Per molt que hem provat de recuperar la
confiança en aquells que haurien de
defensar els nostres drets (defensa de la
terra, de la nostra cultura, de les senyes
d'identidat amenaçades per la
mundialització regnant), el cert és que
aquesta legislatura ha començat molt
malament. De bon principi va ser
Margarita Nájera, la portaveu del
nou Govern de les Illes, que s'estrenà (i
encara no ha mudat d'actitud) parlant en
castellà. La portaveu d'un executiu en el
qual hi ha partits nacionalistes i
d'esquerra que han signat un compromís de
defensa de la llengua i identitat pròpies
s'expressa majoritàriament en castellà
incomplint el decret 100/1990, que
estableix: «Els càrrecs de l'Administració
de la CAIB de les Illes Balears s'han
d'expressar normalment en català en els
actes públics celebrats a les Illes
Balears, sempre que la intervenció sigui
per cas del propi càrrec». Tot plegat, un
començament de legislatura (i encara havia
de venir el pitjor!) decebedor per a tots
aquells i aquelles que hem donat i donam
suport a les forces progressistes. Com deia
ben encertadament el professor Gabriel
Bibiloni en el seu blog personal: «Un
Govern no pot anar en contra dels seus
mateixos principis, i, una altra, que els
membres d'un Govern de sanejament
democràtic no poden incomplir la llei».
Gabriel Bibiloni recordava que el més trist
d'aquest menyspreu a la nostra llengua per
part de la portaveu del Govern era que
Margarita Nájera ja fa més de trenta anys
que viu i treballa a Mallorca.
Però
el més trist del que s'ha esdevengut
recentment ha estat l'acceptació per part
del Pacte, sota la direcció de PSOE-UM, del
projecte estrella de Jaume Matas i
el PP: la construcció de l'hospital de
referència de Mallorca a Son Espases. Tots
els moviments de les plataformes per salvar
la Real, els col·lectius polítics i
sindicals, les persones que es varen
mobilitzar per a aturar aquest negoci
especulatiu i de destrucció de recursos i
territori ens sentim profundament decebuts.
Què pensaria en aquests moments el
cantautor Toni Roig, ànima
apassionada de la defensa de la Real que,
juntament amb Aina Calafat i tots
els mallorquins i mallorquines, donà vida i
ànima per a preservar la nostra terra i la
nostra cultura? Ben segur que no li
estranyaria gaire la claudicació de
l'esquerra de la nòmina i el cotxe oficial
davant els tèrbols interessos dels poders
fàctics de les Illes. No tenim cap dubte
que, malgrat tot el que s'ha esdevengut,
continuaria en la lluita, més decidit que
mai a denunciar els oportunistes, els que
empren les mobilitzacions populars en
profit personal per a pujar al poder i
omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies
abans d'haver de patir el sotrac de veure i
constatar com aquells que ell havia ajudat
a situar a recer del poder se'n reien de la
seva lluita i de la lluita de tots aquells
i aquelles que hem sortit a defensar
Mallorca de les urpades de l'especulació i
la corrupció. Ben segur que Toni Roig, un
dels signants del manifest de les forces
nacionalistes i d'esquerra de l'any passat,
manifest que demanava la unitat
nacionalista per a foragitar el PP de les
institucions, se sentiria profundament
decebut, com ens hi sentim tots nosaltres,
si visqués per a comprovar com els que ell
havia ajudat a pujar al poder ara
continuaven amb el projecte de Jaume Matas
i el PP de fer l'hospital a la
Real.
No és solament l'abandonament
de la lluita per a salvar la Real, ses
Fontanelles o el mal anomenat Port
Adriano. La continuació de la maniobra
especulativa de Jaume Matas a Son Espases
fa endevinar el que s'esdevendrà durant
tota aquesta legislatura. No hi valen les
excuses de mal pagador dels que diuen que
aquest abandonament d'idees i principis
només és un d'entre els cent acords signats
amb els altres partits del Govern. El
problema és que el Pacte de Governabilitat,
ara ja no s'atreveixen ni a anomenar-lo
Pacte de Progrés, ha perdut bona
part de la credibilitat que tenia fa uns
mesos, quan tots els que li donaven suport
volgueren creure que aquesta vegada no es
repetirien els errors de
l'anterior.
El PSM de Llucmajor ha
publicat un brillant i encertat article en
el qual, després de constar com el Pacte
continua amb un els projectes estel·lars
del PP, escriu: «Caldran molts de Son
Reals, molts d'èxits evidents i innegables
en la protecció del territori, perquè la
balança de la història caigui cap a
l'esquerra i posi aquest govern -que ha
començat amb un peu tan maldestre- del
costat dels defensors del país, i no dels
seus enterradors». Hi estam completament
d'acord.
