essencial de l’Editorial Moll en la creació d’una consciència nacional-popular catalana a les Illes. Sense copsar a fons l’aportació de materials de l’Editorial Moll, sigui quant a obres literàries, com a assaig i història, mai no podrem entendre el ressorgir nacionalista i esquerrà illencs de finals dels seixanta i començaments dels setanta. D’aquest fet cabdal en la nostra formació cultural n’he parlat extensament en el llibre Cultura i Transició a Mallorca (Palma, Edicions Roig i Montserrat, 2006).

 
   
BUSQUEDAS

Otros buscadores
 LA VIDA MÁS FÁCIL
Hemeroteca
Agenda cultural
Cartelera
Restaurantes
De copas
Busca piso
Rutas de viajes
Callejero
Farmacias
Horóscopo
Televisión
Aeropuertos
Estado de la mar
Líneas Marítimas
Teléfonos útiles
Tráfico
Gasolineras
© EL MUNDO / EL DIA DE BALEARES
Política de privacidad