Vagi per endavant, i ja ho he escrit en
alguna ocasió, que qui signa aquest article
no té carnet de cap partit a no ser el de
la lluita per un món més just i solidari.
Ho dic com a avís per a navegants. Hi ha
arreu molt de sicari a sou de qui comanda
per a no haver d'encomanar-nos cada vegada
al bon judici del lector i la memòria de la
gent honrada, que n'hi ha, i molta!, per a
desgràcia de cínics i malfactors. Sempre
m'han indignat els atacs contra els dèbils,
les campanyes d'extermini contra aquell que
no es pot defensar. Consider el cinisme i
la prepotència dels poderosos com una forma
més de feixisme. Potser els grups i sectors
que a través dels anys s'han especialitzat
en la feina bruta de criminalitzar aquells
partits o persones amb les mans netes, amb
provada trajectòria de lluita pel país, no
porten l'esvàstica o el jou i les fletxes
brodats a la camisa, però, evidentment,
actuen com si els portassin. Els sicaris a
sou dels autèntics poders fàctics de la
nostra societat, quan s'acarnissen amb el
dèbil fan com els reaccionaris de totes les
èpoques i contrades. La seva pràctica els
denuncia davant qualsevol ciutadà amb
sensibilitat humana i política.
La
trista història que d'ençà fa més d'un
quart de segle s'ha esdevingut amb el PSM i
el nacionalisme d'esquerra és una
demostració evident del que acab de dir.
L'any noranta nou várem assistir a l'intent
de linxament de Mateu Morro i la
direcció del PSM quan aquesta organització,
per legítims interessos de partit, no
volgué aliar-se amb UM per a anar plegats a
les eleccions generals. Aleshores els atacs
contra el «sectarisme» i «marxisme» del
secreatri general feien flamarada. Rere
l'operació d'extermini del PSM, extermini
programat en diverses fases, hi havia
foscos interessos que, d'una vegada per
totes, volien aigualir aquella veu crítica
i dissident.
El demencial espectacle
de destrucció, mentida i tergiversacions va
ser tan esgarrifós que, pel que hem vist
amb la constitució de la coalició
«Progressistes per les Illes» formada per
PSM, EU, Verds i ERC, van immunitzar el
nacionalisme d'esquerres de seguir aquesta
via. Llevades les opinions sinceres
d'algunes persones de bona voluntat que,
sense anar cercar què hi havia de veritat
rere la campanya d'extermini mediàtic,
volien «unitat dels nacionalistes», el cert
és que tothom pogué constatar la brutor de
la campanya ordida contra el
PSM.
Ara, cinc anys després d'aquella
endemesa, ens tornam a trobar amb el
mateix. El PSM continua fent nosa en
l'actual programació del bipartidisme
regnant. Si abans era un partit
criminalitzat per no voler anar a les
eleccions amb UM, ara l'excusa és que s'ha
ajuntat amb «radicals ecologistes,
republicans i socialistes». Les excuses
pels atacs canvien contínuament. Fa un
quart de segle l'excusa era l'abstenció
davant el referèndum constitucional;
després ho va ser la unitat amb un sector
de l'Organització d'Esquerra Comunista
(OEC); després va ser la vinguda de
Lluís M. Xirinacs per a donar unes
conferències. L'any 1999 era el no voler
anar amb Maria Antònia Munar a les
eleccions i exigir governar en el Consell
de Mallorca, ja que aleshores el PSM tenia
més vots que UM.
Ara, constituïda la
coalició electoral «Progressistes per a les
Illes», el PSM hauria passat, de forma
oportunista, evidentment, de ser el partit
dels «trajes i despatxos» a esdevenir, com
ha dit sempre la dreta, una «organització
d'esquerra radical, d'agitació de carrer i
de mocadors palestins». Mateu Morro, un
polític prou moderat que el poble mallorquí
coneix a la perfecció, seria, valga'm déu
quines coses hem de llegir, el cap d'una
«acció directa» quasi anarquista concretada
en l'agitació de carrers i aules mitjançant
escamots de pagesos (tornen les
germanies!), partforanistes antiautopisters
i professors anti PP i anti UM.
No
exagerem la troca. Lluitar per a anar
concretant una coalició electoral que
simplement demana una regeneració de la
vida política actual... es mereix aquesta
campanya d'extermini? Vos asegur que, per
la meva banda, no veig enlloc tants dimonis
ni tants «radicals agitadors». Defensar uns
principis de progrés social, autogovern,
justícia social, democràcia participativa i
equilibri ecològic no hauria de merèixer
tants d'atacs.
