El nomenament de Margarita Nájera
com a portaveu del nou Govern i la seva
manca de coneixença de la llengua catalana
està creant les primeres friccions en el
Pacte de centreesquerra que just acaba de
constituir-se. Organitzacions culturals,
partits polítics i intel.lectuals de totes
les professions restam molt preocupats per
l'estranya situació en què ens trobam
després d'haver donat suport a unes forces
que, l'endemà d'assolir el poder, sembla
que resten insensibles a la lluita
històrica en defensa de la nostra identitat
cultural. Ja sabíem que el pacte per
l'estatut PP-PSOE havia deixat alguns
flancs de la llengua sense protegir. Però
la gent i els col.lectius socials que
havien criticat aquests fets el que no es
podien imaginar era que el president
Francesc Antich nomenàs per a un
càrrec notori, precisament el de portaveu
del Govern, una persona que porta trenta
anys a les Illes exercint de polític
professional i que en tot aquest temps no
s'ha dignat a aprendre el català.
Les opcions personals quant a la
llengua a emprar per una persona són una
cosa. Si la dirigent del PSOE Margarita
Nájera vol parlar sempre en castellà és una
opció particular. El problema, com molt bé
apuntaven l'Obra Cultural Balear i els
Joves de Mallorca per la Llengua, és quan
aquest polític esdevé portaveu d'un Govern
i, per a més inri, incompleix, i
activament, el decret 100 de la Llei de
Normalització Lingüística que obliga els
càrrecs públics a expressar-se en llengua
catalana. L'exdirigent del PSM Pere
Muñoz va ser un dels primers
publicistes que va parlar de la qüestió en
un excel.lent article titulat Llengua i
país. Pere Muñoz parlava del problema
que representen actituds com les de
Margarita Nájera o qualsevol altre portaveu
institucional que no porti a la pràctica de
la gestió quotidiana el decret 100. Pere
Muñoz deia: «Si ells no són exemple, no
acompleixen la normativa i no parlen en
català a les seves intervencions als
mitjans, difícilment la llengua avançarà. I
no avançar significa
retrocedir».
Posteriorment a aquestes
declaracions, han estat l'Obra Cultural
Balear, els Joves de Mallorca per la
Llengua i el JEN-PSM, els que han demanat i
demanen al nou Govern que faci complir la
Llei de Normalització Lingüística. De la
victòria militar del general Franco
i el feixisme damunt les forces d'esquerra
fins als darrers governs conservadors, la
llengua i la cultura pròpia de les Illes ha
retrocedit a marxes forçades. No és de
rebut que un dels primers gests del Govern
de centreesquerra sigui el de la
indiferència i els menysteniment de la
nostra cultura. Quines són les intencions
del PSOE quan comet aquests greus errors?
Com escrivia molt encertadament Guillem
Frontera en l'article Govern amb veu
externa, fins i tot el PP sempre ha
nomenat portaveus catalano parlants, de
Manuel Ferrer fins a Joan
Flaquer. A què treu cap aquesta
malifeta de voler fer menys que Jaume
Matas? Com diu Guillem Frontera:
«Margarita Nájera ja du a Mallorca els anys
suficients per gaudir d'un grau excel.lent
de coneixement de la llengua pròpia de les
Balears. No es pot refugiar en cap
excusa».
Francesc Antich i el nou
Govern han de ser sensibles a les
exigències de les organitzacions culturals,
sindicals, polítiques i professionals de
les Illes que exigeixen un respecte pel
català. A part de la legislació d'obligat
compliment, existeix la qüestió de
l'exemple personal que els diputats i
portaveus d'esquerra han de donar a la
població. Com a exemple per als ciutadans i
ciutadanes és summament important una
actitud enfocada diàriament a valorar i
prestigiar la nostra cultura. En aquest
sentit, és bàsic l'exemple que puguin donar
els portaveus del Govern, tots els
representants institucionals. Si és aquesta
la normalitat que desitja Francesc
Antich, alguna cosa al respecte hauran de
fer el Bloc, PSM, EU-els Verds, ERC i tots
els ciutadans que lluitam per la plena
normalització de la cultura i llengua
pròpies.
