Hi ha coses molt males d'entendre i, pel
que anam constatant a través dels anys, el
poder de la burocràcia partidista és un
càncer només al servei d´interessos aliens
als pobles i les persones. Aquestes
primeres reflexions en referència a la mort
del Pacte Progressista a les Pitiüses em
vénen al cap en llegir les excuses que la
direcció del PSOE eivissenc empra per a
justificar aquesta gran errada política
que, potser, només servirà per a perpetuar
el poder del PP i d'Abel Matutes a
Eivissa. No cal dir que la divisió de
l'esquerra oficial facilitarà, i molt!, la
possibilitat que hi hagi una nova victòria
del PP a les Illes. La decisió dels
dirigents del PSOE eivissenc és el millor
regal que es podia fer a la dreta de les
Illes i ens confirma la tesi que, a poc a
poc, el que volen el PSOE i el PP és
arribar a una situació el més apropada
possible al bipartidisme d'estil britànic o
estatounidenc.
El que més ens
preocupa d'aquesta ruptura de la unitat de
l'esquerra decretada pel PSOE és que ve
«justificada» per un seguit de
consideracions que no tenen agafadora. Els
dirigents socialistes eivissencs no han fet
el més mínim intent de negociar un nou
acord progressista amb ENE, ERC i EU.
Tampoc, si és que tenien por de la
dissolució de les seves sigles, no han
volgut optar per la proposta d'anar a les
eleccions de 2007 sota el rètol de
PSOE-Progressistes. Res de res: s'han
tancat en banda i han explicat a la premsa
que han oficialitzat la ruptura de la
unitat antiPP a conseqüència d'una sèrie
d'anàlisis procedents de Madrid que afirmen
que anant sols a les eleccions podran
obtenir la majoria absoluta. Altres membres
de la direcció socialista eivissenca han
afirmat que anar amb «nacionalistes
radicals», és a dir, amb ERC i ENE, posa en
perill el vot moderat de centre, que és el
sector que volen disputar al PP per a
guanyar les eleccions. Sembla que la
direcció del PSOE confia, més que en els
votants de les Pitiüses, més que en
l'efecte de les grans mobilitzacions
antiautopistes, en l'efecte
ZP, és a dir, en el poder de la
televisió espanyola condicionant, com de
costum, l'electorat en direcció al
bipartidisme.
Oficialitzant la
ruptura del Pacte Progressista el PSOE
eivissenc, a més de fer el favor més gran
de la història al PP, també ens demostra
una manca d'interès per reforçar la
societat civil de les Illes. El PSOE no vol
o no sap aprofitar el moment polític actual
per a donar suport a totes les plataformes
sorgides a l'illa germana en contra de la
salvatge destrucció de recursos i
territori. Confiar en l'efecte ZP
per vèncer la dreta, rebutjar la
possibilitat de consolidar la societat
civil de l´illa germana, separar-se de les
avantguardes nacionalistes, republicanes i
ecologistes que han portat a coll la lluita
per la nostra supervivència com a poble,
només demostra els aspectes burocràtics
d´un aparell de partit massa poc arrelat a
l'autèntica realitat de la nostra terra. És
la pura i simple burocratització de la vida
partidista elevada a l'enèsima potència.
A part de tot això, que ja és prou
greu, aquesta mateixa direcció política, la
que ofereix la ruptura de l'esquerra
oficial a la dreta, té encara la barra de
recomanar «unitat» als «petits», com
anomena, de forma menyspreativa, els òrgans
de direcció del PSOE a ERC, EU i ENE. I,
sense cap mena de diplomàcia, «recomanen» a
ENE, EU i ERC que formin el més ràpidament
possible el grup «Eivissa pel canvi» que,
diu el PSOE, podria servir per a aconseguir
el diputat que els mancaria per a treure el
PP del poder.
Pensam que fer aquesta
mena de declaracions representa un nou
error polític del PSOE ja que, als ulls de
l'opinió pública, converteix l'esquerra
alternativa eivissenca en un simple apèndix
del PSOE, útil tan sols com a bossa de vots
que conserva dins la tanca totes aquelles
persones i col·lectius que no confien gaire
en «l'efecte ZP» i el PSOE. Pensam que no
és de rebut oficialitzar la ruptura de la
unitat antiPP i després, des de no se sap
quina estranya suficiència, «recomanar» la
unitat als altres per, posteriorment,
aprofitar-se'n del possible o possibles
diputats que puguin treure els que abans
han estat rebutjats per «radicals». Amb
visionaris de tan poc seny i tan allunyats
del sentir de la terra, el PP ho té molt
fàcil per a revalidar una victòria
aclaparadora.
