La història de les relacions
sentimentals entre George Sand i Frédéric
Chopin és complexa. Les novel·les El
darrer hivern (Edicions Proa) i
Corambé: el dietari de George Sand
(Pagès Editors) proven de reflectir el món
intel·lectual i amorós dels dos
protagonistes.
La relació
sentimental entre Sand i Chopin va durar
aproximadament nou anys. Nou anys de
difícil i complida convivència que
representaren el màxim de temps mai
mantingut per Sand amb una mateixa persona.
No cal dir que la majoria d'historiadors i
investigadors que han tractat aquestes
relacions sempre han destacat l'afinitat
materno-filial entre George Sand i Frédéric
Chopin. D'André Maurois fins a Jean Chalon
passant per Belinda Jack, George Lubin,
Jaume Vidal Alcover, Aránzazu Miró,
Fernando Díaz-Plaja o Listz, que també
escrigué sobre Chopin (vegeu l'interessant
llibre de memòries Chopin, Madrid,
Colección Austral, 1967), tots, sense
excepció, destaquen aquest
aspecte.
En el capítol «La bellesa
dels dies ja marcits» de la novel·la El
darrer hivern, Sand, la protagonista,
poc abans de morir, reflexionant sobre la
seva vida i les relacions amb el músic
polonès, va recordant l'origen de la seva
amistat. El fragment d'aquest capítol diu:
«Em vaig enamorar de la música. Mai no
havia sentit res de semblant. Era un Déu
quan feia parlar el piano. Cada nota que
sortia del piano aconseguia transportar-me
a indrets més enllà de qualsevol plaer
terrenal».
Vet aquí alguns dels
motius d'aquesta extraordinària durada de
la relació Sand-Chopin i, també, de
l'atzarós viatge a Mallorca aquell hivern
de 1838-39.
Cap historiador o
comentarista no nega l'estreta relació de
Sand amb la música. Una de les
historiadores que ha analitzat amb més cura
tot el que fa referència al viatge de
George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca i
als aspectes, diguem-ne «amistosos», de
companys en el camí de l'art és, sens
dubte, la investigadora palmesana Aránzazu
Miró. El seu llibre Aquell hivern de
Chopin a Mallorca (Ciutat de Mallorca,
Editorial El far de les Crestes, 2000) és
una obra de consulta bàsica.
Aránzazu
Miró va néixer a Palma l'any 1964.
Llicenciada en Ciències de la Informació
per la Universitat Complutense de Madrid,
realitzà estudis musicals al Real
Conservatorio Superior de Música de Madrid
i completà la seva formació amb
l'especialització en Biblioteconomia i
Documentació. Ha combinat la seva dedicació
professional al món de les biblioteques amb
la seva activa col·laboració en premsa i
revistes especialitzades exercint de
comentarista i crític musical. En
l'actualitat és la bibliotecaria de la
Fundació Pilar i Joan Miró a
Mallorca.
El llibre d'Aránzazu Miró,
com ja he dit, esdevé una eina
d'imprescindible consulta si volem saber
què feren, com es desenvolupà l'estada de
George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca.
El llibre dóna respostes satisfactòries i
aporta abundor de documentació als
interrogants que la mateixa autora es fa a
la introducció quan es demana: «A partir
d'una estada de noranta-vuit dies s'ha
creat un gran mite. Què va ocórrer en
realitat? ¿Què ha ocorregut des de llavors?
Són les preguntes que aquest llibre vol
desembarassar. A més de ¿quin significat va
tenir Mallorca per a Chopin? ¿Quin lloc
ocupa la producció mallorquina en el
conjunt de la seva obra?».
No hi ha
dubte que el primer «enamorament» de Sand
respecte a Chopin ve donat per la música,
per l'amor de l'escriptora a la màgia que,
tots els contemporanis del músic en parlen,
desprenien els dits de Chopin. Per a Sand,
Chopin era el músic per excel·lència, només
superat per Mozart.
Aurore Dupin
havia escrit al respecte: «Un dia, algú
orquestrarà la seva música sense canviar
res de les seves partitures per a piano i
aleshores tothom s'adonarà que aquell geni
tan complet [Chopin], tan savi com el dels
grans mestres que ha assimilat, amagava una
personalitat més exquisida que la de Johann
Sebastian Bach, més poderosa que la de
Beethoven, més dramàtica que la de
Weber».
Aránzazu Miró, en reproduir
determinats fragments de la famosa
Història de la meva vida de George
Sand, ens ajuda a copsar l'interès de
l'autora pel músic.
Aquest amor a la
música és el que va fermar Sand a l'alhora
creativa i conflictiva relació, la més
llarga, com ja hem indicat, que mai va
tenir l'escriptora al llarg de la seva
vida.
