Miquel Payeras, un conegut
periodista mallorquí, encertava l'altre dia
quant a la possibilitat de trencament de la
plataforma d'independents pro coalició
PSM-ERC-EU. Deia el periodista: «També pel
sector d'indepedents que donaven suport a
la creació de la coalició hi podia haver
moviments de tensió. Com se sap, aquests
independents pressionaren fort ferm el PSM
perquè es fes la coalició, donant sempre
per fet que ERC s'hi incorporaria. Ara, amb
ERC i, sobretot, si aquest partit amb els
exrenovadors fessin una candidatura
nacionalista, sobiranista i progressista a
Palma, amb directa competència amb la del
bloc, situaria l'inicial grup
d'independents procoalicionistes front a un
probable trencament...».
Crec que
Miquel Payeras no s'equivoca gens ni mica
en les seves apreciacions. I ho puc dir amb
coneixement de causa perquè tenc molts
d'amics escriptors i professors que han
signat la plataforma d'independents i que
ara, vist i comprovat que, més que per a
unir, ha servit per a dividir el
nacionalisme progressista i crear una greu
escissió al PSM, partit al qual alguns
sempre havien votat, ara, repetesc, es
penedeixen d'haver signat sense pensar en
les possibles conseqüències del seu
acte.
És evident, com diu Payeras,
que la majoria de gent que signà el
manifest volia i vol la unitat electoral
del nacionalisme progressista. I molts van
més enllà de la simple unitat electoral de
circumstancies: un sector prou important de
signants el que voldria, fins i tot, és
anar bastint els fonaments d'una nova força
política que no tengués res a veure amb les
renúncies i traïdes dels darrers trenta
anys.
El problema, per als sectors
del nacionalisme progressista que signaren
el document, i m'ho ha dit molta gent, és
que mai haurien pogut imaginar que aquella
pressió ferotge feta als militants del PSM
pocs dies abans del congrés que decidí anar
amb EU, servís per a dinamitar el partit
que sempre havien defensat i que, en lloc
d'unir, dividir per sempre el nacionalisme
progressista.
Sincerament jo crec que
aquests amics meus pecaven d'ingenuïtat en
no valorar les circumstàncies polítiques
que hi eren presents en l'orquestrada
pressió bastida al voltant del congrés del
PSM que havia de decidir anar o no de
bracet de Miquel Rosselló. Tot i que
la gran majoria de signants, ningú no ho
dubta, l'únic que volia era aconseguir la
unitat de l'esquerra oficial per a fer
front a la nefasta política d'especuladors
i encimentadors de Mallorca, amb una mica
de vivor haurien d'haver analitzat el que
hi havia rere la ferotge pressió feta en
uns moments prou delicats per al PSM quan,
ho hem vist posteriorment, es decidia el
seu futur. Amb la voluntat de ser unitaris,
aquests amics no valoraren o no s'adonaren
de les forces que hi havia rere aquesta
pressió. Per a un petit sector, molt reduït
evidentment, proper als plantejaments d'EU,
el que s'amagava pura i simplement rere la
propaganda oficial de la unitat, era
l'aconseguir la supervivència d'EU com a
grup, el mantenir la seva representació
institucional.
Parlam d'un sector que
mai no ha estat nacionalista, un sector, el
proper al carrillisme espanyol, que sempre
ha combatut a mort el nacionalisme
mallorquí per «petitburgès sense connexió
amb la classe obrera». Per a aquest grup,
el PSM sempre havia estat un problema, un
entrebanc a neutralitzar o eliminar, un
«mal exemple» a anorrear, ja que, des de la
transició, el PSM, amb la seva actitud
ferma de conseqüència amb els principis de
lluita pels drets nacionals i defensa de la
nostra memòria històrica.
El problema
de la divisió del nacionalisme només es
planteja per a aquells que el que volien,
signant el document de la plataforma, era
unir, mai contribuir a dividir el
nacionalisme progressista de les Illes.
Ara, una vegada consumada la divisió del
PSM... qui anirà als pobles a cercar els
vots que s'han perdut? Quins intel·lectuals
o artistes dels que signaren el manifest
aniran a Alaró, Vilafranca, Santa Eugènia,
Sóller, Muro, Santa Margalida o Can
Picafort, per dir solament uns noms, a
recollir els vots per a les autonòmiques
que ja s'han perdut definitivament? Els
meus amics penedits m'expliquen que mai
s'haurien imaginat el que s'ha esdevingut,
i molt manco que, pensant ajudar a bastir
la unitat del nacionalisme progressista, el
que han fet en la pràctica ha estat
contribuir a aquest gran desastre per a
Mallorca i per a les Illes que ha
significat aquesta divisió.
