Sovint l'oportunisme, especialment els
d'aquells que usurparen el nom de
l'esquerra en temps de la transició, la
colla de cínics i menfotistes que s'han
enriquit fent feina pel règim, demonitzant
les idees de República i socialisme, han
provat de demonitzar-me dient que qui signa
aquest article ha col·laborat amb molts de
partits. No sabem que han de dir per a
provar de desprestigiar la gent que no hem
fet una pesseta amb la política. Ni ganes!
No en mancaria d'altre! Si nosaltres
defensam principis de justícia i canvi
social no és per a guanyar un sou o
trepitjar moqueta.
Anem a pams. A
mitjans dels anys vuitanta vaig ésser
vicepresident de l'organització cultural i
antiimperialista més important de les Illes
en aquells moments. En referesc a l'Ateneu
Popular «Aurora Picornell». En aquest
Ateneu hi havia molts militants del PCB i
independents. Però la meva activitat
político-cultural era completament
deslligada de les directrius dels
prosoviètics de Josep Valero, Francesca
Bosch, Miquel Rosselló i Lila Thomàs.
La meva col·laboració, juntament amb la de
Carles Manera, en la revista del PCB
Nostra Paraula la feia com a
independent. Mai ningú, en tots aquells
anys em va fer seguir cap consigna ni
directriu del PCB. Igualment, quan aquest
grup es dividí i es constituí l'OCB, quan
els companys i companyes d'aquesta
organització, els quals coneixia per la
seva militància antifeixista i que sovint
havien fet costat a les activitats de
l'Ateneu, em demanaven l'ajut per a
participar en actes republicans o
antiimperialistes, procurava anar-hi,
malgrat que alguna vegada la lluita per a
República, ja en plena «democràcia» i poder
«socialista» em costàs multes i detencions.
Vegeu al respecte el capítol «Breviari
contra els servils: transició i repressió
'democràtica'» del llibre Literatura
mallorquina i compromís polític: homenatge
a Josep M. Llompart (pàgs.
220-229).
Mai no m'he negat a
participar en cap acte que consideri que
pot reforçar l'antifeixisme o
l'antiimperialisme de les Illes, l'esperit
republicà del nostre poble. Des de
començaments dels anys seixanta, quan era
corresponsal de Ràdio Espanya Independent
(època en la qual alguns d'aquests falsos
esquerrans devien ser pàrvuls) mai no m'he
negat a treballar fent costat a l'esquerra
alternativa de les Illes. Per a mi ha estat
sempre un honor que la majoria de
col·lectius socials, partits i
organitzacions culturals de les Illes hagin
demanat el meu modest suport a les seves
activitats. Ha estat sempre motiu d'orgull
i satisfacció haver estat aquests darrers
trenta cinc anys d'intensa activitat
político-cultural al costat de l'autèntica
esquerra, fent tot el possible per
augmentar i consolidar el teixit associatiu
de la societat civil, intentant
l'arrelament de tot allò que considerava
útil i necessari en el nostre difícil camí
per anar bastint un món més just i
solidari.
Des de les Plataformes
d'Estudiants Anticapitalistes en temps de
la dictadura; com a vicepresident de
l'Ateneu Popular Aurora Picornell; com a
dinamitzador del Casal d'Amistat
Mallorca-Cuba a mitjans dels anys vuitanta
amb els amics Carles Manera, Bartomeu
Sancho, Francesca Bosch, Manel
Domènech i Miquel Planas; fent
costat al Comitè de Solidaritat amb Amèrica
Llatina; treballant amb els grups antiOTAN
que hi havia en aquell temps; donant
conferències en defensa de la República de
forma gratuïta per a l'Ateneu «Aurora
Picornell»; posant hores, benzina i cotxe
per a difondre les idees antiimperialistes
pels pobles de Mallorca; participant com a
orador i representant de totes les forces
polítiques nacionalistes i d'esquerres en
la Diada Nacional del 31 de desembre;
contribuint, en la mesura de les meves
forces, amb els meus articles i esforços a
l'èxit de les Diades que cada any organitza
l'Obra Cultural Balear en defensa de la
llengua catalana i en favor de
l'autogovern; fent costat a la CGT, USO i
l'STEI el Primer de Maig de l'any 2000,
quan Josep Juárez, secretari general de la
CGT, em convidà i em demanà el meu ajut per
a reforçar un front sindical illenc
combatiu, mai, torn a repetir, m'he negat a
participar activament en aquesta mena
d'ajuts solidaris. És un currículum ben
diferent del dels buròcrates carrillistes
que provaren de demonitzar-me amb les
mentides que publicaren en la premsa
mallorquina.
