Des de fa uns sis anys, les universitats
europees estan immerses en un procés
d'ajustament a la societat del coneixement.
És el que se'n diu adaptació a l'espai
europeu d'educació superior o procés de
Bolònia. La ruta més fressada cap a aquest
objectiu consisteix a apuntar només als
canvis mínims necessaris: variar
l'estructura dels estudis i, sobretot, els
mètodes docents. Amb l'assoliment d'aquests
tasques ja hi ha un bon berenar i no és
cosa fàcil. Però convindria tenir clar que
seguint aquest camí la Universitat de les
Illes Balears (UIB) no farà res que no
facin les altres. I fer coses diferents és,
precisament, la clau per poder sortir ben
parats de tot aquest procés.
És
previsible que en el futur immediat, tan
aquí com a tot Europa, les Universitats
continuïn tenint un paper preponderant en
la creació i transmissió del coneixement.
Així i tot, però, la competència entre les
universitats s'accentuarà de forma notable.
De cada dia el nombre d'alumnes captius,
alumnes que decideixen estudiar a una
universitat no perquè creguin que sigui la
millor opció acadèmica sinó, simplement,
perquè no se'n poden anar a una altra,
aquest tipus d'alumnat, dèiem, es reduirà
considerablement. La decisió sobre on
estudiar es basarà més en criteris de
qualitat i prestigi que no en motius de
proximitat geogràfica.
Preparar-se
per a un escenari amb una mobilitat
important en el camp de l'educació superior
exigeix fer de la diferència i qualitat una
de les metes de la política universitària.
I per aconseguir-ho no hi ha més remei que
especialitzar-se: seguir el principi de fer
poques coses però ben fetes. El que hauria
d'importar no és ampliar indefinidament el
catàleg de carreres sinó certificar que les
que s'ofereixen gaudeixin d'un elevat grau
de qualitat i prestigi. Les universitats
sense un perfil propi i preocupades més per
la quantitat que per la qualitat tenen un
mal futur.
A Balears, com a la resta
de l'Estat, s'han fet poques passes per
anar cap a l'especialització universitària.
No debades una de les característiques del
desenvolupament del sistema espanyol
d'ensenyament superior dels darrers anys ha
consistit en el modelatge gairebé clònic de
les universitats; totes estan tallades amb
el mateix model: quan més estudis millor i
escassa o nul·la especialització. Ningú
assenyat no pensa que això pugui continuar
per molt de temps.
Determinar en
quins camps s'ha d'especialitzar la recerca
i la docència superior a Balears és una
qüestió clau per orientar bé el futur de la
UIB. Hi ha hagut diversos, i tímids,
intents per determinar àrees
d'especialització. Així, per exemple, el
pla estratègic de la UIB per als anys
2002-2006 marca com a línies preferents el
camp del turisme, el medi ambient, la
qualitat de vida i les tecnologies de la
informació. Es constata, però, que aquesta
prioritat ha tingut pocs efectes pràctics.
Més conseqüències ha tingut -i no
precisament positives per a la UIB- el Pla
de Ciència, Tecnologia i Innovació
2005-2008 que, per a sorpresa de molts, ha
situat la recerca en Ciències de la Salut
com una de les àrees prioritàries a la
nostra Comunitat. No especularem sobre el
perquè d'aquesta decisió ni sobre el seu
encert, però si que manifestarem que és un
error estratègic de primer ordre anar
creant centres de recerca al marge de la
UIB. A Balears no hi ha la suficient massa
crítica perquè la divisió tingui resultats
positius.
Guy Haug, un dels
millors experts europeus en educació
superior, fa poc que deia que la
Universitat ja no existeix sinó que
existeixen les universitats. En la
diferència hi ha el futur; ara només ens
falta saber en què volem que la UIB sigui
diferent. Sospirem, doncs, perquè a l'hora
-si és que arriba!- de definir els àmbits
prioritàris de recerca i docència que
haurien de personalitzar la UIB els
professors sapiguem deixar de banda els
interessos particulars i, sobretot, que la
nostra classe política abandoni la
frivolitat. Quasi res, va dir aquell!
