Amb l'escriptor de Catarroja Albert
Hernàndez i Xulvi coincidírem per primera
vegada en el lliurament dels Premis
Literaris del Principat d'Andorra. Ho
record com si fos ara mateix. Era una freda
nit de novembre de 1990 i érem a l'hotel
tot esperant el lliurament dels guardons
que ens havien atorgat, a ell el premi de
novel·la per l'obra No mireu per l'ull
del pany; a qui signa aquest article
pel poemari Les Plèiades. Malgrat
que abans no havíem tengut cap relació
personal, sí que ambdós ens coneixíem a
través de les obres respectives. Jo ja
coneixia la seva narrativa, que, m'havia
apassionat. Parl de La síndrome i altres
històries, que guanyà el Premi
l'Encobert de l'any 1988 i Aquell
paisatge d'agost, que obtengué el
Benvingut Oliver de narrativa de Catarroja.
Record que la nit que ens coneguérem
personalment, intercanviàrem impressions,
ens contàrem anècdotes, compartírem alguns
secrets professionals. No cal dir que de
seguida vaig comprendre que Albert
Hernàndez era de la meva corda.
Amb
els anys ha anat consolidant la seva
carrera professional i ha esdevengut un
dels escriptors més sòlids, més guardonats
i de més vendes dels Països Catalans,
malgrat que no compta al darrere amb cap
clan o camarilla que li doni suport. O
potser per això mateix. Entre la seva
producció destacaria, com a obres
importants de la narrativa catalana
contemporània, les novel·les L'últim
somni (Pagès Editors, Lleida, 1994),
Arran de pell (Pagès Editors, 2004),
Temps de fang (Eliseu Climent/3i4,
València, 2007) i, la darrera, de la qual
voldria escriure dir unes paraules, El
tango de l'anarquista (Editorial
Bromera, València, 2006).
Després de
la lectura d'aquesta fantàstica història,
El tango de l'anarquista, la
novel·la que ha publicat Bromera en la seva
col·lecció «L´Eclèctica», hom pot veure ja
completament consolidada la carrera
d'aquest novel·lista, mestre en l'art de
bastir mons de ficció basats sovint en la
més dura realitat. En aquesta novel·la,
Albert Hernàndez torna a enfrontar-se amb
els fantasmes de la guerra civil i de la
lluita per la llibertat. Com en moltes de
les seves obres, són els vençuts, en aquest
cas els combatents republicans Sebastià i
Daniel, els que, de la manera que poden,
aconsegueixen enfilar-se a un dels pocs
vaixells que l´any 1939 surten del port
d´Alacant escapant de la repressió
feixista. La força de la descripció de
personatges demostra novament la capacitat
d'aprofundir en els sentiments més profunds
de l'home. Apassiona la forma com
l'escriptor de Catarroja descriu les
il·lusions que dominen el protagonista,
Sebastià, el republicà que, deixant el país
enrere, provarà de reconstruir la seva vida
l'Argentina. La desventura persegueix els
vençuts i, novament, a l'Argentina, quan
pensa que ha deixat ben lluny el món tèrbol
i mancat de llibertat de la dictadura
franquista, s'adona, sense poder-hi fer
res, que el colp d´Estat del general Videla
capgira totes les seves
esperances.
El tango de l'anarquista
és, també, una interessant navegació pels
revolts de la societat del País Valencià,
el món dels republicans que han perdut la
guerra i un viatge sorprenent per les
esperances d´aquella generació de
lluitadors argentins i del món sencer que
foren massacrats per les dictadures
militars d'Amèrica Llatina. La novel·la ens
reviu els sangonosos anys en què l'Imperi,
la CIA, organitzava l'agressió al poble del
Vietnam, cops d'estat com el de Xile o el
de l'Argentina, entre les matances més
conegudes.
Albert no pretén, emperò,
fer cap tesi política amb el rerefons que
emmarca i defineix l´obra. Aquests fets
històrics són el motor, els fonaments de la
novel·la, la realitat que ha fet posar en
marxa la imaginació del nostre autor,
potser el truc que empra l´escriptor per a
sorprendre el lector. I, com a home
d´esquerres en exercici, Albert sap
aprofitar la literatura, la ficció, la
màgia de l´escriptura que ell domina de
forma tan brillant, per a estimular la
curiositat dels lectors envers uns
esdeveniments amb els quals, potser, només
havia tengut una relació superficial, de
documental televisiu o simple notícia de
diari.
