Vol dir que les coses han començat a
canviar dins el món de l'esquerra oficial,
tan plàcid fins dia vint-i-cinc de maig?
Totes aquelles burocràcies que portaren al
fracàs la nostra experiència progressista,
que no saberen defensar les indicacions que
els arribaven des de la base del Pacte de
Progrés, han mudat radicalment de línia
política? Es deixa de banda aquella
forassenyada malaltia infantil, la
«gestionitis», i s'avança ferm en la
recuperació d'una ideologia i uns principis
que no haurien d'haver deixat mai de
banda?
Anem a pams. El cert és que la
gent que volem seguir una mica de prop allò
que fan i diuen els polítics que ens
governen o que ens volen governar, no
guanyam per a ensurts ni per a sorpreses.
Just acabam de sortir-ne, d'una, quan
tornam a entrar dins una altra, encara molt
més grossa.
De cop i volta, sense
que ningú ho esperàs, quatre formacions
polítiques illenques que des de fa mesos
proclamen que volen concórrer plegades a
les properes eleccions generals, assumien
com a pròpia la proposta de mínims
republicana, catalanista i d'esquerres que
ERC els havia presentat. Totes aquelles
persones i col·lectius nacionalistes i
d'esquerra que d'ençà fa un quart de segle,
enmig de la indiferència general i dels
atacs rebentistes de tota mena
d'oportunistes i panxacontents, hem
defensat els principis democràtics
republicans i de defensa dels drets dels
pobles, no ens podíem avenir del que
llegíem. Entre altres assumptes es pactava,
entre els crits i l'esglai dels més
covards, un referèndum vers la
independència i la federació de les Illes
amb el Principat. Per a més sorpresa
nostra, els mateixos que enlairaren la
bandera de Franco en totes les seus del PCE
el dia de la seva legalització, ara
propugnaven anul·lar els privilegis
d'inviolabilitat de la corona. Es defensava
el concert econòmic perquè les Illes
gestionin els seus impostos i s'exigeix que
l'exèrcit renunciï a defensar la unitat
territorial de l'Estat espanyol.
Una
de les quatre formacions polítiques
considerava perfectament assumible aquesta
proposta de mínims que hi feia Esquerra
Republicana, i la valorava com a sensata i
de sentit comú en democràcia.
Els
sectors progressistes voldríem saber alguna
cosa més al respecte. Que ens informassin
on i quan s'han reunit per a prendre
decisions tan importants. En aquest sentit,
hem pogut constatar enormes diferències amb
els polítics que representen i governen el
Principat: aquests sí, es reuneixen,
s'asseuen a la taula, proposen, conversen,
mostren els acords públicament i els signen
a la vista de tothom. És tota una altra
manera de fer les coses.
Més coses
curioses. Aquesta vegada entorn de la
candidata a encapçalar la llista al Congrés
dels Diputats, en representació dels
Progressistes de les Illes.
Ningú
podrà negar ja que hi ha constància escrita
a les hemeroteques que qui signa aquest
article va ser l´únic que defensà Nanda
Ramon quan aquesta va ser marginada de
determinades activitats polítiques. Quan
Nanda Ramon exercia de coordinadora del
Departament de Cultura del Consell de
Mallorca, ja férem valoracions molt
positives de la seva gran tasca. Sorprèn
enormement que els responsables de la
formació a la qual pertany no se n'hagin
adonat fins ara. Llàstima d'haver perdut
quatre anys i, sens dubte, qualque cosa
més, per a arribar a copsar la vàlua de
Nanda Ramon.
Tercera sorpresa. El nom
de qui va ser conseller de cultura, Cecili
Buele, apareixia juntament amb el president
d'ERC, Joan Lladó, com a possible candidat
a encapçalar la llista al Senat. Tot
plegat, l'assumpció per part d'EU-Verds i
PSM de les propostes d'ERC ens fa veure que
Esquerra Republicana està jugant molt fort,
també a les Illes. Amb gent jove que hi
posa la cara i la veu, i gent major i més
experta que hi dóna la mà i el suport, ERC
s'està convertint en un referent de primera
importància, del qual ningú no pot
prescindir.
Ara fa falta saber si es
concretarà de veritat tot el que aquestes
quatre formacions diuen que defensaran i
si, com demanen les persones i col·lectius
de l'autèntia esquerra social de les Illes,
aquest inici de coalició s'ampliarà a nous
col·lectius socials, culturals,
nacionalistes i ecologistes. És a dir, si
la unitat contra la dreta agruparà moltes
més forces que les que representen les
burocràcies fracassades dia vint-i-cinc de
maig.
