Ara ja farà prop de dos anys que l'amic
i editor Sebastià Roig decidí portar
endavant la publicació de Cultura
transició a Mallorca. Curiosament,
Sebastià Roig va ser un dels meus primers
editors, el segon concretament, ja que els
meus reculls de contes inicials sortiren
publicats a l'Editorial Turmeda. Em
referesc als llibres A preu fet
(1973) i La guerra just acaba de
començar (1974), obra que havia guanyat
el Ciutat de Manacor 1973 de narrativa.
Posteriorment, l'any 1974, amb Autòpsia
a la matinada, guanyava el Ciutat de
Palma de Teatre 1974.
En aquells
moments, érem a començaments dels setanta,
Sebastià Roig iniciava el seu camí com a
editor publicant els llibres d'alguns
narradors i poetes que, amb els anys,
tendrien una significació destacada en el
món literari mallorquí. L'any 1976 sortí al
carrer l'edició que va fer Sebastià Roig de
l'obra guanyadora del Ciutat de Palma de
Teatre, Autòpsia a la matinada, obra
que sortí quan s'apropava la festa del
llibre d'aquell any al mateix temps que el
poemari de Joan Perelló Baf de
llavis. Miquel Mas Ferrà i Joana Serra
de Gayeta publicaven alhora Massa temps
amb els ulls tancats i Nosaltres
esperàvem Mister Marshall.
El
dia del llibre presentàrem totes aquestes
obres en un baret d'anomenada progressista,
el «Pou Bo», a la barriada de Gènova.
Sebastià Roig ens acompanyà en aquells
moments tan importants per a uns joves que
començaven a escriure i, com us podeu
imaginar, necessitaven del suport dels
amics. De totes les il·lusions que
despertaven en nosaltres aquells premis
literaris i les primeres edicions dels
nostres llibres n'he parlat en el llibre
Literatura mallorquina i compromís
polític: homenatge a Josep M. Llompart
que edità l'any 2003 Edicions Cort de
Palma (Mallorca), especialment en el
capítol Mallorca 1976: Miquel Mas Ferrà
i Joana Serra de Gayeta.
I és
ara, quan han passat trenta anys d'ençà de
l'edició d'aquell Premi Ciutat de Palma de
teatre, i quan ja he publicat prop de
cinquanta obres, que, novament, entram en
contacte amb Sebastià Roig, una de les
persones que aleshores m'animà a continuar
amb les meves dèries literàries. El
projecte que aquesta vegada havíem de
provar de portar endavant tenia relació amb
la cultura a Mallorca i amb la nostra
literatura i, també, amb les diverses
situacions polítiques que hem viscut el que
s'ha anomenat «la generació literària
mallorquina dels setanta». Dels centenars
d'articles referents a la transició a
Mallorca i als escriptors i personatges de
la cultura mallorquina s'havien d'escollir
uns quants, que fossin representatius
d'aquesta època i situacions, per a
enllestir un volum que donàs notícia
d'aquells anys esperançats i conflictius.
És evident que, per a situar
l'ambient dels anys de la transició i els
fonaments que feren possible aquella
situació político-cultural, havíem de fer
una mica d'història. Es feia necessari
parlar de la influència de la postguerra,
del franquisme, del resultat de la guerra
civil en la nostra formació com a
escriptors catalans de les Illes. I en
parlar d'aquelles influències i
condicionaments que determinaren, en alguns
casos, la nostra actitud militant
antifeixista en temps de la dictadura i la
transició, també havíem de provar
d'incloure alguns apunts damunt aspectes
clau de la cultura catalana, espanyola i
internacional en la nostra consciència i,
possiblement, en la consciència de tota
aquella voluntariosa generació d'homes i
dones que des de finals dels anys seixanta
fins a mitjans del setanta provaren de
canviar el destí aparentment immutable de
la nostra societat.
Era necessari
que començàs parlant dels antics resistents
culturals i antifeixistes, de la dignitat
servada en el temps obscurs, de la represa
cultural catalana i antifranquista, del
paper de la ràdio oficial i les
clandestines, de les emissores estrangeres,
del cinema dels anys cinquanta i seixanta,
dels llibres catalans i espanyols que ens
anaren conformant, d'homes com Francesc de
B. Moll i de la importància cabdal de la
seva feina inabastable, del paper del
Concili Vaticà II en l'inici del canvi
d'actitud en segons quins sectors de
l'Església Catòlica, dels primers llibres,
primer clandestins, després legals, de
Marx, Engels, Rosa Luxemburg, Gramsci,
Luckás o Sartre que arribaven a Mallorca,
de Kubrick, Eisenstein, Buñuel o Orson
Welles, per situar tan sols uns noms
universals que, cada qual a la seva manera,
formaren la nostra universitat d'estil i
ens alletarem en el combat per un món més
just i solidari...
En el fons, i ja
ho anirem explicant, Cultura i transició
a Mallorca és, en certa mesura, una
ampliació i aprofundiment de molts dels
temes que havia anat tractant en No era
això: memòria política de la transició
i en Cultura i antifranquisme.
La introducció escrita quan es va
publicar aquest darrer llibre a Edicions de
1984 l'any 2000, podria servir molt bé de
resum del que significava i signifiquen
aquests condicionaments en la nostra vida
personal i col·lectiva, en la gestació de
l'obra que hem anat bastint d'ençà finals
dels anys seixanta i començaments dels
setanta.
