Algunes enquestes, d´aquelles que només
són d'us intern dels partits i que han fet
empreses de molt de prestigi dedicades a la
investigació del comportament electoral de
la societat illenca, indiquen que el partit
de Jaume Mates està molt amoïnat. Si
el PP no obté una majoria absoluta
aclaparadora es veurà novament en mans d'UM
i de Maria Antònia Munar amb el cost
tan elevat que aquesta opció significa. Si
l'actual pacte PP-UM s'hagués signat per
una durada de vuit anys no veuríem tanta
preocupació entre les fileres del partit
governant. Potser és en aquests moments,
quan ja és massa tard, que els conservadors
s'adonen que no ho han fet tan bé com ens
volen fer creure; i si el PSOE puja
abastament, el Bloc es manté i a Maria
Antònia Munar li dóna per tornar voler
pactar amb Francesc Antich, l'ensurt
del PP dia 27 podria ser d'aquells que fan
història.
Els polítics professionals
haurien de recordar que en unes eleccions
no hi ha res de segur, que les previsions
més optimistes es poden fondre com el sucre
dins un tassó d'aigua per qualsevol
circumstància imprevista.
No podrem
entendre la surrealista historia de les
cintes de Roque López sense pensar
en els nervis que comentam. Possiblement la
tan desitjada majoria del PP depèn dels
vots que Jaume Mates pugui perdre a Eivissa
i que el diputat de l'illa de Formentera
anàs a parar a mans progressistes.
Aleshores, novament, com l'any 1999, tot
tornaria estar en mans d'UM i de la
presidenta del Consell Insular de Mallorca,
ja que les enquestes de què parlàvem li
donen uns bons resultats
electorals.
Ningú no hauria d'oblidar
les excel·lents relacions que sempre ha
mantingut Maria Antònia Munar amb Francesc
Antich ni com, en el passat, en aquells
pactes en el Consell de Mallorca entre UM i
el PSOE per a debilitar el PSM, ambdós
polítics anaven de la mà, units molt
estretament. Aquesta sintonia existent
entre Antich i Munar, reforçada en els anys
1995-99, es consolidà amb el Pacte
Progressista de 1999.
Com va explicar
per activa i per passiva la presidenta del
Consell Insular de Mallorca, enemiga
aferrissada dels Verds de Joan Buades
i Margalida Rosselló i d'EU;
ella només pactava amb el PSOE; els
petits, tenir-los controlats, era
cosa del PSOE. Per a Maria Antònia Munar,
que mai ha anat de comunistes ni
d'ecologistes, els Verds i EU no deixaven
de ser els al·lotets mal criats de la
socialdemocràcia. I tenir-los a ratlla era
feina de Francesc Antich.
Malgrat
que, per a un observador exterior, els
Verds i EU se'n portassin sempre totes les
endemeses d'UM, el cert era, com s'ha
demostrat posteriorment, que l'enemic a
batre era el nacionalisme d'esquerra, el
PSM. L'estreta unitat existent entre PSOE i
UM quan l'afer de la incineradora de Son
Reus, un problema que comportà l'expulsió
del PSM del govern del Consell Insular fins
que s'aveniren a inaugurar la incineradora,
va ser planificat de forma molt ben
estudiada per Antich i Munar.
Qui
s'atreveix a afirmar ara que UM no pactarà
amb el PSOE? Res no és impossible entre
polítics professionals que lluiten pel
poder i, com de costum i ja estam
acostumats, els pactes posteriors a dia 27
només dependran dels oferiments que tant
Francesc Antich com Jaume Mates facin a UM.
Res no fa preveure que Unió Mallorquina
pateixi una davallada de vots espectacular.
Fins i tot és possible que Unió Mallorquina
no solament condicioni el futur Govern de
les Illes; el més espectacular seria, sens
dubte, que, si no obtingués la majoria
absoluta Catalina Cirer, el regidor
d'UM fos la peça clau i decisiva per a
formar govern municipal a la nostra
ciutat.
La repetició d'un hipotètic
Pacte de Progrés no depèn tant dels escons
i regidors del Bloc, que també és molt
important, sinó sobretot de la pujada que
pugui fer el PSOE dia 27 de maig.
