Alguns comentaris han escrit que «no
sabien qui era Nanda Ramon», la
candidata al Congrés per part de la
coalició «Progressistes de les Illes». Ho
llegia i no ho acabava de creure. Com era
possible tanta ignorància, en quin món
viuen aquests publicistes? És curiós el que
s'esdevé amb alguns dels intel·lectuals a
sou de qui comanda o de grups de pressió
fàctics. Poden estar anys i més anys
parlant d'autèntiques nul·litats,
promocionar a força de xecs el polític més
inútil i ignorant de les Illes sense que
els importi gens ni mica el partit en el
qual milita o al qual serveix el
personatge; la qüestió, no en mancaria
d'altra! és cobrar puntualment cada mes el
preu de les acostumades intoxicacions.
Nosaltres sí que sabem qui és Nanda
Ramon. I ho sabem perquè a conseqüència de
la lluita per la nostra normalització
cultural hem estat en contacte personal amb
ella i, per tant, l'hem vista treballar
activament en la seva àrea de treball.
A Nanda Ramon no la coneixem
solament d'aquests dies. Hem parlat d'ella,
de la seva feina, encoratjant la seva tasca
cultural, quan ni molts dels membres dels
seu partit en volien parlar. I no ho diem
perquè sí. Anau a les hemeroteques i cercau
en les mateixes pàgines d'aquest diari un
article de 2 de juliol del 2000. Un article
encoratjador de la feina que realitzava
Nanda Ramon... escrit fa prop de tres anys
i mig! En aquest article, titulat «La
dimissió de Fernanda Ramon i el PSM»,
sortíem en defensa de la Coordinadora del
Departament de Cultura del Consell de
Mallorca i, criticant la inexplicable
«desaparició» o «depuració» de la nostra
amiga que gestionava tan a la perfecció la
seva àrea, dèiem: «Crec que (almanco a la
gent que històricament hem demanat el vot
públicament pel PSM, per a militants i
simpatitzants, per a l'electorat en
general) s'haurien d'explicar molt més bé
unes «dimissions» tan sobtades. Na Nanda és
un d'aquests casos excepcionals de dona
militant però alhora capaç de gestionar
també la seva àrea com a professional
summament eficient. A la seva capacitat
indiscutible de gestió de la feina com a
coordinadora de Cultura cal afegir-hi una
sensibilitat tan especial que
particularment mai no havia vist en
responsables culturals de les nostres
institucions. Jo crec que en lloc de fer-la
dimitir 'cap avall' el que la direcció del
PSM hauria d'haver fet era 'pujar-la cap
amunt'.
Amb l'actual designació de
Nanda Ramon com a cap de llista de
«Progressistes per les Illes», el PSM ens
dóna la raó al cap de tres anys i mig
d'haver-ho demanat públicament i per
escrit. Consta en acta! Tant de bo que
aquesta vegada s'hagi escoltat la gent del
carrer, les persones i col·lectius que sí
que coneixem qui ha treballat i treballa
sense cap mena d'interès personal en
benefici del poble de les Illes.
En
aquests més de trenta anys d'intensa
activitat política i cultural hem conegut
molts «fantasmes». Munió de polítics
intercanviables. Aquella mena de personal
avariat que tant poden ser del PP com del
PSOE o del PSM. La qüestió és cobrar una
bona paga cada mes. La ideologia és el que
menys els importa. La defensa d'una ètica i
uns principis són per a ells «forassenyades
dèries d'integristes sense futur» (sense
futur en les nòmines de qui comanda,
evidentment).
Hem conegut igualment
munió de responsables «culturals»
ignorants, situats a recer del poder per
amiguisme, per servilisme vers la direcció
d'un partit. Especialistes a llegir les
solapes dels llibres que deien conèixer.
«Cultura» de solapa per a «quedar bé» a les
rodes de premsa. Com, ens demanam,
coneixent tota aquesta mena de boirosos
personatges de sainet barat, no hauríem
d'haver apreciat els coneixements culturals
de Nanda Ramon? Era massa evident que,
enmig de tanta grisor, la seva feina
destacava per damunt tant de cínic i
oportunista.
Perquè Nanda és una
dóna autènticament valuosa en la tasca de
la nostra reconstrucció cultural és perquè
avui em sent senzillament feliç d'oferir-li
públicament, com ja vaig fer fa més de tres
anys, el meu suport.
