Si alguna cosa té l'aigua quan la beneeixen, com es diu, em deman què tendrà la droga que no hi ha ningú que no hi quedi enganxat. I no em refereix als qui la gaudeixen o pateixen en pròpies carns sinó en la quantitat de gent de tota mena i condició que envolta el fenomen i que ha fet d'ella poc menys que el centre de la seva vida. La droga, o millor dit, els seus efectes sobre la persona, sembla que exerceix, per raons poc estudiades, una atracció irresistible sobre una quantitat molt significativa de jutges, policies, psicòlegs, polítics, capellans, filòsofs, esportistes, periodistes, mestresses de casa, empresaris, artistes, cantants... tots els quals s'apunten a la causa amb una determinació que recorda els trets grupals característics de les sectes humanitàries.
I que no em venguin a dir que estam davant el més gran problema a què s'enfronta la humanitat perquè les estadístiques, en aquest sentit, són aclaparadores. Descomptats els centenars de milers de consumidors responsables i satisfets que es mantenen discretament a la penombra, el nombre de persones afectades de manera negativa per les drogues il·legals (les legals no aixequen en torn d'elles tanta moguda) és ínfim si el comparam amb les víctimes d'altres epidèmies socials com, per exemple, els accidents de circulació, l'alcohol mateix o, en el terreny psicològic, La casa de tu vida que emet Tele 5.
Reconec que no és molt científica, però la teoria que explicaria la desproporció existent entre la mínima dimensió del problema i l'enorme rebombori social que s'organitza al seu voltant l'hem de cercar en el morbo associat a les drogues il·legals i en la càrrega obscura de transgressió que comporten les addiccions. Mentre un borratxo fa riure i un accidentat fa pena, el drogat inquieta. Mentre a un gat se'l rehabilita i a un accidentat se'l cura, a un addicte se'l redimeix. I si no hem creuen, repassin alguns dels títols de les ponències presentades al darrer Congrés Mundial de Comunitats Terapèutiques celebrat a Palma, farcides de «propostes holístiques», «cartografies emocionals», «rehumanització», «meditació transcendental», «experiències místiques», «rol de l'espiritualitat» i «transcendència».
Aquesta creuada espiritual que es lliura contra el mal a compta de la droga em recorda dues de les cançons més iconogràfiques del segle passat. Mentre l'edulcorada Imagine representaria els bons sentiments que fan brostar teràpies altruistes com bolets, l'emprenyada (In)Satisfaction seria la bandera de l'hedonisme egoista. Dos pols entre els quals s'ha mogut un bon grapat de generacions. Dos extrems que es toquen perquè naixen dels impulsos més profunds de la condició humana però que se separen quan els uns els sublimen hipòcritament mentre els altres els treuen fora... abans de rendir-se a l'evidència de la insostenibilitat de l'aposta.
