El nomenament de Gina Garcías com
a directora i màxima responsable del centre
de TVE a les Illes m'ha fet recordar
l'inexorable pas del temps. Els anys de la
transició i, encara més enrere, els anys
seixanta, quan la Brigada Social em
detingué tantes vegades per estar lluitant
per la llibertat. Gina Garcías és una
excel·lent professional, una bona
periodista que, en aquests darrers anys,
s'ha destacat per estar sempre al servei de
la veritat, fent costat als sectors
progressistes de la nostra societat. En
aquestes dècades sempre l'hem pogut veure,
com a professional o com a simple
ciutadana, en totes les manifestacions a
favor de la pau, la defensa del nostre
territori, per la llibertat
d'expressió.
Deia que el seu
nomenament m'ha recordat el passat, perquè
qui signa aquest article va conèixer Gina
Garcías un dia de setembre de 1976.
Aleshores era una joveníssima periodista
que, procedent de Barcelona, ja era propera
als plantejaments de l'esquerra
revolucionària del Principat i de l'estat.
Em refresc a l'OEC, a les Plataformes
d'Estudiants Anticapitalistes on aleshores
militaven en Mateu Morro,
n'Antoni Mir, en Jaume
Obrador, ... Aquell dia de setembre de
1976, Gina Garcías, juntament amb alguns
dels personatges que acab de citar , tocava
el timbre de casa meva en el carrer
d'Antoni Marquès de Palma de Mallorca.
Aleshores els comunistes de l'OEC
treballàvem en plena clandestinitat,
perseguits per les forces repressives, i el
motiu d'aquella reunió secreta era mirar
d'enllestir una publicació antifranquista
que lluitàs a favor de la República i el
socialisme. Fa vint-i-vuit anys, que és
quan vaig establir els primers contactes
amb Gina Garcías, no eren gaires els
professionals de la premsa mallorquina i
molt manco els intel·lectuals d'altres
professions que demostrassin una clara
actitud de lluita antifranquista. Els
periodistes, escriptors o professionals
compromesos en organitzacions d'esquerra es
podien comptar amb els dits de les mans.
Per això em va sorprendre agradablement que
aquella dona jove, valenta i decidida
començàs la carrera periodística amb un
ferm compromís personal a mb la lluita per
la llibertat.
Pel setembre de 1976
jo ja era un «vell lluitador
antifranquista» si em comparava amb els
joves, Mateu Morro, Antoni Mir, Joan
Ensenyat, Gina Garcías, Margalida
Chicano que, en aquells moments,
iniciaven la militància. Jo portava uns deu
o dotze anys de lluita més que ells, ja que
havia nascut el 1946. Ells començaven quan
jo ja estava ben fitxat pels elements de la
reacció illenca. Detingut per primera
vegada per la Brigada Social del règim
franquista l'any 1962, quan les vagues
d'Astúries, recentment l'historiador
Joan Mas i Quetglas n'ha parlat en
el llibre Els mallorquins de Franco: la
Falange i el Movimento Nacional. En la
pàgina 142 d'aquests llibre editat per
Documenta Balear, Joan Mas: «La Guàrdia
Civil va sorprende tres al·lots que sobre
una carretera i les parets del torrent de
la Riera pintaven consignes de solidaritat
envers els vaguistes de la mineria
asturiana. Un d'ells era Miquel López
Crespí. L'assumpte va arribar fins al
Tribunal de Menors. Els amenaçaren de
passar un any al reformatori. Mesos més
tard, la Guàrdia Civil va detenir Miquel
López Crespí novament. Escorcollaren casa
seva i hi trobaren publicacions
socialistes, literatura russa i un
calendari xinès. L'interrogatori va durar
nou hores, i a causa dels antecedents
policíacs que això va generar, el Govern
Civil li va posar traves a l'hora de sortir
a l'estranger».
Ara s'han complit
exactament quaranta-dos anys de defensa
continuada i sense defallença dels idees de
justícia i canvi social pels quals em
detingueren per primera vegada un dia de
1962. Però parlam del dia que vaig conèixer
Gina Garcías. Ens era necessari una
publicació, perquè la premsa oficial no
deia quasi res -i a vegades ho tergiversava
tot- de les nostres activitats. Aquesta
publicació va ser Democràcia
Proletària. La primera reunió de la
comissió encarregada de muntar-la va tenir
lloc, com ja he dit, en el mes de setembre
de 1976. La periodista Gina Garcías, en
Mateu Morro, en Josep Capó, n'Antoni Mir i
alguns altres companys -seguint les
directrius del nostre Comitè de Direcció-
enllestírem i encarregàrem els primers
articles.
