Internet és una eina que ha ajudat i
ajuda a la democratització de la cultura.
Pel que fa a la literatura, als llocs web
que tenen la majoria d'autors i que porten
la més diversa informació, han servit per a
rompre l'estricte control de determinats
clans i elits culturals; el control abusiu
d'aquells que, des del poder mediàtic i
institucional, sentenciaven qui era el que
podia existir en el món de la ploma i qui
era el condemnat a desaparèixer. Un bon
sistema, en definitiva, per a tallar
l'herba sota els peus de tota mena de
manipuladors del fet artístic i
literari.
Un dels principals
problemes que tenia l'autor de vena,
l'escriptor que no acceptava els estrets i
sectaris cànons del paranoucentisme i la
postmodernitat dominants era el fer arribar
a l'hipotètic públic lector la notícia
referent a l'aparició d'una determinada
obra. De fora estant, és difícil entendre
el nivell de prepotència que contra l'autor
i el creador en general s'ha exercit i
s'exerceix encara. La desvergonyida censura
del silenci equivalent a la ferotgia de la
pitjor campanya manipuladora i rebentista.
Tots podem imaginar el desànim que
significa veure com els anys de feina
emprats en una novel·la són escarnits
sovint pel silenci. Amb el control, cada
vegada més dictatorial de les pàgines de
cultura dels diaris, dels suplements
literaris, de determinades revistes i dels
premis que «consagren» oficialment,
l'escriptor Internet contribueix a rompre
el poder quasi exclusiu que tenien aquests
elements per a sentenciar qui devia existir
i qui no dins el món de la literatura i de
l'art.
Els anys posteriors a la
restauració monàrquica ens demostraren fins
a límits inimaginables el que era i el que
significava el control del paranoucentisme
sobre la literatura. De cop i volta, el
silenci sobre l'obra de Salvador
Espriu, Manel de Pedrolo, Joan
Fuster, Gonçal Castelló o Josep M.
Llompart es va fer evident amb tota la
seva virulència. Durant un quart de segle,
el comissariat que hem patit i patim ha
maldat i malda per desertitzar la nostra
cultura de les veus més punyents,
autèntiques i discrepants. Però vet aquí
que la revolució Internet tira pel terra
els plans de control tan treballosament
bastits. De cop i volta, la manipulació del
suplement de cultura ja no basta. L'autor
que vol fer arribar una informació, no
solament a Catalunya, sinó a qualsevol
persona de la resta del món, si ha tengut
esment a arxivar les adreces adequades
(premsa, mitjans de comunicació, sectors
professionals, grups culturals, lectors en
general...), en segons pot enviat la
notícia de l'aparició del llibre, el
poemari o l'obra de teatre a quatre o cinc
mil persones. Ja no hi ha obres
silenciades! Internet té més difusió que
qualsevol revisteta o suplement per als
amiguets.
Aquest fet, juntament amb
l'existència dels llocs web d'autors, ajuda
a fer bocins els plans del comissariat. Amb
Internet la misèria de les campanyes de
marginació o rebentistes contra tal o qual
autor queda al descobert i mostra tota la
seva brutalitat. Fa només uns anys, per fer
callar un autor bastava aconseguir que
ningú sabés de l'existència de la seva
obra. Si aquesta manipulació no bastava
s'empraven els serveis d'algun sicari per a
provar d'anihilar intel·lectualment el
dissident. El possible lector només podia
disposar del material manipulat que el
comissariat oferia.
Tot ha mudat.
L'autor arriba en un moment a cinc mil
possibles lectors. Pot proporcionar
informació de primera mà a lectors de tot
el planeta. En un moment la notícia de
l'aparició d'aquell llibre és a l'ordinador
de milers d'interessats en el fet cultural.
Per si mancava alguna cosa, els llocs web,
les revistes alternatives, ofereixen un
material inabastable que, per la seva
solidesa i seriositat han ensorrat
igualment les més ferotges campanyes
rebentistes dels malfactors. Al lloc web o
a la revista alternativa, el lector pot
consultar les opinions contrastades de
multitud d'especialistes en el fet
literari. Internet ajuda, doncs, a
dinamitzar de forma efectiva el nostre
somort panorama cultural.
