Si som una mica més agosarats en la
reflexió i observam la balança fiscal des
d'una òptica més lliberal, és evident que
en definitiva i en darrer terme qui paga
els imposts no és la comunitat sinó cada
contribuent individual en funció de les
seves rendes (i no d'allà on viu). ¿Qui és
el beneficiari últim dels servicis
estatals: la suma d'individus que viuen a
un territori o l'individu qui tot sol paga
els seus imposts i rep els seus servicis?
Fins ara hem tractat de balança fiscal
autonòmica, una balança fiscal que afecta a
un territori, a una comunitat autònoma.
¿Per què no definir, per tant, una balança
fiscal individual enlloc d'una balança
fiscal autonòmica, una balança fiscal que
afecti cada contribuent individual com a
subjecte que paga uns imposts i rep uns
determinats servicis? Enlloc de parlar
d'una abstracció com és la «mitja de
doblers que cada balear entrega a Madrid
sense que Madrid li torni o els 3.264 euros
d'aportació mitjana per càpita que fa un
balear a Madrid», estaríem parlant d'una
realitat palpable: la balança fiscal
individual, aquella que el ciutadà percep
com a pròpia, real i vertadera. El concepte
és el mateix: balança fiscal=imposts
-retorns, només que ara s'aplicaria a
cada contribuent enlloc de a la suma de
contribuents d'una comunitat. Un exemple
il·lustratiu. Dos veïnats. En Sebastià és
un home de 53 anys que fa trenta anys va
crear una empresa, té tres fills que des
dels 16 anys fan feina a l'empresa familiar
i no han estudiat mai. Paguen molts
d'imposts i en canvi no se n'aprofiten
pràcticament de cap servici estatal. En
Miquel, el seu veïnat, viu devora ca'n
Sebastià. En Miquel està a l'atur, els seus
tres fills estudiaren a Barcelona amb beca
tots ells. Durant els seus estudis
viatjaren cada punt a Barcelona de manera
que «costaren» cada pic a l'estat un 33% en
concepte de descompte per resident. A més,
dos fills d'en Miquel, que compraren una
VPO cadascun, ara estan aturats. L'altre
fill d'en Miquel ha seguit estudiant i ara
té una beca d'investigació per fer un
postdoc a Munic. És una situació que
es pot donar perfectament. ¿Què té més
sentit: dir que en Sebastià té una balança
fiscal individual positiva de 4.569 euros
anuals i en Miquel de 5.034 euros negatius
o bé dir que, segons la balança fiscal
autonómica, «en mitja» (repetesc, «en
mitja») tant en Sebastià com en Miquel
aporten «3.264 euros anuals com a habitants
de Balears»? De fet, el ciutadà paga en
funció de les seves rendes, no en funció
del territori on viu: sigui a Ciutadella o
a Ciudad Real.
Deixant de banda «les
balances fiscals» com a armes de
reinvindicació permanent davant «Madrid»,
un partit nacional i no nacionalista hauria
de partir d'una sèrie de principis bàsics
que han de regir la financiació
autonòmica:
1. Solidaritat
interregional per garantir la cohesió
social entre ciutadans d'una comunitat i
d'una altra. Definir exactament els límits
d'on ha d'arribar aquesta solidaritat és el
quid de la qüestió.
2. Un desnivell
de la balança fiscal és conseqüència lògica
i obligada del sistema de la progressivitat
impositiva individual (qui té més, paga
més) i de la solidaritat entre comunitats
autonòmiques. L'Estat té un paper
d'anivellament i d'equitat interterritorial
que garanteix que tots els espanyols
tenguin els mateixos servicis en quantitat
i qualitat.
3. La balança comercial
autonòmica s'ha de tenir en compte per
negociar el finançament autonòmic. Pel
principi de solidaritat interregional,
pareix natural que hi hagi més inversió
pública a les comunitats més endarrerides
econòmicament (Extremadura) que per altra
part rebran més productes de comunitats més
riques (Madrid). Així Madrid compensaria
una balança fiscal negativa amb una balança
comercial positiva.
¿Quin és el
problema real a què s'enfronten la nostra
comunitat? Que l'anivellament i equitat
interterritorial no s'ha produït a Balears
amb la mateixa intensitat que a la resta de
la nació, ni en transport, ni en
carreteres, ni en sanitat, ni en energia,
ni en educació. Aquest és el problema: fer
complir el finançament, però no des de
solucions rupturistes com la via del
Concert, sinó des de l'actual sistema de
finançament (de fet ja federal) i
d'explotar al màxim el Règim Especial de
les Illes Balears.
