La recent inauguració de la televisió
autonòmica, IB3, l'espectacle que poguérem
contemplar només fa uns dies, evidencia
novament, per a aquells que tenen la
memòria curta, un dels errors més grans del
Pacte de Progrés. Que el Pacte, malgrat les
advertències fetes quasi diàriament per
aquells que li donàvem un suport crític, no
tengués prou valor per portar endavant un
projecte com el que està realitzant el PP,
demostra una curtor de mires molt extremada
Ara, tot són queixes, comunicats de
protesta, nervis, potadetes en constatar el
perill que s'acosta. És evident que el
partit que governa les Illes, com el que
governa a Madrid, provarà
d'instrumentalitzar el medi, en aquest cas
IB3, al seu favor. Imagín que per això
mateix han portat endavant un projecte que,
en la nostra opinió, hauria d'haver
concretat el Pacte de Progrés.
Mai no
m'he explicat els motius pels quals els
dirigents del Pacte no escoltaven els seus
votants, els sectors socials que els havíem
donat suport actiu. A mesura que van
passant els anys s'amplien i es fan més
grossos els errors comesos per no haver
tengut la sensibilitat d'escoltar la seva
base social. El cas de l'arraconament del
Pla d'Ordenació Territorial és, juntament
amb la renúncia a bastir una televisió
autonòmica, un bon exemple dels greus
errors que es cobraren el seu preu amb la
derrota progressista del 2003. Es difícil
entendre per què els partits del Pacte
oblidaren tan ràpidament, en referència a
la protecció dels nostres minvats recursos
i territori, les reivindicacions de les
grans mobilitzacions ecologistes d'abans de
1999. Instal·lats a la cadireta ja no
pensaven que varen ser precisament aquestes
manifestacions les que crearen el clima per
a la seva victòria electoral. Com era
possible tenir tan poca memòria històrica?
Reconec que no ho entenia en temps del
Pacte i tampoc no ho entenc ara
mateix.
Les burocràcies fracassades
el 2003, ploren en constatar que el PP
controlarà IB3 i aquest control
possibilitarà, no en mancaria d'altra, una
possible victòria conservadora el 2007.
Però si tot això se sabia, si l'esquerra
oficial era advertida dia a dia... per
quins motius acabaren la legislatura sense
portar endavant cap dels projectes que eren
tan necessaris per a la nostra societat i,
també, no ho oblidem, per a la seva mateixa
supervivència en el poder?
Aleshores
regnava en tots els despatxos oficials la
més absurda i brutal prepotència. Munió
d'amics servils, d'aquells que només saben
dir que sí als que comanen per a cobrar
substancioses pagues, feien creure als
dirigents del Pacte que tot funcionava com
una seda. Els enganyaven, mentre
continuaven xuclant de les mamelles del
poder. Ara tot són cops de pit i
lamentacions en veure que el PP consolida
les seves posicions fent, com en el cas de
la televisió autonòmica, el que no va voler
fer el Pacte.
Potser hauria estat un
encert fer cas, quan era hora, de la
proposta de creació del canal autonòmic
defensada per Pere Sampol i el PSM, els
únics que tengueren una visió clara del que
s'esdevenia. Ni el PSOE ni els altres
partits del Pacte no donaren cap mena de
suport a una iniciativa que, passat el
temps, es comprova com era bàsica per a la
simple supervivència política i, també, per
a conformar un determinat tarannà cultural
dins la societat.
Si el Pacte hagués
acceptat la intel·ligent proposta de Pere
Sampol, ara hauria estat molt difícil al PP
provar de desmuntar el que ja estaria
consolidat. Una televisió autonòmica
fonamentada en una determinada línia
progressista i de reconstrucció nacional i
cultural no hauria pogut ser desmuntada per
les bones. Però a la socialdemocràcia
espanyola, en aquest cas al PSOE balear, no
li interessava una proposta nacionalista i
d'esquerres com la de Pere Sampol. Els
partits d'àmbit estatal ja tenen els seus
mitjans de comunicació i no necessiten de
la consolidació d'un espai propi que,
pensen, pot fins i tot perjudicar els grups
mediàtics que els sostenen i promocionen a
escala estatal.
Davant el naixement
del canal promogut pel PP no calen les
hipòcrites lamentacions que hem sentit
aquests dies. Foren els mateixos polítics
que ara lamenten l'aparició d'IB3 els
mateixos que no tengueren el valor de
portar endavant un projecte propi i que, a
partir d'aquest moment en pagaran les
conseqüències polítiques.
