Encara no s'han apagat els esclats que
han suposat les darreres eleccions generals
del catorce de març -el dia en que es va
traduïr en vots el crit de no a la
guerra, veurem si els guanyadors en
prenen nota- quan ja albiram una altra
contesa electoral, no per menys llunyana
menys important: la convocatoria a les
urnes per elegir el nou Parlament
d'Estrasburg, eleccions a celebrar molt
probablement el tretze de juny a gairebé
tota Europa.
Són unes eleccions
importantíssimes, potser la gent no ho
capta així, però salvant les distancies,
poden ser fins i tot més importants que
unes autonómiques, encara que soni a
boutade. M'explico: no hi ha gairebé
res que pugui aprovar cap parlament
autonómic -i en segons quins camps els
nacionals- que no es pugui tirar endavant
sense el vist-i-plau d'Estrasburg.
*
Poques coses s'escapen a
les normatives europees, molt poques. Això
no vol dir que el Parlament de les Illes
Balears o els diferents Consells no tenguin
la seva importància, en tenen i molta (les
competéncies sobre urbanisme, per exemple).
Però no es poden imposar en cap cas a una
directriu europea. Si ho fessin -més d'un
cop s'ha intentat, amb resultats més que
lamentables per les Administracions que ho
provaren- les conseqüències les hem hagudes
de pagar tots els ciutadans. Aquí radica
doncs l'importància de l'europarlament: que
dia a dia es va fent més i més necessari
per a la vida quotidiana del
ciutadà.
És en aquest contexte que
els partits illencs s'han espabilar per
tenir-hi presencia, a Estrasburg: els
nostres ciutadans no en poden quedar
arraconats. De cap de les maneres. Aquesta
legislatura és importantísima per molts
conceptes. En podriem destacar molts, però
en sobressurten dos que afecten de ple als
ciutadans d'aquestes Illes, ja que el futur
professional de molts treballadors està en
joc.
Per una banda en els pròxims
mesos es decidirán si els ajuts europeus en
materia agrícola -la PAC, Política Agraria
Comunitària- es mantenen d'una manera més o
menys beneficiosa pel nostre camp malgrat
l'entrada d'altres països a l'Unió Europea.
Aquesta legislatura s'haurà de vetllar pels
interessos dels nostres treballadors i
treballadores del camp balear, que veuen
com la gairebé única manera de poder
sobreviure dignament passa pel manteniment
de la PAC durant una década més, malgrat
que en el seu fur intern molts ja voldrien
poder viure sense angoixes i sense PAC.
Això voldria dir que el camp com a sector
agrícola esdevindria un negoci
rentable.
*
Per un
altre costat, tendrem com un eix legislatiu
important les posibles reformes de qualitat
turístiques que pugui imposar Brusel·les
als Estats membres de l'Unió. I aquí, per
motius que són per a tots obvis, haurem de
posar fil a l'agulla si no volem que la
nostra industria turística se'n
ressenteixi.
Qualitat sí, d'acord,
però no a qualsevol preu ni de manera
imposada. Ens jugam massa en aquestes
eleccions com per a no pensar-hi dues
vegades o no donar-lis massa importància.
Pensem-hi, potser tots hi sortirem
guanyant.
Moltes
gràcies.
bjofreibonet@yahoo.es
