D'ençà la crisi del PSM, amb l'escissió
d'Entesa per Mallorca i la decisió
posterior d'ERC-Illes d'anar en solitari a
les autonòmiques i municipals d'enguany,
els principals teòrics del que s'ha vengut
a denominar Tercer Espai havien
encalentit motors i tot semblava que els
rutllava a la perfecció... fins fa uns
dies. Els nombrosos fòrums de debats
polítics, els articles publicats,
principalment per Joan Mir, Josep
Melià Ques, Josep Gomila o
Bartomeu Vicens clamaven
contínuament per una via «nacionalista» que
no tengués res a veure ni amb la dreta ni
amb l'esquerra. Semblava que Unió
Mallorquina vigilava de lluny estant
l'operació de colpejar encara més fort
l'enemic històric, és a dir, el PSM,
aprofitant que aquest, com explicava
Maria Antònia Munar, s'havia unit
als «perillosos i radicals comunistes» de
Miquel Rosselló i Eberhard
Grosske. UM concretava les seves
relacions amb Convergència i Unió tot i
esperant poder controlar el que quedàs del
PSM. Josep Gomila Benejam, en un llarg
article titulat Reflexions entorn al
Tercer Espai era de l'opinió que voler
bastir un projecte a l'esquerra del PSOE no
tenia sentit i aportava dades quant a les
possibilitats electorals d'un projecte que
no tengués res a veure amb el clàssic
eix dreta-esquerra de
l'actual panorama institucional. Tots els
comentaristes propers a aquestes posicions
afirmaven, i supós que continuen afirmant
malgrat l'operació no hagi reeixit que, un
PSM escorat cap a l'esquerra perdia
«transversalitat i centralitat» i per tant
desapareixia del panorama electoral
mallorquí.
La solució per a
tots els partidaris d'acabar amb l'eix
dreta-esquerra era una confluència
nacionalista entre UM, Entesa per Mallorca,
ERC-Illes i sobiranistes independents en el
camí d'anar bastint aquest espai alternatiu
al PSOE i al PP.
La intenció gens
dissimulada d'aquesta aliança nacionalista
que no s'ha pogut concretar podia haver
estat el provar d'acabar amb l'històric
esquerranisme del PSM alhora que,
UM, d'una manera sibil·lina i intel·ligent,
aprofitant totes aquestes contradiccions,
s'anava consolidant com a primera força
nacionalista mallorquina.
Evidentment, l'organització més
perjudicada per l'operació de la unitat
nacionalista transversal i centrista
seria, sens dubte, Esquerra Unida que,
sense el PSM i havent-se de presentar sola
a les eleccions restava fóra de les
institucions. Eberhard Grosske i Miquel
Rosselló esdevenien extraparlamentaris i
desapareixen de l'escena política illenca
per una llarga temporada i, possiblement,
per sempre més.
No cal dir que qui
més clarivident ha estat, i des de ja fa
molt temps, a la possibilitat que es
concretàs aquesta pinça de ferro en contra
seva, el Tercer Espai, ha estat la
direcció d'EU que, amb l'experiment de
Progressistes ja va veure la seva
salvació. Amb una gran vivor i, comprenent
molt bé i amb anticipació el perill que
s'apropava, va moure a la perfecció les
seves fitxes per a evitar, fos com fos,
l'aïllament al qual es veia condemnada. Cal
dir que Esquerra Unida és prou experta en
aquestes maniobres de sortir-ne del llaç
que li paren els contraris. Fa uns anys,
amb la unitat amb els Verds de Margalida
Rosselló i Joan Buades ja va
aconseguir una pròrroga que ara, amb la
constitució de l'aliança electoral amb PSM
i ERC consolida, amplia i
perfecciona.
En no haver-se concretat
l'aliança estratègica Entesa-Esquerra i amb
la retirada posterior d'Entesa per Mallorca
de les autonòmiques, tot el que s'havia
anat bastint amb tanta feina s'ha esvanit
com la boira matinenca amb els primers
raigs del sol. Els partidaris del Bloc han
guanyat la partida, i més que ningú
Esquerra Unida que, fent un gran alè, ha
vist com desapareixia novament la tormenta
que volia aïllar-la i condemnar-la a les
tenebres de la marginalitat política.
Entesa per Mallorca resta reduïda a grup
testimonial de funcionament estrictament
municipal, perdent tota possibilitat
d'incidir en la política global de Mallorca
a no ser de bracet d'UM o PSOE. ERC-Illes
torna al bressol de Progressistes,
renunciant a aprofitar la crisi del PSM per
a bastir el seu propi espai polític.
