Els successos d'Andratx, les detencions
d'Hidalgo i Gibert, les
possibles actuacions de la Fiscalia de
Balears en altres ajuntaments, les
contradiccions del Govern, l'estat opinió
creat dins la nostra societat aquestes
darreres setmanes, ens haurien de fer
reflexionar sobre el que significa basar
l'economia en la construcció.
Des de
fa molts d'anys, els grups
conservacionistes, els més diversos partits
de les Illes, tota persona amb una mica de
seny, han opinat sobre el suïcidi que, a
llarg termini, significava no diversificar
la nostra economia i jugar solament la
carta de la construcció i el turisme. Els
fets d'Andratx i d'altres municipis tornen
a demostrar que la construcció ha
esdevengut un dels motors fonamentals de
l'economia de les Illes, per no dir la
maquinària que ho mou tot. Al costat
d'alguns professionals honests ha sortit
tot un exèrcit de pocavergonyes que, sense
pensar en Mallorca ni en els minvats
recursos naturals que tenim, pensant
solament a fer diners fàcilment, s'han
botat totes les lleis aprofitant certes
ambigüitats existents. Aquesta mescla
d'incultura, menyspreu del territori, manca
d'estimació per Mallorca, salvatgisme
desenfrenat per fer-se rics en pocs anys,
ha contribuït a bastir les actuals
destrosses en el paisatge, en la propietat
comuna de tots els mallorquins i
mallorquines, destrosses que, pensam, poden
ser ja irreversibles.
Hem viscut
aquests darrers vint anys a recer de
l'especulació més pura i dura. Un sistema
especulatiu amb el qual un exèrcit de
presumptes delinqüents s'ha fet ric
destruint tot el que tenia a l'abast: el
pla i la muntanya, les platges, els racons
més amagats de les Illes... A tota aquesta
tropa que forma l'entramat de la corrupció
els importa molt poc encimentar àrees
d'interès especial, valls i muntanyes.
Tanmateix, i ja ho sabem a la perfecció
perquè ho diuen i ho expliquen sense cap
mena de vergonya, si s'arribàs a donar el
cas, diuen que quan Mallorca ja no sigui
útil per a treure els beneficis que han
obtingut amb la seva destrucció, «amb els
capitals ja obtinguts invertirem -ja hem
invertit!- en altres zones del món encara
verges!». Mallorca, i de rebot les Illes,
són solament un tros de terra vàlid per a
extreure plusvàlues que, indubtablement,
són emprades per a fer malbé altres indrets
del món.
El que s'esdevé a Mallorca
no és gaire diferent del que s'esdevé a
bona part de la resta del nostre país
(pensau en el País Valencià), i en general
de l'estat espanyol, a molts pobles i
ciutats de les diverses nacionalitats. És
la priorització d'un model d'enriquiment
ràpid i senzill basat en el totxo i la
requalificació de sòls rústics per a
passar-los a edificables. Tot l'entramat
polític i empresarial d'aquestes darreres
dècades està basat en aquesta fórmula
senzilla que permet destrossar pobles,
paisatges, cultures mil·lenàries sense que
fins ara mateix, exceptuant algunes
actuacions de la Fiscalia, hi hagi una
resposta adequada per part de la societat
civil i les institucions
democràtiques.
Pensam que ja és hora
que les autoritats competents, especialment
la Fiscalia Anticorrupció, no aturin en la
seva imprescindible tasca de salut pública.
Ningú no ignora que els desastres fets per
encimentadors i especuladors són
localitzables en qualsevol moment, i per
això els organismes competents en la
repressió d'aquesta mena de delictes no han
de baixar la guàrdia en cap moment. Malgrat
la destrucció de documents esdevenguda a
Andratx i, imaginam en altres municipis, a
conseqüència d'unes intencionades
filtracions, el cert és que tants d'anys de
llicències il·legals, d'informes tècnics
falsos, deixen molts rastres. No hi ha
màquina destructora de documents que doni
l'abast a destruir tanta paperassa! La
prova són les capses plenes de documentació
que s'han trobat a Marbella, a Andratx, les
que es poden trobar a molts municipis
encara. Els ciutadans de les Illes haurien
de saber que en aquests moments no es
tracta solament de fer caure tot el pes de
la llei sobre quatre pocavergonyes que han
cobrat munió de comissions espúries. Aquest
és solament un dels aspectes de la
corrupció actual. Del que es tracta és de
fer-nos conscients que el model econòmic
basat solament en el motor de la
construcció no és el més adient per a
bastir la societat del futur. Cal fer
funcionar la llei contra els especuladors i
destructors del paisatge, però alhora s'han
de crear les bases per a una economia més
diversificada, una economia que camini
igualment damunt les rodes d'una adequada
reindustrialització i de suport actiu a
l'agricultura de les Illes. Hem d'anar cap
a un model de creixement sostingut i
sostenible, un model en el qual
comportaments delictius siguin l'excepció,
mai la regla generalitzada.
