Després de les declaracions d'ERC de
començaments d'octubre, tot sembla indicar
la dificultat de concretar una simple
unitat electoral PSM-EU-ERC. Si finalment
no s'arribàs a concretar la unitat
electoral amb ERC, l'experiment iniciat per
PSM-EU i que, no ho oblidem, ha costat als
nacionalistes de Gabriel Barceló
l'escissió del partit tan treballosament
consolidat al cap de més de trenta anys de
feina incansable, els resultats electorals
podrien ser més esquifits del que estima la
premsa. Recordem que la famosa i
antidemocràtica Llei d'Hondt, en
primar els partits majoritaris, deixa
sempre els minoritaris a punt de
l'extraparlamentarisme o quasi sense
diputats.
Seria molt possible que en
el 2007 no bastàs aconseguir ser votat pel
cinc per cent de l'electorat per a entrar a
les institucions i gaudir dels privilegis
econòmics i de prestigi que comporta
participar en la gestió del règim.
Especialistes en l'estudi de les
possibilitats electorals dels partits que
es presentaran properament a les eleccions
afirmen que, per a les organitzacions
«petites», tipus EU, ERC o PSM, comença el
calvari de fer tot el possible per a no
caure dins l'abisme de la marginalitat
política.
Que ERC no participi en la
coalició dificultarà enormement aconseguir
aquesta representació. No sé encara, si no
es concretàs aquesta unió, per quins motius
PSM i EU no han anat més vius i, vist i
comprovat el que es pot perdre, no han fet
tot el possible per anar concretant aquesta
unitat electoral. Malgrat que molts
analistes afirmin que el resultat de les
eleccions europees no és prou
representatiu, sí que convé recordar que en
aqueixes eleccions ERC arribà prop dels
vuit mil vots superant de molt Esquerra
Unida.
Alguns diran que aquesta
vegada ERC no obtindrà aquests vots i que
anant en solitari potser el seu electoral
quedarà situat en uns cinc o sis mil vots.
Així i tot, malgrat que ens moguéssim en
una forquilla que vagi dels quatre mil als
sis mil vots, podem comprovar que és una
força prou considerable per a no menystenir
els sobiranistes i fer tot el possible per
a tenir-los ben al costat. No es pot jugar
amb aquests vots; i tothom ha de saber, i
les direccions d'EU i PSM els primers, que
són precisament aquests vots els que poden
decidir l'èxit o el fracàs de la coalició
que aquests dies ha començat a
funcionar.
Un altre problema prou
important, cas de no fer la coalició amb
ERC, fa referència a com queda, per al
futur, l'espai del nacionalisme i el
sobiranisme a les Illes. ERC dins la
coalició hauria fornit la coartada perfecta
per a poder dir a l'electorat nacionalista
que es feia per a bastir un projecte
independent de forces alienes a la nostra
nació, forces d'obediència estatal, i que,
en la coalició, la força unida dels
nacionalistes era superior als estatistes.
Però si EU no romp públicament amb
Llamazares i proclama la seva
independència política i organitzativa...
de quin futur bloc nacionalista parlam?
D'aquell que, com a Progressistes
serví per a consolidar el grup parlamentari
d'Izquierda Unida per a, posteriorment,
esdevenir un instrument emprat activament
contra els drets nacionals del poble
basc?
L'altre aspecte, i també tan
important com els dos que hem esmentat, fa
referència a les reserves econòmiques de la
coalició. Es dóna la circumstància que, en
aquests moments, pel nombre de diputats que
ERC, tant al parlament de l'estat com en el
Parlament de Catalunya, el partit de
Carod Rovira i Joan Lladó
està en molt més bona situació financera
que PSM i EU.
Voldria que els
polítics professionals que han estat
organitzant aquesta coalició que, pel que
hem pogut comprovar, neix coixa, no han
tengut en compte els factors abans
esmentats i que qualsevol persona
mínimament interessada per la situació
política de la nostra societat coneix a la
perfecció. He de reconèixer sincerament que
no ho entenc. I si, com tot sembla indicar,
finalment no es consolida la coalició
PSM-EU-ERC, aquests mateixos polítics
professionals, sovint molt afeccionats a la
lluita a mort per servar o conquerir sous i
cadiretes, haurien de dir-nos per què no
han fet també una guerra a mort per
aconseguir la incorporació d'ERC a la
campanya electoral. ¿És tan mal d'entendre
que cinc o sis mil vots poden ser decisius,
que sense ERC es debilita la credibilitat
política de la coalició i, una cosa
summament important, sense els diners que
poguessin aportar els independentistes
també disminueixen les possibilitats
electorals? Pensam que no cal ser cap mena
de geni per poder arribar a
entendre-ho.
