Fa temps que volia felicitar Rosa
Vich, històrica lluitadora per la
llibertat en els anys més tenebrosos del
franquisme. Na Rosa Vich és de Santa Maria
del Camí i també és, ja ho sabeu, la
primera batlessa en tota la història de
Santa Maria i la primera dona del PSM que
assoleix una batlia. El feminisme està
d'enhorabona i hauríem d'esperar que
l'exemple s'eixampli arreu i penetri en la
consciència (i les llistes!) de tots els
partits. I que hi hagi batlesses com na
Rosa per tots els pobles de les Illes.
M'agradaria recordar els orígens combatius
de Rosa Vich, fer un exercici de memòria
històrica just ara mateix, quan constatam
que hi ha tants de polítics que no saben
res del nostre passat més recent.
Record Rosa Vich com una militant
antifeixista valenta i agosarada. Cap a
1978 les provatures de criminalitzar el PSM
eren contínues. No hi havia dia que els
gasetillers a sou del poder no atacassin el
PSM per qualsevol motiu. Si, temps enrere,
l'excusa per a dir que el socialisme
nacionalista era una agrupació de folls i
d'il. luminats era no haver volgut esser
absorbits pel PSOE, en aquest moment ho era
la unitat amb els comunistes (OEC) on
militava Rosa Vich.
La histèria
antiesquerrana s'anà accentuant en les
setmanes anteriors al referèndum
constitucional, quan es veiè clarament que
el PSM faria campanya per l'abstenció i
continuaria lluitant per una Constitució
autènticament democràtica. Les assemblees i
actes on intervenia Xirinacs foren
considerats «apología del terrorismo».
Aleshores, qualsevol crítica als pactes
secrets entre UCD, AP, PCE, PSOE, PNB i CiU
eren considerades com a absurdes lluites
antisistema de partits amb vocació
marginal. El que no era «marginal» per als
oportunistes, era acceptar les limitacions
antidemocràtiques dels hereus del
franquisme i els qui els anaven al darrere.
Un esperit d'esclau no podia entendre la
ferma posició de principis en defensa de la
llibertat dels pobles, la república i el
socialisme autogestionari expressat pel
PSM
En aquella difícil conjuntura per
a l'esquerra, Rosa Vich sempre es va
mantenir fidel als principis de lluita per
la República i el socialisme. Rosa Vich ha
estat sempre a l'avantguarda del combat per
la llibertat. Ja en temps de la transició,
lluitant amb els homes i dones de
l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC),
demostrà el seu compromís actiu amb
l'antifranquisme. Aleshores na Rosa ajudava
a crear les Plataformes Anticapitalistes
d'Estudiants i de Pobles. Rosa Vich lluità
al costat d'històrics de l'esquerra
mallorquina com Jaume Obrador, Maria
Sastre, Francesca Velasco, Maribel Picó,
Paco Mengod, Margalida Chicano, Gaspar
Jaume, Maria Vilches (aquests dos
darrers, membres en l'actualitat del
combatiu grup de música popular
Al-Mayurqa). Tant n'Obrador com en Paco,
envoltats per desenes de militants de
l'OEC, impulsaren les lluites més actives
per les reivindicacions populars . En
Guillem Coll, de Lloseta (un
dirigent actual de CC.OO) i en Joan
Albert Coll (un company menorquí),
juntament amb J. Corral i altres
companys de l'organització (alguns
provinents de les JOC), organitzaven els
treballadors de la sabata. En Jaume
Bueno, excel.lent organitzador obrer
(avui esdevingut important advocat
progressista) donava suport a qualsevol
front d'intervenció contra el govern i la
patronal. A Manacor, amb els treballadors
de la fusta, enllestien les primeres
reivindicacions d'ençà la guerra civil na
Maria Durán i en Martí Perelló. En Mateu
Morro, els germans Ramis na Josefa Núñez,
en Sebastià Ordines, na Rosa Vich a Santa
Maria de Camí, i en Biel Matamales a Petra,
ajudaven a reforçar les Plataformes de cada
sector on participaven.
En un temps
en què pertot arreu campa l'oportunisme més
barroer, la manca de principis més
insultant, que el PSM hagi optat per
aquesta històrica lluitadora antifeixista
per a substituir Mateu Morro al capdavant
de la batlia de Santa Maria (onze anys
d'honrat exercici del poder municipal)
remarca davant de l'opinió pública que no
tots els polítics són iguals i que la
defensa d'idees i principis en la lluita
per un món més just i solidari encara és
possible.
