Els problemes del PSM s'han agreujat al
màxim d'ençà el Congrés en el qual
decidiren presentar-se a les eleccions del
2007 juntament amb EU, ERC i els Verds en
una coalició electoral que alguns confonen
amb un bloc d'esquerres. Nombroses
agrupacions han abandonat el partit i, som
a l'estiu, ja han començat els sopars i les
trobades per a coordinar-se lluny de la
direcció de Gabriel Barceló i
Nanda Ramon.
Som molts els que
des de fa anys demanam una regeneració de
la vida política, l'inici d'un procés de
construcció d'una força política, un bloc
d'esquerra nacionalista que tendria molt
poc a veure amb una simple coalició
electoral bastida a les totes i feta només
per a servar un parell de sous i cadiretes.
Confiàvem que Gabriel Barceló aniria
en aquesta línia i per això sovint hem
donat suport públic a la idea de nova força
política illenca, de bloc d'esquerra
nacionalista. Però no guanyam per ensurts.
Just fa uns dies, a diferència del que
l'amic Biel Barceló proclamà quan guanyà el
Congrés, el bloc d'esquerres s'ha convertit
en bloc nacionalista, apte per a
admetre Unió Mallorquina. Com quedam? Si
s'havia de fer un bloc d'esquerres era
evident que no hi havia lloc per Maria
Antònia Munar i tots els seus. Ens
demanam d'on i com ha sortit aquesta nova
proposició. O és que ara UM s'ha convertit
en l'avantguarda del nacionalisme
progressista i ecologista? Sincerament no
s'entenen tants canvis accelerats a no ser
que tenguin relació amb l'apropament,
precisament envers Maria Antònia Munar, de
la majoria d'agrupacions que són sota la
influència del batle de Vilafranca,
Jaume Sansó, de l'ex de Santa
Eugènia, Mateu Crespí, o de Josep
Gomila. Ens demanam si la conversió del
bloc d'esquerres en bloc
nacionalista és producte d'aquesta
canviant i complicada situació electoral.
Alhora, més que una clara estratègia per
anar bastint una força alternativa a la
dreta que ens malgoverna ens trobaríem
davant una direcció, la del PSM, partit per
al qual sempre he demanat el vot, per a la
qual més que una estratègia amb vistes al
futur tan sols hi hauria el conegut
tacticisme de passar un dia per arribar a
l'altre i ja veurem el què s'esdevé. I així
sincerament no anam a part ni
banda.
Si en la proposta de Gabriel
Barceló hi ha d'haver la dreta, en aquest
cas UM... on queda el paper de l'esquerra,
dels moviments alternatius que, precisament
durant tots aquests anys, han portat la
flama de la resistència contra el
desenvolupisme del PP-UM? Un bloc
d'esquerres amb els lluitadors i
lluitadores del moviment antiautopistes,
dels sindicats que critiquen la reforma
laboral signada per UGT i CC OO amb la
patronal fent costat als uemistes de
la Presidenta? Sincerament no acab
d'entendre el significat del canvi i crec
que l'actual direcció del PSM té el deure
d'anar explicant tots aquests embulls de
mala digestió als seus electors, a tots els
militants i simpatitzants que durant els
darrers trenta anys han estat la columna
vertebral del nacionalisme progressista a
les Illes.
Entenc que la proposta de
bloc nacionalista, deixant de banda la
comprometedora paraula esquerra i
acceptant la inclusió d'UM, ve donada a
conseqüència de les acusacions d'extrema
esquerra llançades pels renovadors de
Mateu Crespí i Jaume Sansó. Independentment
de la ridiculesa de l'acusació (quina idea
tenen sobre el que és l'extrema esquerra?),
si els renovadors continuen amb la seva
campanya a la part forana de Mallorca
insistint que ells són de centre i
progressistes i que el PSM, amb l'aliança
amb els comunistes, ha caigut en
l'extrema esquerra, el PSOE es podria
menjar milers de vots del PSM deixant el
camp lliure a Maria Antònia Munar per la
banda del nacionalisme. Quina broma,
emperò, definir com a nacionalistes
els autèntics regionalistes! Aleshores, i
ja ho ha fet en nombroses ocasions, Maria
Antònia Munar reclamaria, i ja reclama!,
ser la vertadera i genuïna representant del
nacionalisme mallorquí. I per a rematar
encara més aquesta històrica victòria
damunt el PSM, la presidenta aconseguiria,
de rebot, no solament l'aliança amb totes
les agrupacions que han deixat el partit,
sinó que finalment aconseguiria igualment
la desitjada i sempre somniada aliança amb
CiU. El cercle quedaria tancat
definitivament. Escorant el PSM cap a
Esquerra Unida, UM es consolidaria com a
única força nacionalista autòctona i es
menjaria una tallada impressionant del PSM
i rebent, i això és molt important, tot
l'ajut que li pot oferir una CiU en vies de
creixement i amb expectatives de guanyar
les eleccions a Catalunya Principat.
