Ningú no podrà negar -per això hi ha les
hemeroteques-, que molts dels prop de
set-cents articles que he publicat aquests
darrers anys tant a Diari de Balears com,
més recentment, en El Mundo-El Día de
Baleares han estat escrits en una línia de
clar suport crític al nacionalisme
d'esquerres, PSM i ERC especialment, i, en
el seu moment, d'ajut al Pacte de Progrés,
malgrat totes les contradiccions i
mancances que demostrà en el seu moment
l'esquerra nominal d'aquesta terra. Els
advertiments i suports sempre han anat en
la línia d'enfortir el nacionalisme,
l'esquerra i l'ecologisme de les Illes. I,
també per això mateix, sempre hem advertit
de les maniobres destructives, les
campanyes rebentistes, els plans dels
poders econòmics i mediàtics per a ensorrar
els trenta anys d'història del nacionalisme
d'esquerres illenc. Malauradame nt moltes
de les nostres advertències s'han fet
realitat. Els grups de pressió i
especulatius, els servils a les ordres
d'obscurs interessos polítics, ja s'han
llevat la careta i parlen obertament de la
possible desaparició del PSM. Per a ningú
no és cap secret que els més beneficiats de
l'operació serien UM, el PSOE i Izquierda
Unida. Aquesta darrera ja va aconseguir un
bon bocí del pastís quan, mitjançant la
coalició «Progressistes», aconseguí que
l'espanyolíssim Llamazares formàs
grup parlamentari propi per a posteriorment
votar contra els drets nacionals d'Euskadi.
Tot un èxit per a un personal que d'ençà la
transició no ha fet més que refermar els
pactes establerts per Santiago
Carrillo amb el franquisme
reciclat.
Molts dels votants i
simpatitzants del PSM saben, per pròpia
experiència, que la línia de supervivència
del nacionalisme d'esquerres no passa per
un enfeudament a Maria Antònia
Munar, a la socialdemocràcia espanyola
o a Izquierda Unida, sigui quin sigui
l'invent que els Cámara,
Grosske i Rosselló es treguin
del capell. Ara mateix, just en el moment
que escric aquestes retxes, un nombrós grup
de militants i simpatitzants del PSM estan
signant un manifest públic per a lliurar al
Consell de Direcció Política del PSM
demanant seny i que no es tiri per la borda
l'esforç fet pel nacionalisme d'esquerra en
aquestes darreres dècades. Aquest nombrós
grup de militants s'adona a la perfecció,
talment com nosaltres ja havíem advertit
any rere any, dels poderosos interessos que
mouen les cordes dels qui volen acabar amb
el seu partit. Tothom amb dos dits de seny
sap ben bé que el projecte que ordeixen els
grups de pressió econòmics de les Illes,
des del PP fins a la socialdemocràcia
passant per UM, és acabar amb la història
de lluita contínua dels homes i dones, dels
col·lectius que han constituït la columna
vertebral de la resistència dels
mallorquins a la depredació del nostre
territori i la nostra cultura.
Els
signants del manifest de defensa del
nacionalisme d'esquerres, i més
concretament del PSM, afirmen que són
moltes les forces polítiques que pensen
sobreviure damunt les despulles del PSM. La
nostra preocupació, diuen, «és conseqüència
de veure com perilla que l'espai
socioelectoral que fins ara ha ocupat el
nacionalisme d'esquerres del PSM es
repartesqui entre EU-Els Verds, el sector
'nacionalista' del PSOE i Esquerra
Republicana de Catalunya. Això, dit amb el
respecte que ens mereixen aquestes
formacions polítiques, amb cada una de les
quals ens uneixen determinades
sensibilitats i afinitats socials i
programàtiques. Però cap d'aquestes
sensibilitats i afinitats és capaç
d'abraçar l'espai sociològic i electoral
que fins ara ha reunit el PSM ni les seves
possibilitats d'eixamplar la base
social».
Pens que els grups de
pressió, les organitzacions polítiques, els
grans poders mediàtics al servei dels
interessos especulatius de la dreta que ja
canten victòria, s'equivoquen molt. Tot
aquest personal que ja compta els vots i
els diputats de més que traurà xuclant un
espai nacionalista que ha de desaparèixer
no coneixen prou bé el tarannà militant de
la base social del PSM. Els homes i dones
del PSM no ignoren que en aquests moments
es juga molt més que la desaparició o
consolidació d'un partit polític.
