Cansats, més que cansats avorrits,
farts, de la magror de la política cultural
que hem patit fins ara mateix, de les
iniciatives de despersonalització i
banalització del país, de la destrucció de
recursos i territori, la trista feina
quotidiana que tants diners dóna a
especuladors i encimentadors, una
cinquantena d'escriptors ens reunírem no fa
gaire en els salons del Gran Hotel de Palma
per a donar suport al Bloc per Mallorca.
Maria Antònia Oliver, Tomeu
Martí, Biel Mesquida, Joan
Perelló, Jaume Santandreu,
Pere Morey, Biel
Florit, Hèctor López Bofill,
Miquel Àngel Vidal Pons, Àngel
Terrón, Rafel Crespí, Miquel
Bezares i Miquel López Crespí,
érem alguns dels signats del manifest de
suport.
Dia 27 ja és aquí, manquen
molts pocs dies per a les eleccions
municipals i autonòmiques. Ara veurem si la
feina feta dóna els resultats esperats.
Molts dels escriptors i periodistes que hem
signat aquest document ja començàrem a
escriure articles i participar en les
mobilitzacions de la societat civil, en
defensa de la nostra cultura, just un dia
després que el Pacte de Progrés perdés les
eleccions de 2003. Per sort, i quan ja
començàvem a desesperar, sembla que les
coses han rutllat com pertocava i, ara,
manca comptar els vots de dia 27 per a
comprovar si novament serà possible avançar
per una via d'esperança i
d'il·lusió.
Potser és el moment de la
reflexió i de començar a mirar més enllà
del proper 27 de maig. He de confessar que,
sense adonar-me'n, sovint he estat engolit
i dominat, com tanta gent en aquests
moments, per la febre electoralista que
surt dels estats majors de les direccions
dels partits. Algunes qüestions que ens han
fet omplir pàgines i més pàgines? El
complicat problema de la confecció
de les llistes, per exemple. Com si el món
s'acabàs en aquest indret. La societat
mediàtica, el discurs oficial de la
política ha aclaparat tots els espais de
discussió. Malgrat hom hagi fet tot el
possible i l'impossible perquè les forces
progressistes obtenguin uns bons resultats
electorals, reconec que, per uns mesos,
quasi hem oblidat que la Política -amb
majúscules- moltes vegades no té gaire a
veure amb el món oficial. És la societat
civil, el seu grau de consciència social i
de mobilització, el que marca el destí dels
pobles. És el que, aquests dies, m'ha fet
pensar un article del periodista Vicent
Partal, el director de Vilaweb, un dels
principals instruments d'informació de la
nostra terra. El títol d´aquest article tan
important és Més enllà del 27 de
maig i és una lúcida crida a l'atenció
de tots aquells que, contagiats pels
problemes de supervivència dels polítics,
obliden que la veritat sovint és a uns
indrets molt diferent dels despatxos dels
confeccionadors de la llista d'aquella o
aquella altra formació.
Quan Vicent
Partal parla de les esperances del futur,
de l'allau de voluntats existents per a
començar a reconstruir el país, del jovent
que es mobilitza amb força contra el
cinisme, la mentida i l´especulació, no
pensa tant, ni molt manco, en els
professionals de les eleccions, sinó en el
poble que és al carrer demanant i exigint
els seus drets.
Evidentment que hem
lluitat i lluitam activament per concretar
un autèntic Bloc d'esquerra nacionalista,
fins i tot un Bloc molt més potent i
poderós que l'actual. Un Bloc que vagi
incorporant sectors nous i cada vegada més
amplis de la societat civil i vagi sempre
més i més enllà. Això, emperò, no ens ha de
fer oblidar el batec del poble. No és el
poble el que ha d'estar al servei de les
elits que són a recer dels privilegis que
atorga l'exercici de la política
professional. Ben al contrari: són aquestes
elits endogàmiques, entestades en el
manteniment dels seus avantatges socials,
les que sempre i en tot moment han d'estar
al servei de la societat civil.
A
vegades, i ho hem comprovat en la nostra
pròpia carn, els canvis promesos,
com diu el director de Vilaweb, més que
canvis són recanvis de
l'existent. L'única garantia que els
polítics professionals estiguin al servei
del poble és l'augment del protagonisme i
poder de les organitzacions i plataformes
culturals, sindicals i de tots tipus que
serveixen per a consolidar i fer cada dia
més forta la nostra societat. Només
l'augment progressiu del nivell de
consciència popular i organització, el grau
de mobilització a què pot arribar una
societat adulta, segura de si mateixa i que
no es deixa manipular, serà la garantia del
canvi pel qual lluitam.
