L'acord tripartit neix al Principat amb
més bones perspectives que no el Pacte de
Progrés a les Illes. A les Illes el «Pacte»
només ho era de veritat entre el PSOE i UM.
Tan sols Mateu Morro, secretari
general del PSM, s'atreví a assenyalar les
mancances d'aquest acord signat tan sols
per a la galeria. Els intents desesperats
d'agost de 1999 per part del PSM-Entesa
Nacionalista de negociar amb igualtat de
condicions eren demonitzats de seguida per
part del PSOE i d'UM com un «intent de
desestabilitzar a l''esquerra' fent el joc
a la dreta». La majoria de mitjans de
comunicació, a vegades sotmesos a fortes
pressions dels poders fàctics, serviren per
a divulgar i fer creure a la població de
les Illes aquesta falsa visió del que havia
esdevingut entre bastidors. La consigna
oficial entre els beneficiaris del
repartiment de sous i cadiretes era fer
bondat davant Antich i Maria
Antònia Munar. Exceptuant les inicials
revinglades de l'amic Mateu Morro, a partir
de la signatura d'aquell Pacte que no tenia
res d'igualitari, la norma va ser el
silenci, callar davant el que deien i
proposaven els autèntics actors d'aquella
magnífica obra teatral que es representava
davant els nostres ulls. Els meus amics del
PSM també optaren pel silenci, per fer
bondat davant les iniciatives de Maria
Antònia Munar en el Consell de Mallorca.
Les persones i grups de l'esquerra social
que els advertírem que amagar el cap dins
l'arena com els estruços no era bon camí,
no fórem escoltats. La supeditació del PSM
i d'EU en el Consell a les iniciatives
d'Antich acabaren d'arrodonir la
falsificació del que de veritat s'havia
esdevingut aquell llunyà més d'agost de
1999.
Quan alguna vegada algú
s'atrevia a denunciar el que s'esdevenia,
de seguida era cridat a l'ordre i amenaçat
amb l'expulsió del paradís, és a dir, del
Pacte. Els Verds varen ser qui més
seriosament pagaren i han pagat la
provatura de ser independents i crítics.
Tengueren i tenen tothom en contra. Foren
-i són!- acusats de tots els crims que hom
podia imaginar. La campanya d'extermini i
setge mediàtic va ser tan intensa que
determinats sectors de la pseudoesquerra,
fent el joc a la dreta, han aconseguit,
mitjançant una sèrie de maniobres d'una
brutor indescriptible, acabar amb els
ecologistes d'Eivissa i Formentera.
A les Illes, malgrat les inicials denúncies
de Morro provant de fer obrir els ulls a la
gent davant el Pacte secret Antich-Munar,
el PSM optà majoritàriament pel silenci, la
qual cosa l'ha perjudicat enormement.
L'electorat del nacionalisme d'esquerres,
partidari de la coherència, uns principis i
una determinada ètica política, no ha
perdonat determinades claudicacions davant
la dreta munarista i el PSOE. A hores d'ara
tothom ja sap quin ha estat el preu
d'aquestes claudicacions.
El Pacte
de 1999 naixia, segons explica ara mateix
alguna de les forces signants, ferit de
mort. I així varen anar les coses. A
diferència del que hem escrit, el tripartit
del Principat neix des de la iniciativa de
les tres forces signants, en teoria d'
«esquerra» (es veurà en la pràctica
quotidiana), que pacten amb completa
igualtat de condicions un programa. En
aquest sentit el pacte entre Carod,
Maragall i Saura té moltes més
possibilitats de poder avançar que no el de
les Illes. La ruptura de vint-i-tres anys
de domini de la dreta és un aspecte positiu
que s'ha de valorar com pertoca, sempre que
aquest govern tripartit signifiqui de bon
de veres una alternativa d'esquerra. Però
que partits com el PSOE i els ex-PSUC,
experts en tota classe de claudicacions
davant el franquisme reciclat en temps de
la transició i, més recentment, en la
tristament cèlebre etapa felipista
(recordem l'espectacular enganyiva del PSOE
amb l'OTAN!), puguin o vulguin portar
endavant un autèntic programa de
transformació social i d'avenç en la
reconstrucció nacional ja és més
discutible. Recordem la recent història del
PSOE fomentant el neoliberalisme alhora que
precaritzava les condicions laborals,
aquell PSOE que fabricava la LOAPA
juntament amb UCD, i aquest que dóna suport
a determinats elements del Foro Babel, a la
llei de partits... Així i tot, com a
progressistes i homes d'esquerra, pensam
donar un actiu suport crític a totes les
mesures del tripartit que signifiquin un
avenç autèntic vers més quotes de
llibertat, benestar per als ciutadans i
avanç en el camí de l'autogovern.
