La recent escissió del PSM, la creada
per les agrupacions que han format Entesa
per Mallorca, el grup nacionalista que va
celebrar el congrés fundacional el passat
mes d'octubre, m'ha fet reflexionar en
relació a la creació del famós Bloc
propugnat per Gabriel Barceló i
Eberhard Grosske.
Molts
partidaris de la creació d´una nova força
política d'esquerra, i record ara mateix
els escrits que en aquest sentit hem
publicat Miquel Àngel Maria Ballester
i qui signa aquest article, hem parlat
sovint de l'experiència del Bloc
Nacionalista Gallec (BNG). En el fons, la
teoria que hi ha darrere la proposta de
dissolució de tots els partits actuals que
diuen estar a l'esquerra del PSOE seria la
d'anar cap a un tipus d'organització que
pogués representar la renovació de la vida
política illenca.
Es tracta de no
oblidar, per a no repetir els mateixos
errors, la traumàtica experiència de la
derrota del Pacte de Progrés, la fi del
cicle de la transició, la necessitat
d'enviar a casa seva tots aquells polítics
fracassats que de l'any 1999 al 2003 no
saberen o no volgueren fer un autèntic Pla
d'Ordenació Territorial que servís per a
preservar la nostra terra de les urpades
d'especuladors i depredadors de recursos i
territori.
La reflexió de la qual
parlàvem una mica més amunt ve donada en
relació a l'escissió del PSM i a la recent
formació d'Entesa per Mallorca. Si la idea
era agrupar totes les sensibilitats
nacionalistes d'esquerra... per quins
motius l'experiència, en lloc d´unir ha
dividit? Una altra reflexió fa referència a
la sospita, cada vegada més fonamentada,
que ens fa pensar si l'autèntic bloc
nacionalista gallec a la mallorquina no
seria el PSM d'abans de l'escissió. Tot fa
pensar que en el PSM del passat, com hem
pogut comprovar després de la dura realitat
de la divisió del partit, hi convivien els
corrents més diverses del pensament,
diguem-ne, més o menys mallorquinista i
demòcrata: des de sectors purament
regionalistes molt propers a UM fins a
republicans independentistes que ben bé
podien estar dins ERC. Crec que era una
experiència única i molts amics, companys i
companyes que sempre hem donat suport al
nacionalisme progressista de les Illes ens
anam reafermant en l'opinió que aquell PSM
era un autèntic i vertader bloc
nacionalista.
El bloc d'esquerra
nacionalista que volen començar a bastir
Grosske i Barceló... no serà el mateix que
ara s'ha desfet? L'hipotètic bloc
nacionalista a la mallorquina aprovat en el
darrer congrés del PSM... no serà, en el
fons, una provatura de reencarnar el que
precisament va desaparèixer el dia que
s'aprovà l'actual coalició?
Si
reflexionam una mica entendrem com, malgrat
un cert aspecte unitari, malgrat la manca
de dissidències públiques en els anys de
màxim protagonisme del PSM, el cert era que
l'organització que dirigia Mateu
Morro arreplegava en el seu interior
les més diverses sensibilitats polítiques.
Des de gent que podia pactar amb UM fins a
militants que s'haurien tallat el braç
abans de donar una mà als seguidors de
Gabriel Cañellas o Jaume
Matas. Tan sols d'aquesta manera es
poden explicar aquelles majories, segant
l'herba davall els peus del PP i del PSOE i
aconseguint resultats espectaculars a
pobles com Santa Maria del Camí, Campanet,
Santa Eugènia, Vilafranca o, en el seu
moment, Manacor.
Si ho pensam amb
deteniment, era aquesta organització
contradictòria, el PSM, i sobretot, una
intel·ligent direcció política que evitava
enfrontaments i divisions, el que convertí
l'organització de Sebastià Serra i
Mateu Morro en la segona força
municipalista de Mallorca amb tendència, en
uns moments, a superar, com es demostrava
palmàriament, el PSOE i el PP en molts
d'indrets. Tots aquells que ara ploren per
la consolidació del bipartidisme PP-PSOE i
que no han tengut cap mirament a ajudar a
desmembrar el PSM haurien de reflexionar
quant al que significa realment la divisió
actual del nacionalisme d'esquerra. I la
pregunta final que tots aquells que volem
la creació d´un bloc d'esquerra
nacionalista com cal, el problema que tenim
en ment, és que no podem deixar de pensar
si el bloc pel qual hem lluitat i lluitam
no s'haurà fet fonedís el mateix dia que
s'aprovà fer la coalició amb EU. No ho
sabem encara. Els propers mesos, el
resultat de les autonòmiques del 2007
diran, sense gaire possibilitat d'error, si
realment la coalició ha servit per anar
bastint el nou instrument polític que la
nostra societat necessita per aturar les
malifetes d'especuladors i
encimentadors.
