Les darreres apujades de sous per als
polítics de la nostra comunitat, l'augment
de plantilla del personal que dóna suport
als diversos grups parlamentaris, les noves
col·locacions, en aquest cas de regidors i
batles del PP a les oficines del Govern de
les Illes, els decrets d'augment dels
complements específics per a funcionaris,
han tornat a situar en la palestra el debat
del sou i dels privilegis de què gaudeix la
nostra mal anomenada classe política. Els
nostres polítics s'han apujat recentment el
sou d'un 25%. Això significa una apujada de
prop de vuit vegades més del que ha
augmentat l'IPC. De cop i volta hem pogut
comprovar que les anteriors apujades, les
del temps del Pacte, s'han quedat en quasi
no-res davant aquest espectacular 25%. Per
fer-nos una idea basta dir que el president
del Parlament cobrarà 69.409 euros anuals;
els portaveus dels grups polítics,
vicepresidents membres de la mesa, en
cobraran 57.467; els portaveus suplents,
54.147; els parlamentaris amb dedicació
plena, 48.838 euros.
No està gens
malament. Alguns vells amics, membres de la
clandestinitat, d'aquella generació de
lluitadors del temps de la dictadura, tots
aquells companys i companyes que a més de
no cobrar per dedicar-se a la política
perdien sovint la feina, eren empresonats,
detinguts i torturats pels sicaris de la
dictadura, em diuen, quan ens trobam pel
carrer, que mai no s'havien imaginat que la
democràcia significàs a voltes solament
això: engreixar el compte corrent de forma
continuada sense parar esment en el que
pensa el simple ciutadà de tots aquests
decrets favorables solament a uns
quants.
No volen dir que els polítics
no hagin de cobrar. No en mancaria d'altra!
Però potser s'haurien de fer les apujades
seguint el ritme normal, és a dir, el de
l'apujada de l'IPC anual, i no afavorir-se
de forma tan escandalosa simplement perquè
es té el poder de fer-ho, amb augments de
prop del 8% per damunt l'IPC.
Si a
tot això afegim el decret del conseller
d'Interior i secretari general del PP, José
María Rodríguez, modificant els complements
específics dels funcionaris, ja podem veure
amb més claredat per on van les coses i com
el camí esplendent del privilegi augmenta,
s'amplia i consolida.
El diputat
Diéguez, del PSOE, ha informat a la
premsa dient que aquest decret permetrà un
increment per a funcionaris d'una mateixa
categoria que anirà d'uns 1.000 a 3.000
euros. Ara es podrà augmentar el sou a qui
es vulgui, excloent igualment qui no sigui
del gust de qui comanda. Tot plegat són
formes sibarítiques, segurament ben legals,
però sibarítiques per a afavorir sempre els
amics de la casa.
Si també hi afegim
com cada partit, quan guanya, aprofita
l'oportunitat per a col·locar en els
organismes i institucions que gestiona les
més diverses i àmplies colles d'endollats,
el panorama es completa a la perfecció.
S'aprofiten les institucions, els nous
llocs que es creen per decret, per a
ampliar el clientelisme fins a quates
vertaderament escandaloses.
No té
altre sentit l'exercici de la política? Per
part ni banda el ciutadà que paga
religiosament els seus imposts no veu la
necessària moderació en l'ús del poder que
hem posat en les seves mans. Des dels més
diversos comentaristes fins als debats dels
bars de poble, tothom comenta el mateix:
els polítics es barallen per qualsevol
cosa, s'insulten, es posen travetes, es
denuncien davant els tribunals, es paren
trampes, s'inventen tota mena de motius per
a la brega, menys quant és hora de discutir
l'augment del sou. I aquí podem sentir
arreu la reflexió que conclou, per a
desgràcia de la democràcia, el debat abans
esmentat: «Quin personal! No tenen ni idees
ni principis, són polítics intercanviables,
gent que no sabria guanyar-se les sopes amb
un ofici com qualsevol altra persona.
Defensen el que sigui per la
paga».
Pensam que aquesta manera
d'actuar tan visible, massa visible!, no
ajuda gens ni mica a prestigiar les
institucions. Són aquestes col·locacions i
recol·locacions contínues, l'augment dels
sous, el sistema d'endoll permanent, una de
les coses que més debilita la necessària
fortalesa de la societat civil i, de rebot,
ajuda a despolititzar la societat.
