Gabriel Vicens i Mir, el nou
secretari general del PSM, és microbiòleg,
professor i polític. Nascut el 1961 a Inca,
viu a Llubí (Mallorca). Llicenciat en
Ciències Biològiques a la UIB,
especialitzat en ecologia microbiana, obté
el grau amb la tesi de llicenciatura
Aïllament i caracterització de
microorganismes i el seu ús en tests de
toxicitat. Gabriel Vicens va ser becari
del Laboratori de Microbiologia de l'UIB i
responsable de diversos projectes
d'investigació. Actualment és professor de
biologia a l'IES Sineu, professor de
llenguatge d'especialitat de l'ICE
(Institut de Ciències de l'Educació) i
professor de català cientificotècnic del
Departament de Filologia Catalana i
Lingüística General de la UIB.
A
part de les seves activitats professionals,
actualment és el màxim responsable del
nacionalisme d'esquerra a Mallorca i,
juntament amb l'executiva del PSM i tots e
ls quadres de direcciò del nacionalisme
d'esquerra, un dels màxims responsables de
superar la greu crisi de l'any 2003 quan,
després d'una activa gestió tant en el
Consell de Mallorca com en el Govern de les
Illes, el PSM perdé més del vint per cent
del seu electorat. Les causes d'aquesta
davallada espectacular, de la
impossibilitat de rendibilitzar els anys
passats al capdavant del poder polític de
les Illes han estat analitzades en diversos
documents de l'organització de Gabriel
Vicens. Som nombrosos els comentaristes que
hem escrit sobre la «malaltia infantil» de
l'esquerra oficial i hem parlat de la
«gestionitis» com a un dels problemes més
evidents dels anys de gestió del
sistema.
Gabriel Vicens i els seus
companys de direcció es troben actualment
en la difícil conjuntura de treure lliçons
dels errors del passat i provar d'enfortir
la societat civil amb energia i ferma
voluntat de recuperar aquell tarannà
combatiu que sempre ha tengut el
nacionalisme d'esquerra d'ençà la seva
fundació. Tots recordam com, durant més de
vint anys, el PSM ha estat sempre la
referència en tot el que significava una
lluita decidida en defensa de la llengua,
cultura, medi ambient i combat nacionalista
per més quotes d'autogovern. Molts
militants, votants i simpatizants d'aquesta
organització pensen que, amb un efectiu
esforç per a redreçar la nau, encara es pot
tornar a ser aquell punt d'imprescindible
referència per al progressisme i el
nacionalisme de les Illes.
Gabriel
Vicens i l'actual direcció del PSM han de
ser ben conscients del que se n'espera i de
com, en aquesta difícil conjuntura en què
ens trobam, no es poden repetir determinats
errors del passat. En alguns moments es va
ser massa condescendent amb els socis del
Pacte de Progrés, per allò de mantenir la
unitat de les forces d'esquerra. Però
sovint l'esquerra oficial només ho és de
nom i, en algunes ocasions, no s'acaba de
decidir a practicar una autèntica política
esquerrana. En la passada legislatura ho
vérem en tot allò que feia referència a la
conservació dels nostres minvats recursos i
territori, en no aprovar un efectiu Pla
d'Ordenació del Territori o, com en el cas
de la creació d'una televisió autonòmica,
no tirar endavant el pla que havia
presentat Pere Sampol i que ara, des de la
dreta, ha engegat el PP, amb pressupòsits
de coherència dubtosa.
Gabriel
Vicens ha de saber igualment que, des de fa
molt de temps, els poders fàctics de les
Illes, especialment els poders econòmics i
mediàtics, pugnen per «domesticar» una
organització que sempre els ha resultat
molesta. Feia dècades que aquests poders
fàctics no tan sols volien que el PSM
s'anàs desfent de la seva herència
republicana, ecologista i socialista, sinó
que, en llur dèria reaccionària, trobaven
que també s'havien d'anar depurant els
antics dirigents de procedència marxista.
En alguns d'aquests dinars i sopars de la
premsa amb les forces econòmiques i
mediàtiques he sentit en més d'una ocasió
afirmacions del tipus que «fins que
Sebastià Serra, Mateu Morro i Pere
Sampol no deixin d'estar en la direcció
del PSM les coses aniran malament». Un
tipus de dirigents, pensen aquests poders
fàctics, que per la seva trajectòria
militant esquerrana poden dificultar el
procés d'anar moderant aquest grup
fortament combatiu en qüestions de llengua,
cultura i medi ambient.
En aquest
perill i a molts d'altres que aniran
sorgint dia rere dia és al que s'hauran
d'enfrontar Gabriel Vicens i els seus
companys i companyes de direcció.
