Amb la incorporació d'ERC-Illes a la
coalició PSM-EU i amb la decisió d'Entesa
per Mallorca de no presentar candidatures a
les properes eleccions autonòmiques queda
desactivat un dels principals perills que
tenia el Bloc per a la supervivència. Ens
referim a la possibilitat, que va ser real
durant uns mesos, de presentar una
candidatura sobiranista formada per Entesa
i Esquerra amb incorporació de nombrosos
independents que no volien donar suport a
Grosske i Izquierda Unida. Tothom
era conscient, i els dirigents de PSM i EU
els primers, de l'enorme perill que hauria
pogut significar per al Bloc aquesta via
d'aigua.
En nombrosos articles
nosaltres ja advertíem de la manca de
credibilitat política que podia tenir una
coalició que es presentava com a
nacionalista però que no incorporava ERC i
altres sensibilitats sobiranistes. Com
tampoc incorporava elements decisius dels
moviments de l'esquerra alternativa de les
Illes. És a dir, tots aquells que des de
les més diverses plataformes de lluita
contra el PP i contra el feixisme, no se
senten identificats amb el paper de
subordinació al PSOE de molts dirigents de
l'esquerra acomodada. Així i tot, en els
nostres articles hem explicat per activa i
per passiva que sense la presència d'ERC en
la coalició les possibilitats electorals de
PSM-EU minvaven molt.
Si no anava amb
Esquerra Unida-PSM, ERC tenia, com al País
Valencià, l'opció de provar d'ajuntar totes
les forces sobiranistes per a mirar de
reconstruir l'espai nacionalista a les
Illes. Era una opció egoista,
partidista si voleu, però era i és
encara l'opció del PSOE a Mallorca, que no
vol anar amb ningú per a fer front al PP:
per al PSOE, «tots contra el PP» significa,
essencialment, «tots a les ordres del
PSOE». És igualment l'opció d'UM, que
lluita aferrissadament per anar consolidant
i ampliant el seu espai polític. I era el
del PSM fins aquestes eleccions.
És
curiós comprovar com molts partidaris d'una
«unitat absoluta de l'esquerra» no ataquen
mai el PSIB per no voler fer front comú amb
el Bloc alhora que dirigeixen totes les
invectives i insults més granats i
saborosos contra aquells que, fins ara, no
tenien cap responsabilitat en la pèrdua de
vots de l'esquerra oficial que comportà la
tornada al poder del PP. En el fons hi ha
molta gent que pensa que si es tracta de
llevar el PP de les institucions, si la
política institucional consisteix a llevar
uns partits i posar-ne uns altres, el més
efectiu, en la línia de jugar dins les
regles establertes pel règim, seria, com
s'ha fet a Eivissa, concretar un ampli
pacte antiPP amb tots els partits
minoritaris i el mateix PSOE.
Imagín
que amb la incorporació d'ERC a la coalició
PSM-EU aquella formació ja no haurà
d'aguantar la campanya rebentista i de
desprestigi que ha patit d'ençà que la seva
militància decidí fer com PSOE i UM, és a
dir, fer el camí electoral en solitari per
a provar, en el cas d'ERC, de consolidar un
espai independentista a les Illes. Vull
pensar igualment que a partir d'aquesta
incorporació cessarà tota mena de
demonització i criminalització dels
«dissidents». L'espectacle d'aquests
darrers mesos feia avergonyir. Mai no
s'havien sentit tantes histèriques
recriminacions i insults procedents de
gent, que es deia nacionalista i
d'esquerra, llançades contra l'organització
de Joan Lladó. «Agents del PP», «Gent sense
sentit del país», «»Destructors de
l'esquerra», «Pagats pel PP». Aquests eren
els més suaus dels insults i
desqualificacions.
Tots aquells que
hem lluitat i lluitam per la unitat de les
forces d'esquerra per a fer front a la
dreta depredadora que ens malgoverna
esperam i confiam que totes aquestes
brutors siguin ja cosa del passat i que, a
partir d'ara, amb la incorporació d'ERC a
la coalició PSM-EU, tota aquesta campanya
cessarà i es podrà establir l'adequada
col·laboració entre tots.
