Un dels aspectes més curiosos, però que
demostren com som encara lluny d'una certa
normalització democràtica, és el que
s'esdevingué en la passada legislatura
progressista quan algun partit, membre del
govern o intel·lectual independent gosava
insinuar algun possible error del Pacte.
Aleshores un exèrcit de cínics i
menfotistes es llançava damunt aquell que
indicava l'error i era linxat públicament
amb l'excusa que el que deia res «feia el
joc a la dreta».
Qui signa aquest
article, una persona que en tot moment donà
un suport crític al president Antich
i al Pacte i que quan fins i tot destacats
membres del PSOE com Joana Barceló i
Margarita Nájera eren contraris a
l'aplicació de l'ecotaxa nosaltres la
defensàvem públicament, qui signa aquest
article, dic, era sistemàticament
demonitzat per tota la sèrie de menfotistes
que cobraven per callar i per atacar els
intel·lectuals d'esquerra independents. Tot
plegat un panorama desolador de manca de
crítica i de visió de futur. Tan sols eren
enlairats i promocionats pel poder tots
aquells cínics que, per a continuar cobrant
i fruint dels privilegis que el poder
atorga als seus servils, feien de l'ofici
de callar la tasca principal del seu pas
pel Govern de les Illes. Pijoprogres que
han fet malbé la nostra experiència
progressista i que ara, per a no anar
novament de fracàs en fracàs, haurien de
ser depurats de tota possible tornada al
poder.
Sortosament no tots els
intel·lectuals i polítics de les Illes són
mancats de memòria històrica. Darrerament
he llegit alguns articles i reflexions que
em fan pensar que no tot resta perdut per
aquests indrets i que es pot donar un
suport crític a l'esquerra oficial sense
oblidar qui és aquesta esquerra, el que ha
fet i on pot arribar. Un d'aquests
intel·lectuals lúcids, polític d'esquerra i
al qual ningú no podrà acusar de «fer el
joc a la dreta» és el menorquí Joan F.
López Casasnovas. Ningú no podrà dir
que Joan F. López Casasnovas és «un submarí
del PP», com diuen els servils quan algú
defensa idees de vertader canvi social. En
l'article La natura d'anguila que ha
publicat recentment en un diari de Palma,
ens adverteix de les possibles mancances
del PSOE i recorda com, en un recent
passat, Felipe González i els
seus oblidaren moltes de les promeses que
havien fet quan encara no
governaven.
Joan F. López Casasnovas
recorda que quan s'havia de signar
l'antipopular Pacte de la Moncloa, el PSOE
denuncià implacablement la venuda dels
«comunistes» espanyols a la gran burgesia i
acusarien Carrillo de fer el joc a
la UCD del franquista Suárez...
Posteriorment Felipe González signava també
els famosos Pactes contra els interessos
dels treballadors. López Casasnovas escriu,
seguint el seu lloable exercici de memòria
històrica: «El PSOE ('Cien años de
honradez'), en fi, estava a favor del dret
d'autodeterminació per a les nacionalitats
d'Espanya (vegeu documents de 1976), i
també, per suposat, per al poble saharià. I
respecte a l'ingrés de l'Estat espanyol a
l'Organització del Tractat de l'Atlàntic
Nord, qui ho recorda? ¡De entrada, no! No
cal acudir a les hemeroteques; per poca
memòria que hom tengui recordarà
l'espectacle del 'cambio' una volta
arribats al govern el 1982 i durant l'etapa
del seu exercici (1982-1995): Juan Guerra,
Boyer, Gal, Roldán... Desregulació del
mercat laboral, contractes
escombraries...».
Un advertiment
clar es desprèn d'aquest article:
l'esquerra alternativa de les Illes no ha
de baixar la guàrdia mai davant les
promeses, que poden esdevenir falses, de
l'esquerra de la moqueta i el cotxe
oficial. L'esquerra social ha de
pressionar, com el GOB i les plataformes
antiautopistes, per a fer complir les
promeses electorals. I, davant la possible
ampliació desmesurada de l'aeroport
menorquí, l'esquerra alternativa menorquina
no s'ha de fiar del que prediqui el PSOE.
Contra la mentida i manipulació contínua
d'aquells qui comanden el poble, el votant
de les Illes ha d'exercir una pressió forta
i sense defallença. En cas contrari es
tornarà a repetir la història de les
renúncies i abandonaments. L'exercici
continuat de la memòria històrica és una de
les úniques armes que el poble té contra la
mentida dels oportunistes i
panxacontents.
