Després de l'entrada d'ERC-Illes a la
coalició electoral que havien format EU i
PSM podem afirmar que el panorama electoral
s'ha clarificat prou i hom pot començar a
analitzar, evidentment amb peus de plom, ja
que no som endevins, el futur d'aquestes
formacions. És possible que la concreció de
la coalició PSM-EU-ERC marqui l´inici d´una
nova època en la política mallorquina. La
tendència accentuada al ferotge
bipartidisme PP-PSOE, el control dels
mitjans de comunicació i dels recursos de
la banca per aquestes dues grans formacions
estatals, feien cada vegada més difícil i
complicada la supervivència dels grups
petits i amb pocs recursos econòmics. En
comunitats autonòmiques com la nostra,
sense un tipus de burgesia semblant a la
catalana o la basca, sense partits
nacionalistes burgesos forts tipus PNV o
CIU, esdevenia una tasca de titans provar
de sobreviure en la jungla institucional.
El cas de supervivència i de resistència
fora mida d'una organització com el PSM era
i és encara d'admirar. Però, per posar un
altre exemple paradigmàtic, el progressiu
declivi i quasi desaparició d'IU, i això
que compta amb un fort suport del PSOE, ja
feia preveure que els petits podien estar a
les portes de la desaparició. La gran
derrota electoral de Llamazares a
les darreres eleccions; la pèrdua, a
Mallorca, de més del 22% de l'electorat del
PSM; els acostumats mil cinc-cents vots
d'ERC-Illes, feien copsar aquesta lenta,
però inexorable arribada del bipartidisme
al nostre Parlament a no ser que es trobàs
una fórmula que permetés recuperar forces
als petits.
El problema de la
supervivència només el tenen aquells que no
disposen de la maquinària econòmica i
electoral necessària per a fer front als
reptes del sistema. Potser que, en una
època pretèrita, el PCE fos necessari per a
fer empassolar als treballadors la
monarquia, el sistema d'economia de mercat
i la sagrada unidad de España que
Santiago Carrillo i tots els seus
defensaren de forma tan reeixida. Ara,
acomplida aquella missió, el PCE com a
organització, i en aquest cas el seus
hereus d'Izquierda Unida, només són
necessaris com a reserva de vots del PSOE.
Una espècie de reserva per a tots aquells
que no volen votar la socialdemocràcia
espanyola però que tampoc volen passar a
engreixar les fileres de
l'abstenció.
Els canvis en la
composició de la població illenca, el flux
constant d'immigrants, també han anat
demostrat com els partits nacionalistes
podien arribar a tocar sostre. Les mínimes
pujades d'UM, i això que disposa de tot el
poder que li atorga el Consell Insular de
Mallorca; el retrocés espectacular del PSM;
tot plegat i una mica més ha anat portant,
d'una manera lenta però segura, les
organitzacions amenaçades amb la
desaparició a una unitat d'acció electoral
que ara hem vist concretada en la
constitució del Bloc format per PSM-EU-ERC
Illes.
Cal dir que qui més aviat va
ser sensible i receptiu a la nova època que
s'apropava va ser la direcció d'EU que, en
estar sempre a punt de
l'extraparlamentarisme, va ser obligada a
repensar la seva funcionalitat política i a
espavilar-se per a garantir-se la
supervivència. La unió amb els Verds,
malgrat que ha significat la liquidació del
projecte original dels fundadors, i record
ara mateix converses amb Margalida
Rosselló, Jordi López o Joan
Buades, entre molts d'altres, la unió
electoral amb els Verds, repetesc, només
serví de forma conjuntural. Eren maniobres
que tan sols ajornaven el moment de la
decisió definitiva. I aquesta decisió
definitiva anava en el camí d'aconseguir
articular un nou tipus de coalició que els
permetés resistir l'envestida del
bipartidisme PSOE-PP. I, si a més de salvar
la major part possible dels càrrecs
institucionals, la coalició dels petits
servia per a repetir l'experiència del
Pacte de Progrés amb ajut del PSOE, tot
eren guanys.
Amb la confluència dels
petits en el Bloc tots asseguren una
acceptable quota institucional, foragiten
el terrible fantasma de
l'extraparlamentarisme i la desaparició de
la vida política institucional mallorquina
i juguen amb els números adients per a
pactar amb el PSOE i UM una repartició
d'àrees de poder en aquest possible nou
Pacte de Progrés que és a pocs mesos vista.
Més guanys, impossible. Ara haurem de veure
si el Bloc pot esdevenir l'embrió d'una
nova força política mallorquina, entestada
a aconseguir més quotes d'autogovern, una
organització republicana que no tengui res
a veure amb les renúncies del passat.
