En Miquel Segura ha escrit un interesant article, Santanyí el mismo mar, tractant sa ruta de ses pateres que té tanta actualitat. És sa mateixa ruta que fa cent anys seguien els contrabandistes que anàven a Alger. En Segura recorda també que sa història d'aquesta època està estudiada i novelada per en Toni Vidal Ferrando. Parlant amb en Toni, ha sortit sa idea d'afegir qualque cosa més per entendra perquè es voltants des Cap Salines sempre varen esser lo millor de Mallorca per es contraband i ara ho son per ses pateres.
Desde que tenia setze anys he navegat i pescat per sa costa de Santanyí i Cabrera i la conec casi com qualsevol contrabandista vell. Conec es vent i s'arredòs com me va ensenyar en Jeroni Bonet de Son Danús pescant plegats en so meu llaüt de vint-i-set pams. Es llautet no era molt fí d'arçes però per navegar amb un triquet i amb vent de través era divertit i estalviava bencina.
Mallorca té, com sabeu, quatre puntes que miren just en es cuatre punts cardinals: Sa Dragonera mira a ponent, Formentor a tramuntana, Capdepera a llevant i Salines a migjorn. Salines es lo més aprop d'Argel, 180 milles arrunbant sa proa a migjorn. Ses dades de sa nostra meteorologia mos diuen que un temporal de migjorn és practicament inexistent, per lo que es Cap Salines ofereix un redòs segur per qualsevol dels altres vents. Si entra es vent de gregal, llevant o xaloc, trobaràs es Caragol, Cala en Tugores o Es Carbó i si es vent entra de llebeig, ponent o mestral, trobaràs es Marmols, s'Almonia, es Caló des Moro ó Cala Llombards. Naturalment si bufa de tramuntana, ses dues voreres són bones. A una o s'altra banda des Cap sempre s'hi pot fer feina. Un llaüt, amb dues braces d'aigo, pot anar per tot, terra aixut, si coneixes s'escrull de ses Oreietes.
Per afegitó dins aquest redòl hi ha dues possessions grans, s'Avall i es Rafal, poc habitades i bones d'atravessar quasi sense botar parets. Un parell de milles a migjorn de sa Punta Salines, en es Freu de Cabrera, si pot alçar estopeix fort, però no tant com per impedir fer un transbord d'una barca gran a una petita i d'aquesta tirar enterra lo que vulguis.
Ni ràdars móvils ni fixos serviràn per a res. Sa costa es baixa, es punt mes alt es sa Torre de n'Agosta a cinc-centes passes des far i a 69 metres d'altura damunt la mar. Cabrera, més alta, fa ombra en es ràdars si arrumbam a Alger perquè en Picamosques s'alça a 172 metres i es Penyal Blanc a 167. Així Cabrera protegeix sa ruta d'Alger lo mateix que protegia es moros que d'allà venien i estaven a l'agüait per fer ses seves polissonades. Durant es segle XVI es moros varen enderrocar sis vegades es Castell, que els hi feia nossa, i altres tantes vegades es cristians el varen refer.
Quan en Verga l'any 1918 va comprar s'Avall, sa nostra costa va quedar consagrada com lo millor que hi havia per fer sa feina, però comprar Cabrera, ja no era possible perquè s'Estat s'havia adelantat. En Verga se va conformar que es Govern hi posàs un telègraf i com que tenia foc dins ses sabates per poder-lo emprar aviat, ell mateix va allargar sa línea amb ses barques de bou d'en Toniet Fassol de Santanyí que era un bon col·laborador seu. Durant sa primera guerra europea, a en Verga ja l'hi havia servit Cabrera per fer arribar queviures i petroli en es submarins alemanys. Segons es vent, sa feina la feia a l'Olla o a Cala Ganduf, que es documents anglesos l'hi diuen Orduf. Es poder d'en Verga era tan gran per sa feinada que donava en es poble que a ses eleccions per es Congrés de 1923 va sortir diputat, amb més vots que ningú, inclús per damunt en Maura. A Santanyí, que encara incloïa Ses Salines, hi comendava Sa Geneta que era maurista. Idò a Santanyí en Verga també va guanyar de molt a en Maura. Aquella incipient democràcia que dividia Mallorca entre verguistas i antiverguistas va esser alegria de conill perquè cinc mesos mes tard va entrar en Primo de Rivera.
Per no allargar més sa cançó vos vull dir que a Santanyí ningú creu, com ja s'ha dit d'amunt es diaris, que una barqueta amb una dotzena de moros a bord, pugui venir d'una tirada d'Alger, ni per ses calmes d'es gener. Millor, fa cent anys, podria atrevesar un llaüt a vela amb un bon patró i un al·lot de barca. Ara sense transbord no hi ha travesia. Si es que ara comanden volen vetlar bé ses nostres voreres i la mar gran, hauràn de posar un bon ràdar d'amunt Cabrera, però que s'ho pensin bé i que ho agafin com a cosa seva perquè a jo, just pensant amb sos ecologistas, me podrien entrar calfreds.
