Des d'una posició modesta, de simple
memorialista de la nostra història recent,
especialment en qüestions que fan
referència a la transició o a la recent
història del moviment obrer i dels grups
d'esquerra i nacionalistes mallorquins, em
permetreu unes paraules en referència als
«comunistes oficials» de les Illes. He de
confessar que em sent preocupat per segons
quines afirmacions que es fan sense gaire
fonament, des d'una visceralitat que no
contribueix gens a aclarir les qüestions
tractades, quan es diu alegrement que
Esquerra Unida és una organització
«comunista radical».
Hauríem de ser
seriosos en determinades qüestions, i més
que res si les afirmacions i les
desqualificacions surten de gent que
dirigeix grups en actiu i en constant
negociació de llistes electorals, blocs i
coalicions de tota mena. En aquests
moments, i solament a Mallorca hi ha en
marxa unes travesses de, aproximadament,
dotze tipus d'aliances diferents
concretades a diversos pobles. Les excuses,
justificacions i discursos públics per a
anar amb uns o uns altres a les eleccions
són, a vegades, un mostrari de curioses
extravagàncies i tòpics increïbles. Un dels
emprats com a estri d'atac i que més m'ha
sorprès és el que a vegades prové d'Entesa
per Mallorca i sectors propers a l'anomenat
tercer espai quan acusen Esquerra Unida de
grup proper a «l'extrema esquerra
comunista». Acusar Esquerra Unida de «grup
radical d'extrema esquerra» no em pareix
gens correcte perquè no correspon a la
realitat. Tothom que hagi estudiat una mica
la història del carrillisme espanyol (PCE)
sap a la perfecció que el grup de
Carrillo fa més de mig segle, des
del congrés de mitjans dels anys cinquanta
que aprovà la política de
reconcialiación nacional (amb la
burgesia i els sectors moderats del
franquisme), que no practica ni ha
practicat una política anticapitalista
basada en els fonaments del
marxisme.
Com podem dir «comunista»,
«radical» o «grup d'extrema esquerra»
precisament a qui va ser encarregat per la
burgesia espanyola, pels homes del
Movimento (Suárez, Torcuato
Fernández Miranda, etc.) de desactivar
precisament el component republicà,
autodeterminacionista i antisistema
d'aquell moment històric? Qui va fer més
aleshores per a atacar precisament, els
fonaments del socialisme, demonitzar les
avantguardes comunistes de la transició,
ridiculitzar la Revolució Socialista, la
unitat sindical, l'assemblearisme del
moviment obrer i estudiantil? La
Constitució que garanteix l'economia de
mercat, la unitat de l'estat i la
monarquia, el suport que el PCE va donar a
la maniobra de restauració monàrquica...
pot ser considerada com una conseqüència de
la política d'extrema esquerra
carrillista? Cal dir que amb aquestes
paraules no volem desqualificar molts
heroics militants de base del PCE que, sens
dubte, lluitaren activament contra el
franquisme, patiren i moriren pensant en el
socialisme, potser sense saber que eren
emprats per unes direccions
oportunistes.
Els amics d'Entesa, els
homes i dones agrupats entorn del tercer
espai, haurien d'anar molts vius en les
seves definicions i no caure en els tòpics
anticomunistes de sempre emprats per la
dreta espanyola. El fantasma del
comunisme ja no cavalca per Europa, com
escrigué Marx en el seu famós
Manifest de 1848. Ara hi cavalca el
neoliberalisme que vol acabar amb certes
conquestes populars arrencades a la
socialdemocràcia, com l'anomenada societat
del benestar: els atacs a la
sanitat, l'ensenyament públic, la lluita
conservadora contra les prestacions
socials... Si parlam d'EU hem de definir la
seva funció actual sense caure mai en els
esquemes típics de l'anticomunisme
franquista. Un tòpic no serveix ni és útil
per a entendre la realitat, fer plans per a
l'esdevenidor, bastir les noves eines
d'intervenció política que la societat
mallorquina necessita.
Esquerra Unida
no és un grup comunista, ni ho
pretén, malgrat que pugui haver-hi antics
dirigents del PCE i del prosoviètic
PCB-PCPE en la seva direcció. EU, repetesc,
és un grup entestat a ser la reserva de
vots de la socialdemocràcia espanyola. Un
grup que «matisa», no combat, determinades
mancances del PSOE. EU té una funció ben
delimitada de suport a la socialdemocràcia.
I res més. Les acusacions de grup
«comunista» i «radical» no tenen sentit i
no serveixen de res a l'hora de saber cap
on va i què pretén aquesta organització amb
les seves aliances i pactes electorals.
