L'amic Miquel Àngel Maria, un
conegut dirigent del PSM amb qui hem
mantengut aquests anys un enriquidor debat
quant a la conveniència d'anar posant les
bases per a la creació d´un nou espai
d'esquerra alternativa, un bloc
nacionalista i d'esquerres molt proper als
plantejaments del Bloc Nacionalista Gallec,
ha publicat un article prou dur amb la
direcció d'ERC-Illes. Un article, dels més
durs que he llegit, escrit just en el
moment que tot sembla apuntar que ERC
podria fer-se enrera de la seva decisió
d´octubre de 2006, quan la militància
rebutjà per una àmplia majoria del 82%
integrar-se en la coalició formada per PSM
i EU.
Miquel Àngel Maria diu que
segurament ERC ha jugat amb Entesa per
Mallorca per fer-se valer davant el Bloc i
poder demanar així més cadiretes a les
eleccions del proper mes de maig. Alguns
amics que han llegit el duríssim article
del dirigent del PSM consideren que no és
prou oportú haver-lo publicat en aquests
moments, precisament en els dies en què
sembla que les aigües tornen a port i la
coalició electoral podria concretar-se el
dia menys pensat.
Sigui oportú o no,
l'article de Miquel Àngel Maria planteja
algunes qüestions essencials, sobretot en
referència a les contradiccions internes
d'ERC-Illes, que sí que s'haurien de tenir
en compte si volem anar avançant cap a la
concreció d'aquesta nova força política
illenca: el bloc d'esquerra nacionalista. I
un dels principals problemes de l'actual
direcció dels sobiranistes és, sense dubte,
el temps llarguíssim que han fet durar
aquestes negociacions i que, Miquel Àngel
ho diu, ja tothom comença a conèixer com
«el joc de la cadira». Quan fa prop de mig
any l'assemblea de militants d'ERC, màxim
òrgan de direcció del partit, decidí per
amplíssima majoria, aquell 82% de que hem
parlat, fer el camí en solitari, tothom va
creure que la història, ens agradàs o no
ens agradàs, havia acabat i que ERC-Illes
volia seguir un camí propi.
Podíem
estar o no en desacord amb la majoria de
militants d'un partit al qual hem donat
suport, com n'hem donat al PSM. I si ningú
mai no ha demanat explicacions al PSOE
perquè no vol fer bloc amb l'esquerra
nacionalista per vèncer el PP; si en trenta
anys d'història ningú va trobar malament,
llevat Maria Antònia Munar en el seu
moment, que el PSM fes camí en solitari...
per quins motius ara hauríem de donar les
culpes de la possible pèrdua d'uns vots a
ERC-Illes? Podíem compartir o no la decisió
majoritària dels militants d'ERC, però el
que era cert és que en aquells moments els
sobiranistes apostaven per a la
consolidació d'un espai nacionalista propi.
Fins aquí, res que oposar a la decisió d'un
partit sobirà. El problema és quan, durant
mesos i mesos, l'única cosa que surt als
mitjans de comunicació és el que fa
referència al «joc de la cadira». Qui signa
aquest article, com també la majoria de
militants d'ERC, es pensava que aquesta
qüestió, fer o no la coalició electoral amb
PSM-EU, era ja una qüestió solucionada.
Aquesta era la situació quan, a Palma no hi
ha secrets, ens tornam a assabentar d'un
munt de reunions i contrareunions en el
camí de trobar «un lloc de sortida» en la
llista de la coalició PSM-EU.
Com a
comentarista que sempre ha donat suport al
sobiranisme de les Illes, jo demanaria si
la direcció d'ERC, i especialment l'amic
Joan Lladó, és conscient dels problemes
futurs que tota aquesta llarga negociació
pot portar a la seva organització. A
l'octubre de 2006 ERC-Illes no volia formar
part de la coalició perquè aquesta, deien,
«havia deixat pel camí la meitat dels
Verds, una part del PSM i Esquerra». Era el
moment en què asseguraven que no volien
jugar a «un acord entre cúpules que no
suma, atomitza el sobiranisme i només
pretén evitar la desaparició d'EU i
mantenir cadires».
És evident que no
tenim res en contra del canvi d'idees i
opinions. Però s'esdevé, com molt bé
apuntava Miquel Àngel Maria en el seu
article crític amb ERC, que el que només
s'ha visualitzat i l'electorat de les Illes
visualitza en aquest moment, és el «joc de
la cadira», el mateix que ERC-Illes
criticava a les «cúpules de PSM-EU». Tantes
contradiccions... són convenients per al
futur del sobiranisme illenc? Joan
Lladó és conscient que, amb tants
canvis i indecisions, segurament perd
aquelles simpaties que tenia quan tothom
pensava que rere ERC-Illes hi havia un
projecte de reconstrucció nacional
autèntic?
M'agradaria que ERC-Illes
no patís una greu crisi, tant interna com
de possible consolidació futura, a
conseqüència dels canvis i contraccions
esdevenguts en aquests darrers mesos.
