En unes declaracions publicades en el
suplement "Presencia"
de Diari de Balears,
l'exsecretari general del PSM, Mateu
Morro, es mostra molt dolgut per la
marginació que, afirma, ha sofert des que
va ser substituït al capdavant de la
formació nacionalista. Mateu Morro diu en
aquesta entrevista que comentam: «Després
de 30 anys d' afiliació i 17 de secretari
general, em feia il·lusió, encara que fos
per coherència biogràfica, continuar, en el
nivell que col·lectivament es decidís,
participant en el projecte [del PSM]. Aquí
va ser quan Nanda Ramon, Pere Sampol,
Antoni Alorda, Biel Vicens -el grup que
ara dirigeix el partit- degué considerar
que la renovació s'havia de visualitzar».
L' exsecretari general, parlant amb el
periodista, diu que aquesta exclusió ha
estat «un cop, el més fort que m'he duit en
la meva experiència política».
Tot
plegat ens indica que alguna cosa ha fallat
i falla dins del PSM. I ho podem dir des d'
una posició de lleialtat i de constant
suport crític als amics i amigues que
conformen aquest col·lectiu polític per al
qual hem demanat el vot en nombroses
ocasions i que hem encoratjat en moments
ben difícils. Pere Sampol, Biel Vicens,
Miquel Àngel M. Ballester, Antoni
Alorda i tots els dirigents del partit
saben a la perfecció que qui signa aquest
article ha estat un dels pocs comentaristes
polítics que els ha donat suport quan han
estat sotmesos a les acostumades campanyes
rebentistes per part dels poders fàctics i
mediàtics de les Illes. I és precisament
des d' aquesta posició de suport crític que
els demana públicament si no era possible
trobar una solució menys traumàtica per a
la «renovació» del partit.
La
situació política de les Illes és prou
complicada, la consolidació cada vegada més
evident del bipartidisme PP-PSOE amb la
frontissa afegida d' UM que, en uns moments
pacta a conveniència amb la dreta i en
altres circumstàncies amb l'esquerra
oficial, ens porta a pensar que els temps
no estan per a prescindir d' homes tan
valuosos per a la causa com Mateu Morro. Si
el PSM tengué el seu moment de màxima
esplendor l'any 1995 va ser precisament per
la seva capacitat de síntesis, per la forma
que va saber sumar forces i sensibilitats
en la gestació d'un projecte nacionalista
ecologista i d' esquerra. Un projecte que
esdevingué atractiu per a una part
considerable de la nostra societat.
Estranyament, com tots sabem, els anys de
gestió institucional, tant al Consell
Insular de Mallorca com al Govern de les
Illes, no serviren per a consolidar
l'organització, els punts pels quals el
poble havia lluitat i votat.
Ara,
després de la desfeta del Pacte de Progrés,
després de la derrota del nacionalisme d'
esquerres, pel que sembla som a punt d'
entrar novament en una etapa igualment
tenebrosa com ho va ser la que
protagonitzà Gabriel Cañellas. Els
plans dels sectors reaccionaris, dels grans
poders econòmics i mediàtics de les Illes,
fins i tot de sectors de la
socialdemocràcia espanyola, aquell sector
que pensa engreixar amb les despulles del
nacionalisme d' esquerra, són a punt,
pensen, d' aconseguir el seu somni d' anys
i més anys: enviar a la marginació i
l'extraparlamentarisme el PSM. Altres
pensen que una bona forma de neutralitzar
aquesta organització seria aconseguir que
caigués en els paranys d' EU. Seria una
forma, com ha passat amb Els Verds de
Margalida Rosselló, per a tenir-los
lligats per a sempre a la socialdemocràcia
espanyola. Qui no coneix els pactes secrets
i no tan secrets entre Llamazares i
el PSOE? Però per aconseguir neutralitzar
primer, i acabar després amb el
nacionalisme progressista, s' ha de fer
feina per anar marginant els homes i dones
que, històricament, s'han oposat amb força
i decisió a totes aquestes continuades
maniobres d'absorció i vampirització. Mateu
Morro era un dels caps que calia tallar per
a poder continuar amb els plans de
neutralització d' una opció clarament d'
esquerres i nacionalista. Bastaria repassar
la premsa d' aquests darrers anys,
analitzar els comentaris que s' han
publicat per a provar de neutralitzar la
línia independent del PSM, per a obrir els
ulls quant al futur i endevinar els motius
dels somriures actuals, del goig i la
satisfacció que han sentit tots els enemics
de l' esquerra amb la marginació de Mateu
Morro.
