Ja fa més d'un mes, de seguida que
llegírem les declaracions de Biel Huguet
dient que Entesa per Mallorca no es
presentava a les autonòmiques, pensàrem que
l'opció dels dissidents del PSM quedava
desactivada.
El problema és que rere
les aparents bones intencions que ens
explicava Biel Huguet de seguida
s'endevinava el fracàs de no haver pogut
bastir una coalició nacionalista amb ERC,
el PSM i els independents nacionalistes. El
fet de no haver pogut bastir aquesta unitat
nacionalista consolidava i consolida el
projecte de Bloc de PSM i Esquerra
Unida.
Aleshores, en saber que Entesa
no faria la competència al Bloc i es
retirava de la batalla electoral, i d'això
ja fa més d'un mes, vàrem escriure: «Els
partidaris del Bloc han guanyat la partida.
[...] Entesa per Mallorca resta reduïda a
grup testimonial de funcionament
estrictament municipal, perdent tota
possibilitat d'incidir en la política
global de Mallorca o no ser de bracet d'UM
o PSOE».
Que un antic dirigent del
PSM com Mateu Crespí vagi en els
llistes d'UM ens fa pensar si rere
l'absència a les autonòmiques per part
d'Entesa, dins el cap de l'exbatle de Santa
Eugènia ja rondava la idea d'anar plegats
amb Maria Antònia Munar.
Si
algunes de les bases d'Entesa per Mallorca
no volien anar amb ERC per ser aquest al
seu parer un partit «massa radical» i poder
perjudicar l'elecció dels seus regidors als
pobles; si alguns dirigents d'Entesa com
Mateu Crespí ja pensaven anar amb UM... ens
ha d'estranyar que no es poguessin arribar
a acords per a bastir un projecte
nacionalista proper a les tesis del Tercer
Espai, amb ERC, PSM, Entesa i independents?
Maria Antònia Munar, de seguida que
ha vist la situació, ha fet el cap viu per
a aprofitar la crisi del PSM i d'Entesa de
cara a consolidar les seves posicions a
preu de saldo.
Aconseguir que el que
fou líder del PSM i candidat autonòmic
d'aquest partit, Mateu Crespí, vagi a les
llistes d'UM, és una bona operació. La
presidenta del Consell Insular de Mallorca
ha estat prou intel·ligent i, entre tots
els aspirants a sous i cadiretes, ha
escollit el menys car de tots.
En
opinió de Maria Antònia Munar es tractava
de visualitzar davant tothom que alguns
dels màxims dirigents de l'antic PSM eren
amb UM. No volia res més. Així de
senzill.
Mateu Crespí, malgrat els
seus actuals detractors, sembla que ha
estat un bon batle nacionalista, té alguna
gent al darrere i, el que era important en
aquests moments, només demanava una acta de
diputat. Mateu Crespí ha de fer veure,
malgrat no sigui aquesta la realitat, que
una part dels antics militants del PSM
donen suport a Unió Mallorquina i
consideren aquesta organització com la
casa comuna dels nacionalistes
mallorquins.
Com dèiem, qui surt
igualment molt beneficiat, com abans amb
l'abstenció d'Entesa a les autonòmiques, és
el Bloc per Mallorca. I, també, cal no
oblidar-ho, el PSM i el seu secretari
general, Gabriel Barceló.
Que
Mateu Crespí hagi acceptat tan ràpidament
la incorporació a UM és una bona arma en
mans de Gabriel Barceló, ja que, sens
dubte, pot argumentar l'existència d'una
ala molt dretana dins del seu partit que el
que cercava, com es demostra dia a dia, era
gaudir de plataformes per a poder oferir-se
a qui els donava una cadireta.
Dit
tot això, caldria afegir-hi que no dubtam
que, si sortís elegit Mateu Crespí, o si
Maria Antònia Munar ofereix àrees
importants de gestió, l'exbatle de Santa
Eugènia sabrà desenvolupar-se amb total
eficàcia en el lloc que li donin.
Possiblement ho farà bé, com ho ha fet bé
en el seu poble.
No discutirem ara
la futura bona gestió de l'exdirigent del
PSM. Però el que la seva fuita ha
escenificat a la vista de tothom és la
recerca d'una sortida personal més que
política a la situació d'emergència en què
es troba el nostre poble.
