Dia 10 d'agost del 2003, des d'aquestes
mateixes pàgines i a conseqüència de
l'anunci de José María Rodríguez
referent al decret que havia de retallar
l'exigència del nivell de català per a
accedir a l'administració de la Comunitat
Autònoma, havíem escrit: «La situació del
català és delicada i som encara lluny
d'aquella necessària normalització cultural
per la qual fa tants d'anys que lluitam».
El transcórrer dels mesos ho ha fet més que
agreujar la problemàtica de la llengua a la
nostra terra. La situació empitjora de dia
en dia.
Just ara mateix, dies
després del gran èxit de la concentració
convocada per l'OCB davant el Consolat de
Mar per a protestar contra la política
lingüística del PP al crit unànime de
«rectificau!», el conseller
d'Educació i Cultura, Francesc Fiol,
anuncia, com informa la premsa, una llista
de sis punts encaminats «a protegir les
modalitats» illenques en l'ensenyament i «a
protegir els drets individuals en l´ús de
la llengua» dels ciutadans.
Maria
del Mar Bonet va ser la veu del
manifest de l'OCB. Manifest que, entre
moltes altres coses, deia, en relació a les
lleis i decrets anticatalans de l'executiu:
Aquesta és la manera com el president i el
Govern de les Illes Balears defensen el
bilingüisme: supremacia del castellà en els
àmbits en els quals és majoritari i
imposició del castellà on la llengua pròpia
és la dominant. El Partit Popular ha
modificat el bilingüisme defensat durant la
campanya electoral un cop assegut al
Consolat de Mar, sense demanar permís als
seus votants, que elegiren igualtat i no
asimetria.
Les mesures anunciades
pel conseller Fiol representen un atac ben
premeditat a la línia de flotació de la
nostra cultura. Establir un sistema de
«consultes» per tal que els pares puguin
decidir les hores lectives que s'impartiran
en català o per a escollir, de manera
individual, en quina llengua els pares
volen que els seus fills aprenguin de
llegir i escriure, portarà, amagat sota la
demagògia d'una falsa «llibertat», el verí
del blaverisme.
L'ombra de
Zaplana és allargada, i el PP de les
Illes ha iniciat el camí irreversible que
el porta directament a obrir la «guerra
lingüística», la batalla de la
«blaverització», a les nostres
Illes.
Rebaixar a un nivell bàsic el
coneixement de català que es requereix per
a opositar a una plaça laboral de
l'Administració autonòmica és un atac
frontal a la llengua davant el qual no
podem romandre indiferents. Fer demagògia i
pur i dur electoralisme amb les consignes
de la «llibertat dels pares» per a decidir
la llengua que s'ha d'ensenyar als seus
fills, significa en la pràctica l'atac més
greu que s'ha fet contra el català en molts
d'anys; i això per dues raons; perquè allò
just és que la llengua autòctona sigui la
pròpia de l'ensenyament (com a Burgos, ni
més ni menys, on no es demana a ningú en
quina llengua volen l'ensenyament dels
fills); i perquè la situació objectiva a
què ja ens hem referit (marc legal, inèrcia
social, manipulació ideològica d'autòctons
i d'immigrats, interessos macroeconòmics)
provocaria que tot l'ensenyament tendís a
fer-se exclusivament en
espanyol.
Finalment, parlar de
«potenciar les modalitats eivissenques,
mallorquines, formenterenques i
menorquines» representa, en boca del PP,
institucionalitzar el gonellisme més
ferotge: la creació d'una «neutral» àrea de
"filologia" dins l'Institut
d'Estudis Baleàrics per damunt els criteris
lingüístics de la Universitat de les Illes
Balears (UIB), potser serà el primer pas
important per a aconseguir la definitiva
ruptura de la unitat de la llengua
catalana.
El calc de l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua no pot ser més
evident. Potser darrere hi hauria de venir
la reducció de la nostra «literatura»
exclusivament als autors «baleàrics», i,
amb un poc de temps, la introducció d'un
«balear» diferent del «català» a les
escoles oficials d'idiomes...
