Sovint hem escrit en defensa dels
escriptors catalans denunciant els
problemes que condicionen un
desenvolupament normal de la nostra
cultura, una recepció correcta d'obres i
autors. En el llibre Literatura mallorquina
i compromís polític: homenatge a Josep
M. Llompart (Palma de Mallorca,
Edicions Cort, 2003), i més concretament en
el capítol «En defensa dels escriptors
catalans» (pàgs. 159-162), hem explicat als
lectors de les Illes com el control
paranoucentista de la cultura catalana
barra el pas al coneixement de l'obra de
Pere Capellà, Alexandre
Ballester, Martí Maiol,
Bartomeu Fiol, Damià Huguet,
Jaume Pomar, Guillem Colom,
Miquel Ferrà Martorell, Miquel
Mas Ferrà, Josep Melià,
Guillem Rosselló, Antoni
Xumet, Llorenç Moià, Guilem
Frontera, Joan Guasp, Llorenç
Capellà o la de qui signa aquest
article, entre una munió d'altres
escriptors. Nombrosos intel.lectuals són
sistemàticament marginats de determinades
enciclopèdies controlades per aquest tèrbol
comissariat paranoucentista. Llorenç
Capellà, Joan Guasp, Miquel Ferrà Martorell
i jo mateix hem escrit en més d'una ocasió
en defensa dels nostres autors i denunciant
fets tan lamentables.
Ni els grans
autors ja desapareguts se salven de les
campanyes de marginació! Podríem parlar del
cas de Gabriel Alomar, silenciat en
temps de la dictadura i també de la
democràcia sorgida dels pactes amb el
franquisme; podríem contar la història de
les campanyes contra Miquel A. Riera
o Guillem d'Efak, fins i tot
després de morts. Amb aquest vergonyós i
indignant caramull d'autoodi, amb màfies i
servils al servei del paranoucentisme
dominant, amb el conegut control dels
mitjans de comunicació... com podem
aconseguir normalitzar la nostra cultura?
Si aquells que haurien de promocionar les
nostres lletres s'encarreguen dia a dia de
silenciar i demonitzar alguns dels nostres
autors més destacats... ens hem d'estranyar
que el lector illenc s'estimi més llegir
autors forans i, per desgràcia, ignori el
millor de la producció nostrada?
Escric aquestes retxes en relació al poc
ressò que ha tengut en els mitjans de
comunicació, tant de les Illes com del
Principat el recent lliurament del
prestigiós Premi de Poesia Bernat Vidal i
Tomàs 2004, que acaba de guanyar
l'escriptor, investigador i professor de la
UIB Pere Rosselló Bover.
La
poca importància donada per determinades
pàgines de cultura, per la ràdio i els
programes de televisió que s'emeten a
Mallorca, demostra que, malgrat les
protestes, articles i denúncies, el
problema de normalització de la nostra
cultura no acaba d'arribar a port. No és
solament el cas del silenciament del premi
i l'obra de Pere Rosselló Bover. Aquest és
un dels casos més recents. Però si hom
segueix habitualment les informacions sobre
la nostra literatura podrà comprovar de dia
en dia com no s'informa o s'informa
malament sobre determinats premis literaris
i, el que és encara molt més trist, com el
control del paranoucentisme o simplement la
ignorància i mala fe fan que sempre siguin
uns mateixos autors els sistemàticament
silenciats i marginats i uns altres els que
surten cada dia a les planes dels
diaris.
Pere Rosselló Bover no és
autor que comença, no és una persona
qualsevol dins del nostre somort panorama
cultural. Professor i escriptor, llicenciat
en Filologia Hispànica per la Universitat
de Barcelona (delegació de Palma, 1978) i
doctor en Filologia Catalana per la
Universitat de les Illes Balears (1986),
actualment és professor titular de
filologia catalana a la Universitat de les
Illes Balears. Com a poeta ha publicat
Antologia (Ed. Moll, 1978, Premi Ciutat
de Manacor 1977), Aplec de
distàncies (Ed. Moll, 1981, Premi
Ciutat de Palma 1977), Llibre de la
selva i altres poemes («Sa Nostra»,
1983) i L'Hort de la lluna («Sa
Nostra", 1988).
També ha
conreat la narrativa infantil amb els
llibres Les aventures d'en Tres i
mig (La Galera, 1989, Premi Guillem
Cifre de Colonya 1988; traduït al castellà
amb el títol de Tris-tras, trotamundos,
1989) i El fantasma del País del Vent
(Edicions Cort, 1992). A tota aquesta
producció creativa podríem afegir nombrosos
estudis literaris.
