A començaments de l'any 2004 hi hagué a
Mallorca una forta campanya contra George
Sand i el que aquesta gran escriptora
francesa representava i representa en el
món de la literatura i de les idees. La
campanya s'inicià quan el Consell de
Mallorca proclamà George Sand filla
adoptiva de Mallorca. En adonar-me de la
ràbia que sentien els sectors conservadors
illencs contra els intel·lectuals que
representen idees de progrés, canvi social
i republicanisme vaig decidir escriure un
parell d'article en defensa de George Sand.
Dins aquesta línia, i a mesura que la
campanya rebentista s'anava accentuant,
vaig anar publicant diversos treballs en EL
MUNDO/ El Día de Baleares.
El primer
article publicat, el titulat Aproximació
a George Sand, podria ser útil, pens,
com a primera presa de contacte amb el
personatge i el món que l'envolta. En
aquesta Aproximació a George Sand
ens trobam davant les primeres
indicacions bibliogràfiques que permeten
situar en la història Armandine-Aurore-Luce
Dupin, la George Sand que coneixem. Sense
copsar la importància històrica i cultural
de la generació literària i política
francesa dels anys trenta i posteriors del
segle XIX no podem entendre res dels
nostres personatges ni, segurament, gaire
cosa del món actual, ja que en bona part
tots som fills de les idees emanades de la
gran Revolució Francesa i del clima
revolucionari que es viu a França durant
tot el segle XIX. El paper de la
literatura, dels escriptors i els artistes
dins la societat, la lluita per la
professionalització dels autors, el
naixement del romanticisme, els primers
embrions d'organitzacions socialistes i
anarquistes, tot es va congriant en aquests
anys de formació de la baronessa
republicana, conformant la seva manera de
veure el món, les concepcions que
conformaran el seu tarannà alhora
revolucionari i contradictori.
Potser
un dels intel·lectuals mallorquins que més
profundament ha penetrat en l'ànima de
l'escriptora francesa ha estat Jaume Vidal
Alcover. És el que he provat de reflectir
en l'article George Sand, Jaume Vidal
Alcover i Un hivern a Mallorca. Jaume
Vidal Alcover va realitzar una de les
millors traduccions al català del llibre de
Sand Un hivern a Mallorca. Nosaltres hem
treballat amb l'edició feta per l'Editorial
Moll l'any 1993, llibre que ens serví
moltíssim per a ambientar alguns capítols
de les novel·les El darrer hivern de
Chopin i George Sand i Corambé: el
dietari de George Sand. El llibre de
Sand Un hivern a Mallorca esdevé molt
important per a un autor que vulgui
conèixer les opinions que l'escriptora
francesa tenia sobre Mallorca i els
mallorquins, el paisatge de l'illa, els
nostres costums i tradicions, el sistema de
vida dels mallorquins i mallorquines del
primer terç del segle XIX...
Però
George Sand, una dona formada en les idees
de Rousseau, i en el fons una republicana
amb fortes connotacions cristianes, malgrat
que en el seu temps molts reaccionaris la
considerassin quasi «comunista», tenia
fortes contradiccions polítiques.
Contradiccions que es pogueren anar
dissimulant fins al dia i el moment en què
els anarquistes i socialistes de debò, els
sectors populars de París, proclamaren la
Comuna de 1871. Aquí, davant aquest fet
històric que condicionarà tot el segle XX,
les contradiccions d'una escriptora
d'origen aristocràtic i que es relacionava
amb tot el món intel·lectual del moment,
esclataren amb una força i virulència
incontrolades. És el que he provat
d'analitzar en l'article George Sand i
la Comuna de París, emprant tota una
bibliografia de què hi ha un petit resum al
començament de l'article. L'origen de les
novel·les El darrer hivern de Chopin
i George Sand i Corambé: el dietari de
George Sand tenen els fonaments
precisament en aquesta història de la
Comuna, en aquestes contradiccions de
George Sand. Per altra banda uns problemes
i situacions molt comuns en molts
revolucionaris a través de la història. No
és la primera vegada, ni segurament serà la
darrera, que unes persones que han defensat
aferrissadament unes idees se n'espanten
quan esdevenen realitat. Pensem, per
exemple, en Plekhànov, l'introductor del
marxisme a Rússia, que, en esclatar la gran
Revolució d'Octubre dirigida pels
bolxevics, no l'entén ni la reconeix. Més o
manco és el que li esdevé a George Sand amb
la primera revolució proletària de la
història de la humanitat. De cop i volta,
quan els oprimits es subleven, exigint, de
veritat, la justícia social en defensa de
la qual escrigué tants d'articles George
Sand, aquesta retrocedeix espantada davant
els perills que pot comportar «la
violència» dels explotats. Com Plekhànov a
Rússia l'any 1917.
Com indicava una
mica més amunt, la Comuna de París és el
fil conductor de les novel·les El darrer
hivern de Chopin i George Sand i de
Corambé: el dietari de George Sand, ja que
l'imaginari viatge que l'autor fa fer a la
protagonista és la base, el fonament damunt
del qual s'aixeca tot l'edifici d'ambdues
obres.
