Per primera vegada en molts d'anys, i si
hem de creure les enquestes que s'han
publicat recentment, el PSOE farà una
pujada espectacular -aconseguirà prop de
vint-i-quatre escons- que, juntament amb
els trets diputats que conservarà UM i els
tres que podria obtenir la coalició PSM-EU,
podrien garantir la repetició d'un Pacte de
Progrés per a les Illes. És evident que
tots els sectors progressistes, tots
aquells que donàrem un suport crític a
Francesc Antich en la passada
legislatura, hem rebut la notícia de la
possible repetició del Pacte l'any vinent
amb una bona dosi d'alegria i optimisme.
Tot fa pensar que les coses poden marxar en
aquesta direcció; i no solament per la
intervenció de la Fiscalia Anticorrupció a
l'Ajuntament d'Andratx, sinó per la
política extremista i sense nord que ha
portat el PP a nivell estatal. Entestar-se
durant més de tres anys amb la història
estrambòtica de l'onze de març fent tot
aquest temps una política quasi
extraparlamentària i antiinstitucional més
propera a certs plantejaments de l'extrema
dreta antisistema que als partits de dreta
homologats per aquestes latituds, no crec
que porti gaire rèdits electorals al partit
de Rajoy i Jaume
Matas.
Com hem escrit en alguna
ocasió, i com ja vàrem escriure quan
donàvem suport crític al president Francesc
Antich, l'esquerra de les Illes, quan es
mobilitza contra la destrucció del
territori, quan demana un Pla d'Ordenació
Territorial, un estatut que defensi la
nostra llengua i la nostra cultura, una
televisió autonòmica digna o més dotacions
per a l'ensenyament i la sanitat, el que
vol, el que volem de veritat, no és un
simple canvi de façana o de persones en la
gestió quotidiana del règim, una nova
repartició de cadiretes i sous. El que
l'esquerra autèntica i la societat de les
Illes demana és un autèntic canvi de
política social i mediambiental. És el que
demanàvem a l'esquerra oficial de 1999 al
2003; una esquerra de la moqueta i el cotxe
oficial que sovint no va escoltar els seus
propis votants, els sectors progressistes
que li donàvem suport.
Record ara
mateix la frustració que va significar que
en tota la legislatura no es concretàs un
Pla d'Ordenació Territorial que servís per
a protegir els nostres minvats recursos
naturals i de territori davant les urpades
d'especuladors i encimentadors. Fins i tot
l'aprovació de l'ecotaxa, un dèbil i tímid
intent de recaptar un mínim de recursos per
a portar endavant una política de
desenvolupament sostenible a les Illes,
compta amb enemics aferrissats dins del
PSOE, UM i el PSM, per posar un exemple
clar i llampant de la covardia de segons
quins sectors a l'hora de ser conseqüents
amb el programa de govern aprovat l'any
1999.
Els partits i organitzacions
que possiblement podran formar govern
progressista l'any 2007 haurien de
recordar, com ja vàrem provar de recordar
sense èxit l'any de la victòria del Pacte i
posteriors, que el Govern del president
Antich va ser possible per les grans
mobilitzacions ecologistes i en defensa del
territori dels anys anteriors a la
signatura del Pacte. El nou Pacte, si
s'arriba a concretar el proper mes de maig,
no hauria de repetir els errors de
l'anterior. S'ha d'anar molt vius amb la ja
històrica supeditació del PSOE i PSM a UM.
Qui no recorda els entrebancs de Munar a la
moratòria d'Antich? En qüestions de defensa
i preservació del medi ambient, el Pacte
anterior no va poder fer gaire cosa
precisament per aquesta supeditació
vergonyosa a la dreta munarista.
Lacy, conseller d'UM, volia impedir,
i de fet, malgrat la seva dimissió ho va
aconseguir, que s'aprovassin mesures de
preservació de sòl rústic d'una manera més
efectiva. El control d'UM sobre el Pacte es
va anar fent evident a mesura que passaven
els anys i per part ni banda no es
concretava el Pla d'Ordenació Territorial
que s'havia promès amb la signatura del
programa a realitzar pels partits de
l'esquerra oficial. Jordi López, un
dels fundadors del moviment ecologista a
les Illes, declarava en aquells anys: «Es
evidente que si ahora nuestro electorado
nos examinara, sacaríamos un suspenso
porque no se ha conseguido casi nada de lo
que se pretendía». I continuava: «Els Verds
serían la fuerza más castigada por esta
falta de actuaciones pero todos los
miembros del Pacto recibirían su
merecido».
«Su merecido» va
significar que no hi hagué repetició del
Pacte de Progrés l'any 2003. El nou canvi
que s'apropa, la repetició del Pacte de
Progrés a les Illes, no ha de ser solament
un simple canvi de cares a les
institucions.
