La fugida de Jaume Matas deixa el
PP en una situació prou crítica i amb poca
capacitat de reacció cara al futur. El
sotrac de Jaume Matas i de tot el PP illenc
és d´una importància històrica encara molt
mala de calibrar. Malgrat el 47% dels vots
obtinguts pel PP, l´aliança estratègica
entre UM, el PSOE i el Bloc més els aliats
d'Eivissa pel Canvi i altres formacions
municipals afins al PSOE, configura un
panorama desolador per a tots els
derrotats, començant per Catalina
Cirer, que ja ha perdut la batlia de
Palma; Rosa Estaràs, derrotada en
l´aspiració de governar el Consell de
Mallorca. Les aliances contra la dreta
també s´han formalitzat a molts pobles de
Mallorca, pens ara mateix en Andratx, Artà,
sa Pobla, Sencelles o Sóller, per dir
solament uns noms. Totes aquestes
intel·ligents aliances de centre-esquerra
han romput la columna vertebral del
predomini del PP a les Illes.
A part
dels ajuntaments que la dreta perd a totes
les Illes, el partit de Jaume Matas ha
quedat sense uns dels baluards principals
de la seva hegemonia política: l´Ajuntament
de Palma, que, en temps de sequera per a la
dreta, com ho va ser en l´època del Pacte
de Progrés, serví de refugi i hospital per
tots els que havien estat foragitats del
Govern.
Ara la derrota és tan
absoluta que ja no resten bastions per a
resguardar-se de l´adversitat que, com un
inesperat terratrèmol, els ha caigut al
damunt. Menorca s´ha perdut; les Pitiüses,
també; el Consell Insular de Mallorca i el
Govern de les Illes seran de l'aliança
PSOE-UM-Bloc. Ni Inca, Calvià, ni Manacor,
alguns dels reductes més grans que resten
als conservadors, tenen espai abastament
per a recollir els centenars de damnificats
pel naufragi.
El fracàs del PP ha
resultat tan aclaparador que els analistes
veuen summament complicada una recuperació
ràpida. El PP no ha sabut privilegiar els
contactes, les normals relacions que hauria
d´haver mantengut amb el seu soci durant
tants d´anys: el partit de Maria Antònia
Munar. La impossibilitat de bastir
ponts amb el soci de govern, és a dir,
entre el PP i UM, ha passat factura. I el
preu del desencontre és el que tenim al
davant: una pèrdua del poder polític de la
dreta com mai no s´havia conegut a la
nostra terra. L´esquerra té ara a les mans
l´oportunitat històrica de començar a
erosionar de veres i amb profunditat, i
podria ser per sempre, l'estructura de
poder de la dreta de les Illes i iniciar el
camí per anar bastint l´hegemonia de
l'esquerra del règim actual. És una segona
oportunitat que cal no desaprofitar.
És un moment important per a
començar a fer feina. El nacionalisme de
centre i el d´esquerra, l´ecologisme, el
republicanisme històric, la
socialdemocràcia espanyola podrien, a
partir d´ara mateix, doblegar els sectors
més aliens i contraris a la nostra terra i
als nostres interessos culturals, econòmics
i polítics. La dreta, després d´aquesta
desfeta, hauria de saber ja per sempre que
Mallorca, les Illes, no són una finca
propietat privada de ningú, una colònia de
la qual poden anar xuclant recursos
econòmics, riqueses naturals, sense
protestes.
Totes les persones i
col·lectius que hem lluitat activament per
tal d´aconseguir el triomf electoral de les
forces d´esquerra, les mateixes
organitzacions que en aquests moments
elaboren l´organigrama de gestió de les
institucions, hauríem de ser conscients de
la situació històrica que cal aprofitar a
fons per mudar el model absurdament
desenvolupista de la nostra societat. Ara
és quan hi ha l´oportunitat de començar una
profunda reorientació del model polític,
cultural, econòmic, territorial i social de
les Illes. La dreta ha estat incapaç de
captar la importància del canvi que
bategava a l´interior de la societat civil
illenca. Les darreres manifestacions contra
la corrupció i l´especulació, en defensa de
la terra i de la cultura catalana,
demostraven la força de l´exigència envers
un canvi radical de tot el que hem viscut
fins ara mateix.
