En assabentar-se que he signat el
manifest d'adhesió a la Plataforma
Progressistes pel Bloc, uns bons
amics meus m'han dit que m'equivocava.
Entre moltes raons per a no fer-ho han
adduït un munt de greuges que, en la seva
opinió, jo hauria de tenir envers alguns
membres d'EU que són a les llistes del
Bloc. És evident, i així els ho he provat
d'explicar, que molts dels membres de
l'esquerra alternativa de les Illes hem
patit i patim les campanyes rebentistes
d'alguns sectaris. Però la situació
d'emergència en què ens trobam ens mana
deixar de banda els problemes personals que
pugui haver-hi entre les forces
progressistes i fer pinya per tal
d'aconseguir un canvi de la
situació.
I a part de la necessitat
imperiosa de deixar els personalismes a un
racó hi ha l'obligació de continuar amb la
lluita per la unitat de les forces
nacionalistes i d'esquerra iniciada fa
anys. En referència al Bloc, cal recordar
que qui signa aquest article va ser un dels
primers a començar la campanya per la
constitució d'un bloc d'esquerra
nacionalista com cal.
Possiblement
la constitució del Bloc actual no respon
encara a totes les aspiracions que hi havia
i hi ha encara quant a una organització
semblant al Bloc Nacionalista Gallec. Qui
pot dubtar que ens hauria agradat veure les
elits dirigents actuar d'una forma més
decidida en referència a la unitat per a
bastir una autèntica política de protecció
mediambiental, de promoció de la llengua i
que serveixi per a aturar les malifetes de
corruptes, especuladors de tota mena. Ens
hauria agradat i hauria estat molt més sà,
menys debats, discussions i bregues en
referència a les cadiretes i molt més
concreció de programes d'autèntic canvi
social.
Fa més d'un any que escrivim
articles i signam manifests en defensa de
la incorporació d'ERC i altres col·lectius
progressistes a la coalició PSM-EU. El
darrer manifest per la unitat va ser el que
signàrem Jaume Santandreu,
Llorenç Capellà, Miquel
López Crespí, Tomeu
Martí, Llorenç Buades,
Antoni Artigues, Pere
Morey, Pilar Arnau, Joan
Guasp, Josep Suàrez, Gabriel
Bibiloni i tants i tants intel·lectuals
de les Illes i que vàrem presentar a finals
de desembre de 2006 al monestir de la Real.
En aquests moments crítics per a la
supervivència del nostre poble no seria
lògic que deixàssim a mitges la feina feta
en suport de les forces nacionalistes i
d'esquerra. Que l'actual coalició no és tan
perfecta com voldríem? Evidentment que no.
Tot és millorable i tenim molt de temps per
endavant per a aconseguir l'autèntic
bloc.
Quan hem signat el manifest, ho
hem fet amb plena consciència de les
mancances que encara cal solucionar.
Segurament, si s'aconsegueix tornar a
enllestir un nou Pacte de Progrés més
valent, més avançat que el que va perdre
l'any 2003, haurem de ser vigilants amb els
polítics que haurem situat en la gestió del
poder polític. Molts dels intel·lectuals i
professionals que donam suport al Bloc ho
tenim ben clar, i ningú no ens ha
d'advertir que els perills que poden
derivar-se d'una manca de control
democràtic i de vigilància. S'haurà de
vigilar el compliment dels acords unitaris
i exigir als membres del Bloc que
possiblement gestionaran el Govern de les
Illes, el Consell Insular i els nostres
ajuntaments, un estricte compliment del
programa aprovat.
Com a persones
fartes de la destrucció ambiental feta
durant aquests darrers anys, una destrucció
realitzada a una escala sense precedents,
volem que els futurs governs de progrés que
es puguin constituir avancin en el camí
d'aturar tanta bestiesa sense sentit.
Volem, com l'any 1999, anar molt més enllà
dels canvis cosmètics, de les
emblanquinades de façana.
Es tracta
de no tudar els esforços de mobilització
contínua que ha fet la societat civil. Un
nou pla d'ordenació territorial ha de ser
tasca prioritària. Seria imperdonable que
tant d'esforç per la unitat, per a
encoratjar el votant d'esquerres, no es
traduís en un canvi real de la societat i
tot continuàs igual, amb més grues, més
construcció, més desbarats urbanístics i
mediambientals. Per això el suport a les
candidatures del Bloc no són cap xec en
blanc. Ans al contrari, la societat civil,
els col·lectius que són al carrer, demanen
un canvi autèntic en la situació de
degradació. Un canvi que ens permeti aturar
el procés de destrucció dels nostres
minvats recursos naturals, protegir el
territori, avançar en la democratització de
la societat, en camí d'ampliar les quotes
d'autogovern.
