El que s'ha esdevingut aquests dies amb
la proposta de mínims d'ERC per a formar
coalició electoral, és una història
increïble. El debat sobiranista, en defensa
de l'autodeterminació i en favor de la
República que han organitzat un grup de
joves decidits i sense por a no ser
«políticament correctes» està dinamitzant
els somorts debats illencs, sempre
tèbiament reformistes, porucs i covards
d'ençà fa un quart de segle.
Parlam
d'un grup, ERC, que només va obtenir prop
de mil dos-cents vots en les passades
eleccions. Ells tot solets, impulsats només
per la sana rebelió que plana sempre en el
cor dels esperits joves, no contaminats per
les lacres de l'oportunisme i el cinisme,
podien aconseguir quelcom de tan miraculós.
Aquests quatre joves han obligat a
definicions que ningú volia fer a EU, Verds
i PSM, els possibles socis d'una coalició
electoral que ha de portar el nom de
«Progressistes de Balears». I, no solament
estan obligant EU, PSM i Verds a unes
preses de posició inesperades, sinó que,
d'ençà fa mesos, quan es comença a parlar
de la possible unitat electoral de
l'esquerra oficial (excepció feta del
PSOE), ocupen totes les planes dels diaris,
els articles d'opinió de la majoria de
comentaristes polítics, alhora que reben
els atacs indiscriminats, com era
d'esperar, de les forces d'ordre del país.
Recordem que la restauració
borbònica, tot allò que s'ha vengut a dir
«la transició», es va bastir precisament
damunt l'oblit de tot el que havia estat el
nostre passat nacionalista, esquerrà i
republicà. Són prou coneguts els pactes
secrets per a bastir la Constitució entre
els franquistes reciclats i la
pseudoesquerra aspirant a les nòmines
institucionals i les cadiretes. En aquells
pactes de fa un quart de segle s'enterraren
més de segle i mig de lluites populars
socialistes i republicanes. A partir
d'aleshores, el silenci, l'amnèsia història
i la criminalització de l'intel·lectual
dissident foren la norma general.
De cop i volta, aquests joves encenen
novament la flama dels principis i les
idees que, feia dècades, havien deixat a
les golfes, tancades amb set panys i claus,
els polítics del règim. Es constaten nervis
arreu. Miquel Rosselló, d'EU,
declara que malgrat que a nivell federal la
seva coalició sigui partidària del dret a
l'autodeterminació, opina que no és
partidari de defensar-lo per a les Illes en
la propera legislatura. Ben diferent del
que opina Miquel Rosselló, Mateu
Morro, secretari general del PSM,
considera la proposta de mínims d'ERC com a
encertada i de sentit comú en democràcia
(declaracions a ELMUNDO dia 27-XII-03). Per
a Mateu Morro la reforma de la Constitució
és quelcom consubstancial a la mateixa
Constitució. Per tant no s'ha de voler
criminalitzar postures polítiques ben
normals i legítimes. «La d'autodeterminació
-afirma Mateu Morro- és una proposta ja
clàssica inscrita dins els programes dels
PSM, ERC, EU i Els Verds».
Margalida Rosselló, la diputada verda,
afirma que és partidària de la reforma
constitucional i està en contra de la
reforma del Codi penal que ha impulsat el
PP i que permet portar a la presó els
presidents de les comunitats autònomes que
organitzin un referèndum. Pensa que no hi
haurà problemes per a anar consensuant el
programa electoral conjunt, malgrat que
encara no han estudiat la possibilitat de
reclamar l'autodeterminació de les Illes.
Pere Sampol, sense estar en
desacord amb la proposta de mínims
plantejada per ERC, fa unes interessants
matisacions. Cal dir que, a aquestes
alçades de l'oblit de la lluita per la
República i el socialisme, ningú no
esperava la sortida dels joves dirigents
d'Esquerra Republicana. De no ser ningú
dins la política mallorquina, de cop i
volta, com dèiem una mica més amunt,
obliguen l'esquerra acomodada a definir-se.
De les dues pàgines de l'entrevista que
aquest diari ha fet a Pere Sampol, el
noranta per cent del seu contingut és
dedicat, precisament, a comentar la
iniciativa de Joan Lladó i ERC. Pere
Sampol, igual que Miquel Rosselló, hi veu
més d'un inconvenient. Per exemple:
considera que plantejar un referèndum en
favor de la independència avui dia seria
quelcom d'utòpic. Però malgrat aquest
utopisme, el PSM no vol renunciar a
l'exercici d'aquest dret democràtic. Tot
plegat molt interessant.
