La detenció del batle d'Andratx,
Eugenio Hidalgo, del director
general d'Ordenació del Territori, Jaume
Massot, i del zelador d'obres Jaume
Gibert, ens situa no solament davant un
cas d'especulació urbanística, sinó sobre
tot davant el problema, ja històric de la
balearització de la nostra terra. De
fa moltes dècades, sobretot a partir del
gran desenvolupament turístic dels anys
seixanta, el paper incontrolat de la
construcció feta de qualsevol manera, una
construcció salvatge, en definitiva,
ha sensibilitzat generacions d'illencs
quant a la necessitat urgent de controlar
aquest desgavell que amenaça amb exhaurir
els nostres minvats recursos naturals.
Qualsevol persona amb un mínim de seny sap
a la perfecció que els minvats recursos
naturals de què disposam no permeten aquest
creixement il·limitat, i més quan es fa
sense respectar ni l'actual legislació. Es
tracta de complir i fer respectar les lleis
en vigor en matèria d'urbanisme, i també,
d'aconseguir que el govern de torn s'adoni
de la situació insostenible en què ens
trobam i dicti els corresponents plans
d'ordenació territorial.
Eugenio
Hidalgo i tots els Hidalgos que podrien
sortir a la llum pública si la Fiscalia
continuava aprofundint en les
investigacions, no solament no han estat
sensibles a les necessitats de preservació
de recursos i paisatge que té la nostra
terra, sinó que han abusat fins a límits
increïbles esdevenint uns perillosos
depredadors indiferents a les nostres
necessitats com a col·lectivitat. El GOB,
preocupat per la situació d'emergència en
què ens trobam, ja havia presentat a la
Fiscalia més de quaranta denúncies per
presumptes delictes urbanístics comesos a
Andratx. Les denúncies presentades anaven
agrupades en dues tipologies
d'irregularitats. Com molt bé explica
l'organització ecologista, el primer tipus
d'irregularitats consistia en llicències
il·legals dins el sòl rústic. Es tractava
d´unes llicències de construcció donades a
parcel·les sense la superfície mínima per a
ser edificades, parcel·les que s'acaben
construint a base d'una llicència municipal
atorgada per informes i certificats
irregulars del zelador i el cap
d'Urbanisme. Com explica el GOB, en la
totalitat dels casos aquestes llicències
il·legals afecten zones
protegides.
Les denúncies dels
presumptes delictes urbanístics d'Andratx
presentades pel GOB a la Fiscalia es
refereixen també a llicències il·legals
d'edificis d'apartaments dins sòl rústic
atorgades per l'Ajuntament sota l'aparença
de sòls urbans. Les situacions irregulars,
l'especulació urbanística detectada a
Andratx, es pot estendre a nombrosos
municipis de les Illes. L'expresident del
Govern Francesc Antich parlava
recentment d´una possible investigació a
més de quinze ajuntaments. Tots els
mallorquins i mallorquines sabem que arreu
es donen casos iguals o pitjors que el
d'Andratx. Aquestes típiques situacions
irregulars són les culpables de les
destrosses paisatgístiques i territorials
que hem patit aquestes darreres dècades,
tant a l´interior de Mallorca com a la
costa.
Davant els fets que vivim
aquestes darreres setmanes és ben hora que
la societat mallorquina s'adoni que no
podem continuar per més temps en mans
d'especuladors sense escrúpols, aprofitats
que utilitzen de forma fraudulenta
determinades disposicions de la llei de sòl
rústic. Les institucions encarregades de
fer complir la llei, els partits i
organitzacions conservacionistes que han
estat a l'avantguarda de la lluita per a
preservar el nostre paisatge i minvats
recursos naturals, la societat civil de les
Illes, han de ser molt exigents a demanar
responsabilitats al màxim alhora que, d´una
forma immediata, el Govern, el Parlament,
haurien de modificar els aspectes
d'ambigüitat que hi pugui haver en la
normativa urbanística per tal d'aturar
casos de possible corrupció com el que ens
ocupa en aquests moments.
La detenció
d'Eugenio Hidalgo i companyia és el primer
gran i espectacular cop que s'ha donat a la
corrupció urbanística a les Illes. Les
investigacions haurien de continuar i
ampliar-se sense tenir mai en compte el
color polític del municipi investigat. El
que han fet i fan amb la nostra terra gent
que no l'estima no té nom. Potser ja han
destruït o estan a punt de destruir tot el
patrimoni que ens llegaren els nostres
avantpassats. Una classe de nous-rics sense
escrúpols, mancats de sensibilitat social i
mediambiental han fet un mal que, si no
l'aturam amb tot el pes de la llei, podria
esdevenir irreversible.
