Potser encara hi ha temps per a
presentar una coalició nacionalista
d'esquerra a les eleccions del proper mes
de maig. Algú em dirà que s'han perdut
quatre anys per a bastir, amb alguna
possibilitat d'èxit, aquest bloc unitari de
forces entestades a vèncer el desencís i
els dubtes. Després potser explicarà que la
unitat electoral entre el PSM i EU, més que
unir, el que ha fet ha estat dividir. I ho
dirà pensant en la crisi nacionalista, en
la marxa dels militants d'Entesa per
Mallorca i en la divisió que això ha
significat dins el camp del progressisme
mallorquí. Tot això és així com diuen els
amics, no hi ha dubte. Però crec, la
situació així ho demana, que hauríem de
contemplar amb certa dosi d'esperança el
resultat de tota la sèrie de reunions que
hi ha en aquests moments entre el Bloc i
ERC, entre Entesa i ERC, entre el PSM i ERC
o entre determinades plataformes de lluita
per la unitat i els diversos partits
implicats en la resolució de l'actual crisi
política. I diré encara més: malgrat que en
aquests moments tota aquesta sèrie de
reunions i contrareunions no donàs el
resultat esperat, jo, abans de perdre
totalment les esperances, esperaria fins al
darrer dia i la darrera hora, fins al
darrer moment que resti per a presentar la
documentació electoral pertinent
Què
vol dir «esperar fins al darrer dia i la
darrera hora»? Vol dir que res és encara
definitiu, cap declaració val gaire fins al
moment que les organitzacions implicades en
el debat unitari presenten les llistes en
el registre corresponent. Per tant, i
diguin el que diguin les burocràcies que
porten mesos sense arribar a aclarir-se, la
realitat, el que importa de veritat, és que
encara manquen més de dos mesos perquè les
negatives a la unitat siguin reals i
efectives davant la llei.
En aquest
sentit s'ha presentat recentment al
monestir de la Real una plataforma
unitària, Crida per Mallorca, que, signada
per centenars de persones, entre les quals
hi havia Jaume Santandreu,
Llorenç Capellà, Tomeu Martí,
Antoni Roig, Gabriel Bibiloni
i qui signa aquest article, deia: «No pot
ser que amb la meitat dels mallorquins i
mallorquines en contra es duguin a terme
polítiques que canvien la realitat social,
econòmica i ambiental de Mallorca d'una
manera irreversible».
La unitat del
sobiranisme illenc per a fer front a la
política d'encimentadors i depredadors de
recursos i territori és més necessària que
mai. Però no hauríem de confondre aquesta
unitat necessària per a fer front a la
dreta i a la corrupció regnant amb donar un
xec en blanc als polítics professionals que
feren malbé el nostre Pacte de Progrés.
Aquesta unitat s'ha de fer com més àmplia
millor, electoralment parlant, però també
ha d'anar molt més enllà de la batalla per
aconseguir un parell de cadiretes i els
sous i privilegis que comporta la gestió
del règim. Entre tots hauríem d'aconseguir
dinamitzar novament la societat civil,
enfortir les organitzacions culturals i
plataformes en defensa de la terra
existents en aquests moments. L'enfortiment
de la societat civil és molt més prioritari
per a la nostra supervivència que no la
batalla enfocada al benestar personal d´un
parell de polítics professionals. D'on sinó
prové la impossibilitat d'acords unitaris?
No siguem ximples. Fins ara no s'han entès
perquè ningú no vol deixar la cadira que té
assignada i que pensa que és seva,
propietat particular.
Sovint és la
gent que es mobilitza, els sectors populars
que demanen enmig del carrer la fi de la
destrucció del territori, la preservació de
la nostra llengua i la nostra cultura,
aquells que més ens representen. Molt més
que aquells que quan arriben al poder no
saben fer un autèntic pla d´ordenació
territorial i ens deixen novament en mans
dels corruptes i depredadors.
La
unitat per a fer front a la dreta,
repetesc, per a tenir credibilitat, per a
ser poderosa, per a engrescar la gent
decebuda pels anys de gestionitis de
l'esquerra oficial, hauria de tenir per
objectiu posar-se al servei dels moviments
que ha creat la societat civil de les
Illes. I si fos necessari, si els polítics
professionals no s'entenen i continuen amb
la seva absurda baralla per a preservar la
cadireta sense pensar en els interessos
generals del nostre poble en la situació
d'emergència en què es trobam com a
col·lectivitat amenaçada, s'hauria d'anar
cap a la creació d'un bloc de nou encuny,
una nova força política que prescindeixi
definitivament de tots aquells que
s'aprofiten de les lluites del poble per a
surar personalment aferrats a les nòmines i
el cotxe oficial.
