Com a ciutadans i ciutadanes que hem
demanat públicament el vot per a
Progressistes per les Illes i, a més, com a
persones independents implicades en la
consolidació d'una alternativa d'esquerra
en la nostra terra, ens interessa saber els
motius del fracàs a fi d'evitar, si és
possible, en un proper futur noves derrotes
semblants si es consolida aquesta
alternativa electoral. Pensam que no cal
provar de dissimular el recent fracàs amb
excusa del vot útil envers la
socialdemocràcia. És evident que aquest
factor ha estat important, però existeixen
igualment altres causes que convé tenir ben
presents. En cas contrari, si no volguéssim
analitzar els motius reals de les
successives derrotes electorals, sempre ens
trobarem sense saber el per què
s'esdevenen, idèntics, els mateixos fets.
Així com en un altre article hem
analitzat la davallada generalitzada d'IU
en el conjunt estatal, amb excepció del
Principat, no es pot dir el mateix d'altres
formacions "minoritàries", cas
per exemple d'ERC, que no solament ha
resistit l'estirada del vot útil anti PP
multiplicant per vuit el nombre dels seus
diputats, sinó que, i això és molt
important, ha augmentat en més de
quatre-cents mil el nombre de vots
convertint-se així en la quarta força
política de l'estat amb 636.810.
ERC
de les Illes, Joan Lladó, el jove
manacorí president de la Federació regional
d'ERC-Iles, que ocupava el darrer lloc a la
llista de candidats al Congrés dels
Diputats, i el vell lluitador en àmbits
diversos Cecili Buele Ramis, que
ocupava una de les dues places de candidat
a senador per Mallorca, dins la coalició
Progressistes per les Illes, han estat dos
candidats d'un tarannà democràtic unitari
com mai no havíem vist.
Ambdós
candidats han hagut de suportar, en
silenci, de forma estoica i sense caure en
cap provocació, les crítiques públiques més
àcides i enverinades que hom pot imaginar.
Un dels representats de la coalició,
precisament el que en teoria representava
el "vot obrer", al·ludia a cada
moment i sense cap mena de mirament envers
els aliats de la coalició a l'error,
l'esquerranisme, la inoportunitat o, quan
era menys virulent, a la ingenuïtat de
Carod-Rovira quan tengué la famosa
entrevista a Perpinyà.
Els
militants i afiliats d'ERC que hem conegut
i ens han parlat d'aquests fets s'han
estimat molt més, en un exercici de
remarcable comprensió unitària i de seny
pel que fa referència a la responsabilitat
del que significa una coalició entre
diverses forces polítiques, a no perdre ni
un sol segon de la campanya a tractar en
públic cap de les acusacions que se li
retreien. És per això que, malgrat el
fracàs electoral, la pèrdua de més del 20%
de l'electorat que, per separat, havien
obtingut PSM, ERC, Verds i EU, hem de
reconèixer el gran valor moral que comporta
haver obtengut els resultats assolits pel
candidat d'ERC al Senat per Mallorca dins
la coalició Progressistes per les Illes.
Parlam del gran nombre de vots aconseguits
per Cecili Buele. Buele, amb 37.922 vots,
el 10,57 del nostre electorat, ha aportat a
la coalició 3.000 vots més que el
representant dels Verds; 5.600 vots més que
la coalició al Congrés; i 14.400 vots més
que els que havia aconseguit ell mateix
quatre anys enrere.
Fent una mica de
memòria recordarem que, en aquesta ocasió,
Buele era la tercera vegada que es
presentava com a candidat en unes eleccions
generals. L'any 1989 el PSM l'havia
presentat com a candidat al Senat,
juntament amb Sebastià Serra. Hi havia
obtingut 6.891 vots, un 2,42% dels votants.
L'any 2000 el mateix partit l'havia
presentat com a candidat número 1 al
Congrés dels Diputats. Hi aconseguia 23.459
vots, que representaven el 3,64 % dels
votants. Enguany s'ha tornat a presentar
com a candidat al Senat. Aquesta vegada, en
representació d'ERC dins la coalició
Progressistes per les Illes. Com ja hem
dit, Buele ha aconseguit 37.922 vots, que
comporten el 10.57% dels votants. Llàstima
que aquest vell lluitador, segons diuen, ja
hagi pres la decisió de no tornar a
concórrer pus mai a confrontacions
electorals com les esmentades.
